El text és la ponència que Fèlix Cucurull i Tey va presentar a les Terceres Jornades del CIEMEN, celebrades del 16 al 23 d’agost de 1978 a l’Abadia de Cuixà. Va ser publicat al volum IV de “Nationalia” (1979) i en el recull de texts aplegat en El fet nacional català a través de la història (1980).
Ja fa més de cent anys que Joan Cortada va escriure que, de la història, només n’havíem pogut aprendre la dificultat de saber-la. Es tracta, en principi, d’una dificultat inherent a tota mena d’activitat humana, a tota feina de recerca, a tot afany de coneixement. D’una manera genèrica, afecta totes les ciències i totes les arts i no en queda exclosa cap persona ni cap col·lectivitat. Però si ens centrem duna manera especial en el poble català i en el coneixement de la seva història, que és, en concret, allò a què es referia Joan Cortada, la dificultat adquireix unes proporcions i un significat realment angoixants. Ens hauria de preocupar, sobretot, que no sempre hàgim assolit de valorar degudament els enormes perjudicis que ens ha ocasionat el fet que una part de la nostra història ens fos desconeguda i que l’altra ens fos presentada, ben sovint, deformada.
Oblidem amb massa freqüència que passat, i futur formen un encadenament dinàmic que no podem ni aturar ni mutilar. Ara, el moment present, no és res més que el punt de transició entre l’esdevenidor i l’esdevingut; ara, el moment que vivim, pel sol fet de ser viscut es transforma en passat d’una manera automàtica, al mateix temps que, en resposta a les nostres accions i a les nostres actituds, condiciona, d’una manera o altra, el futur. En la dinàmica d’aquest encadenament inexorable, tot el que fem influeix d’alguna manera sobre l’esdevenidor, al qual resta lligat quan el futur més immediat es converteix en avui i en ahir, seguit sempre d’un nou futur, més o menys previsible, que continuarà formant part de la mateixa cadena. Però si la dinàmica de l’existència permet que amb l’acció de cada moment puguem influir d’una manera decisiva l’esdevenidor, aquest esdevenidor només podrà ser previst i estructurat d’acord amb la nostra voluntat quan coneguem i sapiguem valorar degudament la corrua dels esdeveniments que, tot marcant ininterrompudament el futur, ininterrompudament esdevenen història.
Nosaltres som tal com la història ens ha fet, ja que la societat present és la resultant de tot allò que ha anat esdevenint fins arribar al moment d’ara. Duem la marca del passat, de tot el que ha estat el passat, i no podem esborrar-la; i si de tot aquest, passat, de la història, no en coneixem la veritat, els seus mecanismes actuaran en nosaltres —en el nostre subconscient— amb un impuls fatalista; més si coneixem el passat, si coneixem la història i sabem afrontar-la amb esperit crític, podrem deixar de ser-ne receptacles passius i desarmats i podrem modificar-ne la influència d’acord amb els nostres projectes.
És per tot això que certs polítics, certs governants, procuren de tergiversar la història amb vista al poble; la modifiquen per tal que pugui incidir en el futur de la manera que a ells convé. És per això que els pobles dominadors falsifiquen la història dels pobles dominats, tot procurant de justificar la anormalitat del status polític que volen perpetuar els pobles oprimits, desconeixedors de la seva identitat, perdudes les autèntiques petjades que els havien fet arribar al moment actual, marxen a les palpentes sense destriar l’estimball del camí que els cal seguir si volen superar-se.
A nosaltres, els catalans; ens han amagat i deformat la història; però, si bé és innegable que el gran obstacle ha estat posat des de fora i que, per tant, és obvi que des de fora ha estat condicionat tot el que fèiem els dedins, no podem ignorar que les conveniències i les incapacitats d’una part dels de dins, alguns cops d’una manera inconscient, de vegades d’una manera volguda, han marcat formes de complicitat amb els qui, des de fora, ens han volgut mantenir, col·lectivament, sota el seu jou.
I en l’entrelligat de passat-present-futur, que, vulguem o no vulguem, ens toca de viure, com a poble difícilment som capaços de valorar amb prou esperit crític cada una de les actituds que ens disposem a prendre.
Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada