traducció - translate - traducción

12.7.12

PERE II, el GRAN (II)


Recordem que en la darrera Lletra varem deixar a Pere II amb un greu problema d’estat, generat per la seva acció a Sícília, per aconseguir que la seva esposa Constança, en fos reina. Malgrat ser ella l’hereva, els francesos, amb l’ajut del Papa Martí IV, també francès, van imposar la seva llei… i com dèiem el mes passat, es va iniciar el que es va conèixer la Croada contra Catalunya. També recordàvem la fredor que Pere II va trobar en els seus regnes d’Aragó, València i fins i tot a Catalunya: el nom de Croada esverava a tothom. Així, els aragonesos varen fer passar al rei per la pedra; es va formar una Unió – que serà molt important en les relacions amb Catalunya en els anys que vindran- que exigia que qualsevol acció reial fos aprovada per Consell del Nobles i, sobretot, que els aragonesos no servirien al Rei fora del Regne d’Aragó.
Varem quedar per explicar les reaccions dels altres dos Parlaments. En cada un d’ells el rei En Pere s’hi va presentar i va fer una acurada relació dels fets esdevinguts i perquè portaren a la declaració de Croada. A València, si bé varen ser exigents en alguns aspectes menors, en conjunt el missatge del monarca va ser molt ben rebut: la raó, era que des del temps de Jaume I, malgrat crear un nou regne a les terres valencianes, el Regne de València, ell mateix havia acceptat que els aragonesos, a la part de muntanya del nou Regne, fos regida pels Furs d’Aragó; i ara, els valencians van exigir al rei que tot el Regne ho fos pels Furs de València, que Pere va acceptar, ja que, en certa manera era més afí als seus interessos al retallar les imposicions aragoneses.
A les Corts Catalanes, Pere II també va haver de fer concessions: es van pactar una sèrie de constitucions que afavorien els barons i les ciutats, moderant el poder del monarca, deixant de banda, llastimosament, els interessos de la menestralia i del poble menut, una expressió que ja s’havia ben establert a Barcelona, per assenyalar, el que en altres dominis, es deia del poble baix… Potser per aquesta marginació del poble menut, el març de l’any 1285 aquest estament es va revoltar a Barcelona, dirigit per Berenguer Oller, però que no varen aconseguir res i els principals caps de la revolta varen ser executats.
Aquest any 1285 va ser molt important pel destí de Pere II. La Croada contra Catalunya, una combinació entre els francesos i el papat, no es farà en terres italianes sinó que es va traslladar a Catalunya. El maig-juny d’aquest any es va materialitzar l’atac francès i les primeres accions varen ser molt decebedores: el germà de Pere II, Jaume II de Mallorca, el va trair, obrint els passos pirinencs a les tropes franceses de la Croada. Des d’aquest moment els cronistes van donar el títol de traïdor al rei de Mallorca.
Les tropes franceses entraren pels passos fronterers d’Aragó i Catalunya i en el primer cas, fidels a l’Unió els aragonesos no s’hi van oposar. El primer punt d’aturada dels francesos va ser la ciutat de Girona, assetjada des de juny a setembre d’aquest 1285, i que va complir la missió de desgastar l’exèrcit de Felip III, l’Ardit. La tropa francesa va tenir dues derrotes greus, i decisives: va ser víctima d’una epidèmia que va deixar handicapat el seu cos, i la segona va ser el combat amb la flota de Roger de Lloria al golf de Roses els dies 3 i 4 de setembre, amb victòria catalana. Mancats de proveïment, l’host croada es va retirar i Felip III de França que havia comandat personalment el seu exèrcit, va haver de conduir-la cap a les seves terres, i encara hom recorda el pas dels francesos pel coll de Panissars, l’octubre del 1285, un indret on la reraguarda de l’exèrcit francès va ser escombrat per l’exèrcit català. Felip, malalt, va arribar fins a Perpinyà i als pocs dies va morir de la mateixa epidèmia que va delmar al seu exèrcit.
La reacció primera de Pere II al conèixer la desfeta francesa, va ser la de preparar una expedició per tal de fer pagar al seu germà la
seva traïdoria. Però, malaguanyadament, Pere, també malalt, a Vilafranca del Penedès, va morir pocs dies després, el dia 11 de novembre d’aquest any 1285, un any tan ple d’història.

Font: Català Sempre (JMG)

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.