Web DIEMPROU: http://www.diemprou.cat/diemprou/index.php
Al Facebook: http://www.facebook.com/diemprou
Adhesions: http://www.diemprou.cat/diemprou/uneixte.php
LA CARTA DE LA MARIA I L'ANDREU. DIEM PROU
Us fem arribar un escrit que esperem trobeu un moment per llegir amb calma.
No és fet a corre-cuita, en un moment d’eufòria. Al contrari, aquesta és una decisió ben reflexionada i meditada.
La situació personal (els nostres tres fills en plena infància) i la professional (tenim diferents fronts oberts en uns moments ben difícils pel sector, en què no s’hi val a badar...) ens ha frenat durant molts mesos. Primer esperàvem que els nostres polítics anessin a la una (miracles a Lourdes!), després vam esperar que fos algú altre qui encengués la metxa. Però res, cada cop pitjor (sanitat, educació, cultura...), ja no podem acotar més el cap. I aquí no passa res.
Ha arribat el moment en què ens adonem que no tenim excusa. Massa avant-passats nostres van jugar-s’hi molt més del que se’ns demana que ens hi juguem nosaltres. Ara tenen més sentit que mai les paraules d ’Heribert Barrera: “Tenim pressa, molta pressa!” Ens hi juguem el ser o no ser.
Al nostre país tenim molta feina a fer, molt a millorar, però abans ens hem de treure aquest llast que duem des de la transició. La relació amb Espanya ens empobreix, ens desmotiva, ens divideix, ens fa perdre el temps... S’han acabat les reivindicacions folklòriques! (que, d'altra banda, tant han ajudat fins ara a mantenir el caliu)
No us demanem un copet a l’espatlla. Us demanem que escolteu què sentiu pel vostre país, i com voleu que sigui el seu futur. I que actueu i ens ajudeu segons la vostra consciència i valentia. La Maria i l'Andreu ho tenim clar, i no ens farem enrere. El dia ú de gener complirem el que diu el document adjunt.
Endavant!
Maria i Andreu
Endavant!
Maria i Andreu
EL CAMÍ A SEGUIR
El camí és ben simple, que no vol dir fàcil. Senzillament, com a ciutadans, com a empreses, com a entitats, com a partits, cadascú individualment es pronuncia davant del seu Parlament presentant-li la decisió adjunta i demanant-li que actuï en conseqüència.PAS 1. Fer la reflexió personal, sobre què penseu: deixar que el país s’enfonsi en la mediocritat, la misèria i la submissió a un Estat que només ens vol per explotar-nos, o bé anar pel camí de fer un Estat de Catalunya, amb les nostres lleis, el nostre sistema electoral, la nostra economia,... tot mantenint la relació amb Espanya a través d’Europa.
Si voteu per tirar endavant amb un Estat Propi, seguiu.
Enviar l’escrit a través de la web www.diemprou.cat. Aquest escrit el rebrà Presidència, i els departaments d’Economia i de Justícia de la Generalitat de Catalunya. També enviarem còpia a la Comunitat Europea. Recomanem que personalment el pugueu fer arribar al vostre ajuntament demanant-li que s’hi afegeixi. L’escrit és absolutament personal i, tot i que no es tracta d’amagar res, és també confidencial. Segons la directiva europea 95/46/CE del Parlament Europeu els corresponents departaments han de guardar confidencialitat.
En aquests dies ens hem adonat que hi ha gent de tot. Hi ha aquell qui ho té tant clar que passi el que passi, siguem els que siguem no farà marxa enrere. També hi ha aquells, possiblement la majoria, que s’arriscaran a partir d’un mínim de catalans disposats.
Per això, el compromís és tirar endavant a partir de 10000 decidits.
Volem un Estat Propi perquè Espanya ens ha demostrat reiteradament que no vol respectar-nos, ni econòmicament, ni culturalment, ni socialment, ni esportivament...
I per què ara i no el 2014?
Perquè el 28 de juny del 2010 Espanya ens va tancar les portes definitivament no respectant el nostre Estatut.
Perquè el 10 de juliol del 2010 Catalunya, davant la incapacitat de reacció del nostre govern, va sortir al carrer a demanar respecte pel poble català. També aquesta manifestació va quedar sense resposta política.
El canvi de govern continua sent el d’ara no toca i el de pactes amb el PP, en pocs mesos ja han demostrat la seva submissió i la seva incapacitat de plantar cara, i ara a demanar a Madrid quan Madrid ens deu una fortuna!
Perquè la crisi social, econòmica, no ens permet perdre ni un minut. Hem de poder prendre decisions. Com a Comunitat Autònoma que som no ho podem fer. I amb el govern que tenim a la Generalitat encara menys.
És per això que ens cal fer aquest pas URGENTMENT!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada