traducció - translate - traducción

7.10.11

3 - Nova Planta: «por justo derecho de conquista» (CATALUNYA I MALLORCA)

La conquesta borbònica de Catalunya i Mallorca
Articles principals: Constitucions de Catalunya i Setge de Barcelona (1713-1714)
Davant les notícies de l'abandonament anglès, es va convocar a Barcelona el 30 de juny de 1713 una Junta de Braços per deliberar si Catalunya havia de sotmetre's a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. El 6 de juliol la Junta de Braços prengué la decisió de continuar la guerra en solitari i els comissionats dels braços generals la van lliurar als diputats de la Generalitat de Catalunya perquè la publiquessin. Aquests, contraris a la proclamació, dilataren l'entrada en vigor legal de l'edicte tres dies. En la sisena instància presentada pels braços generals davant els diputats de la Generalitat, se'ls recordava que era el seu deure la «conservació de les llibertats, privilegis i prerrogatives dels catalans, que els nostres antecessors a costa de sang gloriosament abocada van aconseguir, i nosaltres hem així mateix mantenir».[85]
Finalment, a les sis del matí del 9 de juliol de 1713 a Barcelona es feia pública la proclamació pública de guerra del Principat de Catalunya contra Felip V i contra el França.
Proclamada públicament la declaració de guerra, l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya, que va arribar a mobilitzar 10.000 homes i del qual en fou escollit pel càrrec de general comandant el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez. Així mateix el 22 de juliol, tal com era de precepte, es va procedir a la renovació dels diputats de la Generalitat de Catalunya per al trienni 1713-1716, resultant sortejats els més proclius a la guerra. També es va procedir al nomenament dels ambaixadors de Catalunya destinats a les cancelleries europees de Viena, Londres, i la Haia a fi de d'endegar la guerra diplomàtica; així mateix, i per a contrarestar la propaganda borbònica, es varen publicar diversos opuscles explicant la posició de Catalunya i, recordant l'abolició dels furs del regne d'Aragó i del regne de València, afirmant que també es lluitava per la Corona d'Aragó i per la llibertat de tota la Monarquia d'Espanya. Però la retirada de les tropes angleses havia deixat Catalunya sense protecció i el 25 de juliol de 1713 les tropes borbòniques ja arribaren davant les muralles de Barcelona on exigiren la rendició de la ciutat, que fou rebutjada el mateix dia. Durant els primers mesos la ciutat fou bloquejada davant l'estratègia de resistència passiva dissenyada per les autoritats municipals, fet que canvià el 30 de novembre de 1713 quan es produí la nova extracció dels sis magistrats municipals per al període de 1713-1714, resultant Rafael Casanova extret nou conseller en cap de Barcelona. El govern de Casanova marcà un canvi radical amb l'anterior govern, exigint a Villarroel que immediatament llancés atacs continus cada nit contra el cordó de bloqueig per a desgastar les tropes borbòniques, mentre es feien els preparatius per obrir el front de guerra a l'exterior de Barcelona, fet que s'aconseguí el gener del 1714. El mes següent la Generalitat de Catalunya transferí les competències militars als consellers de Barcelona, de manera que Rafael Casanova esdevingué la màxima autoritat política i militar de Catalunya.
La primavera del 1714 es firmà el Tractat de Rastatt, una pau per separat entre França i el Sacre Imperi Germànic, fet que augmentà encara més les esperances de victòria dels catalans interpretant que les tropes franceses s'haurien de retirar del setge de Barcelona, debilitant encara més les posicions borbòniques. Però davant la imminent fallida financera, Felip V implorà al seu avi Lluís XIV que li enviés més tropes, i el juliol del 1714 20.000 soldats francesos, amb tot el tren d'artilleria francès, comandants pel duc de Berwick s'afegiren al setge de Barcelona mentre l'armada naval francesa bloquejava la bocana del port i iniciava l'asfíxia de la ciutat. Malgrat els intents desesperats per resistir, finalment a les 4:30h de l'11 de setembre de 1714 les tropes franceses iniciaren l'assalt final contra Barcelona. Després de diverses hores de combats s'inicià una suspensió d'armes i durant 24 hores s'estigué negociant la capitulació, que finalment fou acordada el 12 de setembre a la tarda; totes les instàncies presentades a fi de mantenir els furs catalans i alasfors mallorquins havien estat rebutjades per Berwick i tant sols es concedí la vida i la llibertat dels assetjats. El 13 de setembre de 1714 Barcelona era ocupada per les tropes franceses. Mentrestant, Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixador català a la Haia, estava eufòric, doncs després de la mort de la reina Anna s'havia entrevistat amb el nou rei de la Gran Bretanya, l'alemany Jordi I, que de camí a Londres s'havia compromès a alliberar Barcelona, ​​havent ja el secretari de la regència Joseph Addison ordenat a l'almirall James Wishart la concentració de l'armada britànica al port de Maó. Era el 18 de setembre i encara no sabia de la caiguda de Barcelona: el compte enrere per salvar Barcelona, i amb ella les llibertats de Catalunya, havia finalitzat tant sols feia sis dies.[86]
Abolició del règim constitucional de Catalunya i Mallorca
Assalt final sobre Barcelona l'11 de setembre de 1714A l'esquerra
detall del baluard de Santa Clara,amb la torre de Sant Joan
totalment ruïnosa, i contigu,l'avenç de les tropes franceses del mariscal
Guerchois i del brigadier Reves per la bretxa central.
El 15 de setembre el Consell de Cent de Barcelona va quedar abolit, essent tancats i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. El dia següent, 16 de setembre de 1714, l' intendent filipista José Patiño y Rosales llegia a la seva seu el decret d'abolició de la Generalitat de Catalunya, procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona, i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les Constitucions de Catalunya eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya, a l'espera que el Consell de Castella resolgués què fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'11 de juliol de 1715 el regne de Mallorca fou ocupat per les tropes borbòniques i, com en els anteriors casos del regne d'Aragó, del regne de València i del Principat de Catalunya, totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la Corona d'Aragó i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a l'absolutisme borbònic.
El govern d'ocupació
El mariscal de França duc de Berwick, dotat per Felip V d'àmplies facultats militars i polítiques com a Generalíssim dels Exèrcits de les Dues Corones a Catalunya, esdevingué el primer Capità General de Catalunya. Estant Barcelona sota ocupació militar des del dia 13 de setembre de 1714, Catalunya passà a ser tractada «com si no tingués cap govern».[87] Berwick emeté un decret el 15 de setembre del 1714 pel qual instaurava la Real Junta Superior de Justicia y Govierno del Principado de Cathaluña, encarregada de l'administració de govern i de justícia a Catalunya. Aquesta Junta estigué en actiu fins a primers d'abril del 1716, essent dissolta al constituir-se, d'acord al Decret de Nova Planta, la Reial Audiència de Catalunya (borbònica). En el període, i pel que fa a matèries governatives, la Junta estigué totalment subordinada al Governador i Capità General de l'exèrcit, tenint tant sols funcions consultives o assessores d'aquell.[87] Després de Berwick, el següent Capità General fou el Marquès de Castel-Rodrigo, que arribà a Catalunya amb despatx oficial on el rei li especificava que «en la pràctica d'aquest càrrec estareu a allò que jo declari en les ordres que us dirigiré».[88] Entre tant, el Consell de Castella estava debatent què fer amb Catalunya i escoltant els informes presentats per l' Intendent General de l'exèrcit borbònic José Patiño i pel botifler Francesc Ametller i Perer, enemic radical de Patiño i ben relacionat amb el Capità General Castel-Rodrigo.[87] Finalment el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple Reial Audiència presidida pel Capità General militar, en lloc d'una Chancillería com les de Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien específiques facultats de govern.
La Nova Planta absolutista de Mallorca
El 28 de novembre de 1715 es va sancionar el Reial Decret de 28-XI-1715 que fou comunicat per Reial Cèdula de 16-III-1716, pel qual s'establia la Reial Audiència de Mallorca (borbònica). A Mallorca també quedà abolit el dret públic però no el dret privat mallorquí. L'Audiència de Mallorca fou causa de diverses dificultats d'implantació, havent-se d'emetre diverses reials resolucions amb posterioritat. Per la recaptació fiscal s'establí un Superintendent (Reial Decret de 6-XI-1717).
  • Reial Audiència de Mallorca (borbònica)
    • Institució: Reial Decret de 28-XI-1715 / Reial Cèdula de 16-III-1716 / Reial Decret de 9-X-1716 / Reial Resolució de 11-XII-1717 / Reial Resolució de 20-XII-1717 / Reial Resolució de 6-IX-1718
    • Presidència: Presidida pel Capità General de Mallorca; en els afers estrictament judicials, ho era pel Regent.
    • Funcions:
    • Composició: Un Regent, cinc oïdors per als afers civils i criminals –en una sala–, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
La Nova Planta absolutista de Catalunya
El 16 de gener de 1716 es va publicar el Reial Decret de 16-I-1716 que establia el nou sistema de govern absolutista, establint la Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya (borbònica) seguint el model castellà. El dret civil català, el dret penal i el processal –més severs els catalans que els castellans– quedaren restablerts per defecte en no pronunciar-se sobre aquests en el Reial Decret de 16-I-1716 i establir en l'article 42 que quedaven com a subsidiaris: «En tot allò que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell». Havent estat abolit el dret públic, la reial audiència quedava presidida pel Capità General de Catalunya, recolzat en aquells moments pel major exèrcit que mai hi havia hagut a Catalunya; el capità general recollia les atribucions dels antics virreis. En el govern local també s'aplicaren les lleis castellanes, quedant abolides les tradicionals vegueries, que foren substituïdes per dotze corregiments al capdavant dels quals hi havia un corregidor escollit pel rei, i es prohibia el sometent. Per defecte, es mantingué el Consolat de Mar i la jurisdicció que aquest exercia. El català fou substituït pel castellà, que des de llavors passava a ser oficial i obligatori a l'administració i a la judicatura.
  • Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
    • Institució: Reial Decret de 16-I-1716
    • Presidència: Presidida pel Capità General de Catalunya; en els afers estrictament judicials, ho era pel Regent.
    • Funcions: Òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del Consell de Castella i òrgan de govern subordinat a nivell teòric al Capità General de Catalunya, però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord, formant una bicefàlia que originarà conflictes competencials.
    • Composició: 1 Regent, 10 oïdors per als afers civils –en dues sales– i 5 per als criminals –una sala–, 2 fiscals i 1 algutzir major.
Legislació

Share/Bookmark