traducció - translate - traducción

19.3.11

Manifest de suport a VilaWeb per la querella de l'Ajuntament de Barcelona

El dia 29 de març VilaWeb serà portat a judici pel 'cas Vilaró' · Les xarxes socials s'han abocat a donar suport al diari, que ha obert una pàgina d'adhesions

La reacció de les xarxes socials al judici a VilaWeb per una querella que ha presentat l'Ajuntament de Barcelona, arran del 'cas Vilaró', ha obligat el diari a obrir una pàgina d'adhesions. La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa, i d'haver demanat, abans, pena de presó per al director, Vicent Partal.
Al cap de poquíssimes hores de l'obertura de la pàgina d'adhesions, ja són centenars els ciutadans que han donat suport a VilaWeb, entre aquests desenes de personalitats: Enric Morera, Lluís Foix, Feliu Ventura, Francesc Ribera 'Titot', Pau Alabajos, Xavi Sarrià, Alfred Bosch, Josep M. Fonalleras, Oriol Izquierdo, Carles Capdevila, Joan F. Mira, Mercè Ibarz, Maria Barbal, Joan Carles Gallego, Lluís Permanyer, etc.
En una votació poc habitual, els grups municipals de CiUPPERC i ICVes van posar d'acord dimecres per exigir a l'Ajuntament de Barcelona que retirés la querella contra VilaWeb (vídeo). Però, malgrat l'aprovació de la moció a la comissió de Presidència del consistori, el govern municipal va assegurar que mantindria la querella.
El cas Vilaró
L'Ajuntament de Barcelona va anunciar, el juny del 2008, una querellacontra els mitjans de comunicació que havien publicat informacions qüestionant l'origen de les ferides del cap de la guàrdia urbana, Xavier Vilaró, en els incidents de la nit de la final de l'Eurocopa de futbol.
Segons Vilaró, les lesions per les quals va estar disset dies ingressat, alguns en estat molt greu, foren causades per una pilota de goma disparada pels mossos d'esquadra. Però el dictamen (pdf) de l'Àrea d'Afers Interns de la policia contradiu aquesta versió i concorda amb les informacions publicades per VilaWeb. La investigació, que aportava proves balístiques, el testimoni de policies i del cirurgià que va operar Vilaró a l'hospital, concloïa que la versió sostinguda per Vilaró podia 'no ajustar-se a la realitat'.
Vilaró també es va querellar contra els mossos d'esquadra, acusant-los de les lesions, però, en virtut d'aquest dictamen, la jutgessa que investigava la causa va arxivar (pdf) el cas. La jutgessa va concloure que no solament no era possible de determinar l'autor de les lesions (element imprescindible en tot procés penal), 'sinó tampoc la mecànica lesiva denunciada pel cap de la guàrdia urbana' 

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.