traducció - translate - traducción

1.6.10

FERRER I GUÀRDIA - darreres paraules




Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

L'any 1980 i gràcies a la insistència de Rosa Morata, em vaig decidir a escriure el meu primer text per a teatre.

Vaig escriure sobre la vida, el judici i el final injust i tràgic de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb un bon repartiment encapçalat per Enric Casamitjana, Rosa Morata, Miquel Cors, Margarida Minguillón, Cesc Orella i Carles Velat, entre altres, el vaig dirigir i presentar al Festival de Sitges de Teatre del mateix any, amb una bona rebuda tot i sortir-nos una mala funció.

Sempre m'ha commogut la cruesa barrejada de dolçor i bonhomia de la darrera carta que va escriure Ferrer, la qual anava dirigida a la seva la seva companya sentimental, Soledat Villafranca, també companya en l'aventura de l'Escola Moderna, el gran objectiu polític de Ferrer i Guàrdia.

La mort del company Miquel Cors, ocorreguda ja fa alguns anys, no la puc dissociar de l'emoció amb què en Miquel llegia la darrera carta de Ferrer i Guàrdia, escrita des de la presó de Montjuïc, escrita poques hores abans del seu afusellament, i interrompuda pel militar que l'havia de menar de la cel·la a la capella..
A tots dos un record i un reconeixement emocionat.

"Estimada Soledat, no cal que et comuniqui la pena que dicta la sentència, doncs quan rebis aquesta lletra ja l'hauran aplicada i jo ja no em podré reunir mai més amb tu.
Però diràs: és que no penses en la mort que la sentència t'ha dictat i que desitgen els teus enemics?
No, amor meu, no. Qui vol pensar en la mort quan la té tan propera? Qui pot pensar en la mort sota d'un sol tan brillant?. Beneït sigui auqest sol que és la llum de la meva cambra, i beneïda tu també Soledat, Sol, que m'il·lumines l'ànima i la consciència en l'amor de la veritat i el desitg del bé de què en són plenes. No pateixis vida meva, i no deixis patir els teus companys d'exili.
Digues: has llegit la defensa publicada a les notícies? T'ha fet plorar? Han plorat els altres en llegir-la?
Per la meva part, ahir, quan vaig veure el defensor, l'hi vaig dir....

Ací, estimada, l'arribada del comandant Valerio Raso m'interromp.
Vé a dir-me que m'han de posar en capella i... en la meva carta d'ahir ja et vaig dir adéu. Ara et repeteixo aquest adéu, i dic que t'estimo i que, en el moment fatal, el teu nom serà als meus llavis i la teva imatge nua damunt els meus ulls embenats. T'estimo i estimo els que m'han estimat.

No puc continuar, em prenen la vida.

Francesc Ferrer."

Rosa Morata i Miquel Cors en els papers de Soledat Villafranca i Francesc Ferrer i Guàrdia

MÉS INFORMACIÓ SOBRE FERRER I GUÀRDIA:
http://www.laic.org/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.