Fa uns dies, el ministre de l'Interior, hereu de l'insòlit Fernández Díaz, acusava els nacionalistes d'utilitzar les institucions amb fins partidistes. Tenint en compte que aquest ministre és militant del PP i jutge al mateix temps, que va ser alcalde de Sevilla, també del PP, el seu queixa només es pot entendre com una típica projecció neuròtica perquè emprar les institucions públiques amb fins partidista és justament el que fa ell i, en escala molt més gran el seu partit.
I quin partit! Ell mateix està imputat en dos processos penals; a les seves files compta amb uns 900 militants i càrrecs públics així mateix imputats penalment i sosté un govern del que han dimitit ja dos ministres (Mato i Sòria) per corrupció declarada i en té dos de reprovats per les seves pràctiques antidemocràtiques. A més, el seu president, presumpte cobrador de quantiosos sobresous procedents de la caixa B, acaba de declarar com a testimoni en un dels processos per corrupció de la Gürtel i, encara que la seva declaració s'ha atingut al model de la infanta Cristina (no sé res, no me'n recordo, no em consta, això ho portava el meu marit), és possible que hagi comès perjuri ja que va negar en seu judicial tenir cap coneixement dels aspectes econòmics de la seva gestió com a director de campanya electoral del PP sent així que hi ha proves fefaents que coneixia perfectament aquests aspectes i fins els explicava en rodes de premsa.
Aquest partit, presumpta associació de malfactors, amb el president dels sobresous ha destruït l'escàs Estat de dret que hi havia a Espanya. Per a la comissió de les seves malifetes, per ocultar-les i, per causar perjudici als seus adversaris ideològics s'ha servit de totes les institucions de l'Estat, les ha instrumentalitzat i les ha pervertit fins a l'extrem que cap d'elles té cap autoritat com no sigui imposant-la a garrotades.
La instrumentalització més escandalosa és la del Tribunal Constitucional, presidit durant anys per un ex-militant del PP que va ocultar aquesta condició davant la comissió del Senat que havia de nomenar-lo. En qualsevol lloc aquest escamoteig seria motiu de cessament fulminant. Aquí, ni s'esmenta. Aquest president i una majoria de components d'aquest òrgan polític que es fa passar per tribunal ha vingut actuant al servei del govern del PP. No content amb això, el govern de la dreta, amb la seva majoria parlamentària absoluta en la legislatura anterior, va imposar una reforma del reglament del tribunal que el converteix en agent executor de les seves pròpies sentències al servei del govern. Els components d'aquest pintoresc òrgan, per majoria (si més no, hi va haver tres vots en contra de caràcter crític) van acceptar convertir-se en una cosa tan contraria a l'esperit mateix del dret i la justícia com jutge i part. Fins i tot més, donada la seva submissió al poder polític, en el fons, el que aquesta reforma aconsegueix és convertir el govern en l'amo absolut del Tribunal Constitucional. Qualsevol semblança amb un Estat de dret és una quimera.
I no només el Tribunal Constitucional. El govern està utilitzant el conjunt de la judicatura, literalment plena de jutges del PP i l'Opus (que vénen a ser el mateix) per als seus fins partidistes, tenint en compte que ja no és possible emprar l'exèrcit, que és el que veritablement voldria. Així, interfereix en els procediments, recusa jutges, n'imposa d'altres de la seva corda ideològica i així resulta que, quan el Tribunal Suprem anuncia que estudiarà una prova de la Gürtel que podria anul·lar el conjunt del procés, tothom sap que, en cas de produir tanta barbaritat, es deuria, com sempre, a pressions dels governants.
Del que aquests estan fent amb totes les instàncies administratives i els mitjans de comunicació no val la pena parlar-ne. Totes i tots al servei incondicional d'un partit corrupte i cleptocràtic que, en un intent desesperat per impedir per la força un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i de la convocatòria del qual, paradoxalment, n'és un dels principals responsables, ha portat el país al punt inevitable de ruptura .
Si el govern és corrupte, els jutges partidistes, l'administració prevaricadora i els mitjans lacais del poder polític, el resum final i inevitable serà el feixisme. El procés de feixistització que parlava Poulantzas s'agilita notablement a Espanya, on ningú de la dreta ha condemnat encara (i molt menys ha fet alguna cosa en contra) el llegat d'un règim franquista genocida i delinqüent. Els seus hereus, a dia d'avui al govern, practiquen la mateixa política arbitrària, repressiva, tirànica que el seu model i per això no el condemnen, perquè no tenen la talla moral necessària per repudiar aquell règim assassí i les seves conseqüències.
I l'esquerra? A la vista està que està tractant de fugir d'estudi, d'ignorar l'avanç del feixisme amb la vergonyosa esperança que, quan aquest cometi més crims dels que ja està cometent no caigui sobre ella part de la repressió. És una esquerra covarda i submisa, incapaç de fer front a l'avanç del feixisme perquè, en tractar la manera d'afrontar la reivindicació independentista catalana, en el fons, coincideix amb la dreta. Proferirà uns gemecs quan la repressió abasti nivells intolerables per passar després a aquests politiquejos d'aliances i desaliances de parlaments i governs, com si el problema més greu que té Espanya avui, tant en el marc polític com en l'econòmic i el moral, no fos Catalunya .Per a vergonya seva, els esdeveniments estan posant en evidència la misèria moral i intel·lectual d'aquestes esquerres que de tals no en tenen res. Puigdemont ja ha anunciat que no acceptarà cap decisió de qualssevol autoritat espanyola que l'inhabiliti i ha col·locat el problema en les seva dimensió real: la legitimitat democràtica enfront de l'arbitrarietat disfressada de legalitat. I l'esquerra callada o, el que és pitjor, donant la raó als repressors neofranquistes per pur terror. De la legitimitat democràtica, vam passar al principi de desobediència civil, base mateixa de la democràcia enfront de la tirania de la majoria i el mateix Puigdemont adverteix que està disposat a anar a la presó per defensar el referèndum. Que no tingui cap dubte l'esquerra: amb ell hi aniran molts, catalans i no catalans, que defensem el dret d'autodeterminació de Catalunya. Llvors, però, de l'esquerra espanyola no en quedaran ni les espines.
Font: Palinuro: La marcha hacia el fascismo https://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.htmlhttps://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.html
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada