els altres blocs de boladevidre


Boladevidre a Instagram Instagram

traducció - translate - traducción

25.3.10

Perquè vull!

No sóc donat a penjar fotos meves als posts del dia a dia, primera per pudor, i en segon lloc per no destrossar la sensibilitat de qui tingui la bona voluntat de tafanejar.
Però ara vull començar a explicar una mica el perquè de tot plegat respecte a Menorca.
No us sorprengui doncs que aquest post vagi tornant a ser el primer de tant en tant, ja que l'aniré completant al meu ritme, quan en tingui ganes. Perquè vull! que deia l'Ovidi.


Si voleu trobar el lloc de la foto al mapa de Menorca, busqueu prop de Binigaus, en direcció a Escorxada i Fustam, sota de Sa torre Veia i Son Carabassa. Al bell mig del bosc hi les restes d'un mas derruït i al seu costat una caseta, encara en peu, que es diu Sa Teulera.


Es troba exactament al trencall del camí que vé de Sa Torre Veia i que es dirigeix a S'escorxada, Fustam i finalment arriba fins a Trebalúger; a Sa Teulera aquest camí rep el camí de cavalls que prové de la platja de Binigaus.
És un lloc aparentment abandonat a la seva solitud. En estar tancat el camí que vé de sa Torre Veia, mai no hi passa cap vehicle, excepte algun del personal de la casa. En èpoques com l'octubre, que és quan freqüento l'illa,no hi ha tampoc vianants que segueixin el camí de cavalls, o que es traslladin de Binigaus a les altres platges, o viceversa.
Els soroll del vent que ressalta el silenci del lloc, a vegades una brisa lleu, a vegades un vent humit del sud-est que fa bellugar les copes dels pins, sempre hi és present.


És un lloc ideal per retirar-se del món, ja sigui amb un llibre, el diari, l'Ipod o bé sense res, només un mateix i la immensitat de bosc , camps i murs de pedra que protegeixen el lloc.
Hi he passat hores seguides,a mig camí de Binigaus i Escorxada, a les hores caloroses del dia, estirat a l'herba i deixant que els ulls es perdessin seguint els niguls enllà del firmament tant blau de Menorca. Sempre sol, m'he sentit acompanyat per la força que té l'Illa, i he somniat despert, abans d'adormir-me en una migdiada plàcida, en altres vides paral·leles, amors mai  viscuts i records que mai no he pogut oblidar. Amb Sant Joan de Missa, és un dels llocs de culte íntim. Perfecte per aturar-s'hi una estona a fer un "canutet", o per fer-hi estada llarga observant com canvia la llum a través de les hores lentes.
Refugi, amagatall o trinxera, sempre sento Sa Teulera una mica meva, amb aquella intimitat que et regalen les coses quotidianes.






Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.