Font: http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=538
Víctor Alexandre conversa amb vint catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.
Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.
Editorial Pòrtic, col·lecció Visions, núm. 25 · 495 pàgs. · ISBN: 978-84-9809-042-0 |
Personatges
Patrícia Gabancho (Argentina), Najat El Hachmi (Marroc), Sam Abrams (Estats Units), Matthew Tree (Anglaterra), Asha Miró (Índia), Txiki Begiristain (Euskal Herria), Mbaye Gaye (Senegal), Sachimi Sasaki (Japó), Cathy Sweeney (Irlanda), Pius Alibek (Iraq), Klaus-Jürgen Nagel (Alemanya), Adriana Gil (Mèxic), Mia Ramondt (Holanda), Salah Jamal (Palestina), Gabrielle Deakin (Austràlia), Lluís Cabrera (Espanya), Cillie Motzfeldt (Noruega), Raimundo Viejo (Galícia), Saoka Kingolo (Congo) i Michael Greenacre (Sud-àfrica).
Vídeos:
Entrevista arran de la presentació a Perpinyà (NetTVCat, 20/6/08) |
Entrevistes a la ràdio:
Al programa "Icult.com" de COM Ràdio (7/4/08) | |
Al programa "Com t'ho diria" de COM Ràdio (2/4/08) |
Ressenyes:
- Endollats , per Matthew Tree (Avui, 22/7/08)
- Viatges literaris , per Anna Forteza (Lletres, núm. 33, juny-juliol 2008)
- Doblement catalans , per Quim Gibert (El Punt, 18/6/08)
- Catalans del passat i del futur , per Miquel Riera (Presència, 25/4/08)
- La nova Catalunya , per Luis Martínez Gárate (Nabarra , 24/4/08)
- Ells, els catalans , per Ricard Biel (directe.cat, 10/4/08)
Notícies:
- "Parl català perquè vull, puc i no em fa por" (Diari de Balears, 13/4/08)
- Sumar no resta (Avui, 3/4/08)
- "S'han acabat els Puig i Margarit" (El Punt, 3/4/08)
- Víctor Alexandre defensa la llengua catalana com "un bon element integrador" (directe.cat, 3/4/08)
- Alexandre: "M'agradaria que un senegalès pogués ser president" (El Singular Digital, 3/4/2008)
- Txiki Begiristain, sobre el seu aprenentatge del català: "Patsy és qui més em va ajudar, perquè em corregia" (InfoEsports, 29/3/2008)
- Víctor Alexandre retrata els nous catalans (e-notícies, 27/3/2008)
- Un nou llibre de Víctor Alexandre descriu Catalunya a través de vint immigrants, (Ràdio Sant Cugat, 26/3/2008)
El parer del lector:
Acabo de llegir Nosaltres, els catalans i vull felicitar-te. He llegit els teusllibres anteriors i sabia, d'entrada, que un llibre teu que parlés dels nous catalans seria com una alenada d'aire fresc en un món, el de la immigració, que des de fora sempre està carregat de tòpics i de prejudicis. Espero que siguin moltes les persones que el llegeixin, ja que estic segur que els permetrà adoptar una visió nova envers els nouvinguts i, sobretot, els farà prendre consciència de la importància d'usar el català com a instrument d'acollida. La llengua, sense cap mena de dubte, és el millor regal de benvinguda que els podem oferir.
David Vila, secretari de Tallers per la Llengua · 1/6/2008
La lectura de Nosaltres, els catalans ha estat no sols un plaer, sinó també tremendament enriquidora. Això sí, em portarà una feinada de llibres per llegir, restaurants per visitar i pel·lícules per veure. De moment, ja he vistBloody Sunday. Gràcies per donar-nos moral, anècdotes i arguments per millorar la nostra condició de soldats cívics de Catalunya i demostrar fefaentment que ser independentista no té res a veure amb ser xenòfob. Jo recomano el llibre a tothom, l'he regalat i l'he recomanat a un taxista independentista (existeixen!!!) a qui vaig fer riure amb la anècdota impagable de Pius Alibek. En resum, gràcies Víctor perquè cada cop ens fas un xic menys ignorants i una mica més lliures.
David · 13/5/2008
1 comentari :
El vaig llegir fa uns anys i el vaig trobar molt interessant. Després de llegir-lo vaig pensar que Catalunya anava endavant cap a ser un país com cal.
Publica un comentari a l'entrada