Un estat que amenaça amb la presó polítics
no afins i allibera de la presó corruptes afins
és un estat injust
Un estat que empara Martín Villa després de signar sentències de mort i imputa Artur Mas després de signar referèndums és un estat menyspreable. Un estat en el qual es persegueix presidents electes que van posar urnes de cartró davant de la gent i protegeix jerarques franquistes que van posar armes davant de la gent és un estat miserable. Un estat que clama davant de cues de gent enfront d'urnes i calla davant cues de gent enfront de menjadors socials és un estat canalla. Un estat que, just el dia que es compleixen 75 anys de l'afusellament d'un president català per haver-se oposat a una dictadura feixista, obliga un altre president a declarar per oposar-se a una decisió antidemocràtica és un estat monstruós. Un estat que davant d'un anhel polític utilitza jutjats i jutges parcials és un estat trampós. Un estat que amenaça amb la presó polítics no afins i allibera de la presó corruptes afins és un estat injust. Un estat que considera un “desafiament” o una “amenaça” un mandat popular expressat a les urnes és un estat antidemocràtic. Un estat que mobilitza la més enorme de les campanyes de la por i les mentides davant d'unes eleccions és un estat roí. Un estat que ignora el clam d'un poble vingut del carrer i atén a ulls clucs els xantatges vinguts d'alguns despatxos és un estat infame. Un estat que recorda només l'article 155 de la Constitució davant d'una urna i ignora el 47 davant d'un desnonament és un estat indigne. Un estat que dóna respostes judicials a preguntes polítiques és un estat sord. Un estat que personalitza els anhels de llibertat de centenars de milers de ciutadans en un partit o un polític és un estat cec. Un estat en el qual l'“esquerra” s'alinea amb la dreta en l'amenaça a anhels absolutament democràtics és un estat dramàtic. Un estat que 80 anys després és incapaç de reconèixer i respectar les diferents identitats i cultures que conviuen al seu territori és un estat que simplement no les mereix. Un estat que l'endemà passat que l'independentisme guanyi incontestablement unes eleccions obtenint gairebé 2.000.000 de vots (un 48%, sense comptar amb l'ambigüitat de CSQEP) cita a declarar un dels seus líders és un estat del qual cal autodeterminar-se. I en un estat així, creguin-me, el problema no el té l'independentisme.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada