 |
| l'article original no porta fotografia. La foto és responsabilitat de l'autor del blog |
Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
Recorden aquella tarda de l’11 de març del 2004? Recorden que a primera hora del matí diversos atemptats simultanis a Madrid havien rebentat quatre trens i havien acabat amb la vida de 191 persones? Recorden el ministre Àngel Acebes, convertit des d’aquell dia en el símbol de la indecència? El recorden mentint, quan els combois encara estaven plens de cadàvers? El recorden, a ell, a Eduardo Zaplana i a José Maria Aznar, quan intentaven manipular la realitat davant d’una societat commocionada?
Recorden les masses de gent envoltant els locals del PP i exigint la veritat? Es recorden a vostès indignats per una manipulació tan barroera, desesperada i immoral? Recorden que el respecte que aquell govern sentia per les víctimes era increïblement petit davant de la perspectiva que la realitat els fes perdre les eleccions?
Recorden les masses de gent envoltant els locals del PP i exigint la veritat? Es recorden a vostès indignats per una manipulació tan barroera, desesperada i immoral? Recorden que el respecte que aquell govern sentia per les víctimes era increïblement petit davant de la perspectiva que la realitat els fes perdre les eleccions?
Recorden Pedro J. Ramírez? Recorden el llavors director del diari el Mundo, que durant mesos va bastir tota una trama per fer creure a l’opinió pública que, malgrat les evidències, tota aquella mortaldat era la punta de llança d’una conspiració roja i separatista per apartar el PP del govern? Recorden com elevava a la categoria de veritat irrefutable les declaracions del confident policial Trashorras, l’home que va vendre la dinamita als comandos islamistes? Recorden que aquest individu va explicar vuit versions diferents dels fets i que, un temps després, va reconèixer que havia mentit, i que la causa eren els diners que li pagava el diari el Mundo?
Recordin bé tot això, totes aquestes mentides i tots els miserables que les van fer possibles. Recordin-ho bé tot, perquè la nova matança islamista, aquest cop a Barcelona, ens els ha tornat a posar en primer pla. A ells i als seus substituts. L'any 2004 era, deien, una conspiració que involucrava des de sectors independentistes i del PSOE a funcionaris de la policia i militants d’ETA. Tots units, barrejats, per fer caure el govern del PP encara que el preu fossin prop de 200 morts innocents.
Recordin-ho bé perquè tota la maquinària s’ha tornat a posar en marxa. I avui, al centre de la conspiració hi ha el procés independentista català. En aquest sentit cal entendre les penoses editorials d'El Mundo i El País de la setmana passada (no sé com no van fer una editorial conjunta, ja que el diari de la dreta i el de la presumpta esquerra espanyola deien bàsicament el mateix). O l’"exclusiva" que va piular Enric Hernández, director d'El Periódico, quan els morts encara jeien sobre les rajoles de la Rambla. O les informacions amb ferum de claveguera de La Razón, l’ABC o múltiples diaris digitals, emissores de ràdio o cadenes de televisió que algun dia havien estat serioses.
Recordin-ho tot molt bé, perquè l’ofensiva no ha fet més que començar i la seva superioritat mediàtica és esborronadora. Per tant, preparin-se per sentir per boca d’aquest periodisme d’Estat bajanades que no haurien ni imaginat: que els gihadistes assassins de Barcelona i Cambrils eren, alhora, independentistes. O que Colau és corresponsable dels crims. O que Junqueras s’ha convertit a l’islamisme més radical i resa cada dia a la mesquita de Sant Vicenç dels Horts. O que tota la culpa dels atemptats a casa nostra la té la inestabilitat que provoca el procés, com si a París, Londres, Niça, Madrid o Sant Petersburg hi hagués algun procés independentista que permetés explicar les matances. O que, malgrat tot el que hem vist aquests dies, en realitat els mossos d’esquadra han fet de manera pèssima la seva feina i cal que siguin substituïts per la guàrdia civil per tal de restaurar l’ordre i la seguretat. O que...
Catalunya i les seves institucions han respost a l’embat dels terroristes com ho hauria fet un estat. Un estat que funciona. El poble català porta anys sortint al carrer de la manera més democràtica i pacífica possible per demanar poder decidir el seu propi futur. I això, precisament, és el que intentaran desvirtuar en els propers dies i setmanes a través d’aquestes clavegueres. L’objectiu? Aturar el referèndum de l’1 d’octubre. Un referèndum que cal fer ara més que mai. Alterar el full de ruta consensuat per la majoria del parlament català a causa de l’agressió d’un grup terrorista és donar la raó als violents. Mantenir-lo i votar en pau és mostrar la fermesa necessària. És un "No tenim por" en majúscules. Contra la mort i la mentida.
Font: Jordi Creus - Miserables | NacióDigital
Pots seguir Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada