traducció - translate - traducción

8.11.12

DOSSIER, PAS A PAS, SOBRE EL NOU ESTAT


Que la independència de Catalunya pot arribar aviat ja és una possibilitat majoritàriament assumida. Però com ens hem de preparar? Què hem de fer perquè l'endemà de la independència continuem tenint electricitat, aigua, vies de tren, tribunals, policia, jutges… i continuem pagant les prestacions de desocupació i les pensions? El sociòleg Salvador Cardús, el biòleg Ramon Folch i l'enginyer Sergi Rovira signen una guia precisa (pdf) sobre tot allò que Catalunya ha de fer perquè l'endemà de la independència el país continuï funcionant i es continuïn garantint tots els serveis i tots drets dels ciutadans.

A mi personalment em sorprèn i m'escama que no es citin ni una sola vegada els Països Catalans en les 101 pàgines del document original.

Resum executiu


El procés cap a la independència

La relació política entre Catalunya i Espanya definida per l'Estatut de 1979, a partir de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya del 2006, ha entrat en una fase de creixent distanciament i són noves la magnitud i el desvergonyiment de les provocacions i, d'altra banda, la indefensió jurídica per poder respondre des de Catalunya. En el pla judicial, per exemple, cal esmentar les sentències que desautoritzen l'èxit sense conflicte del model d'immersió lingüística. En l'àmbit polític, la invasió competencial és sistemàtica. A l'economia, a més de mantenir la situació manifestament injusta deguda al tracte fiscal, en la vessant mediàtica i de l'opinió pública, les campanyes d'exacerbació anticatalanista, sovint obertament xenòfobes, han estat constants. Es constata un clar retrocés de la qualitat democràtica i de les garanties que l'Estat espanyol hauria d'oferir als catalans.
En definitiva, l'experiència autonòmica ha arribat al seu final per voluntat expressa d'un Estat espanyol afeblit i a la defensiva. La conseqüència de tot, en el pla polític, és una dramàtica pèrdua de la capacitat objectiva dels catalans per governar de manera autònoma les seves destinacions. La independència de Catalunya es converteix en una oportunitat per recuperar la iniciativa política i per implementar una regeneració democràtica basada en la transparència i l'assumpció de responsabilitats establint una separació efectiva de poders i una administració en xarxa àgil i eficient.
La intenció de vot davant d'un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya ja supera el 50 per cent de posicions favorables, mentre que la "unitat civil "dels catalans ja no es pot fonamentar en lleialtats i cohesions ètniques i menys, si són forçades-, sinó que només pot tenir una base política, que és la de la radicalitat democràtica. La unitat civil digna només es pot construir sobre unes institucions catalanes sòlides, un sistema radicalment democràtic i uns instruments polítics i administratius renovats i modernitzats que garanteixin un projecte de prosperitat tant cultural, com social i econòmica.
En el terreny internacional, el reconeixement de Catalunya està en un punt difícil de determinar. Els catalans hem estat víctimes, en gairebé tots els terrenys, de les nostres pròpies debilitats i inconsistències. No obstant això, políticament, tot i que se'ns mirem discreció, se'ns coneix en la majoria cancelleries dels països més importants. Només des de l'expressió directa de les pròpies intencions, com mostren experiències recents, s'obté l'atenció prudent però respectuosa que mereix nostra ambició de tenir veu pròpia al món. Això, agrada o no, convé o no, però ho entén tothom.
Aquest informe parteix de les següents premisses: a) l'Espanya de les Autonomies - i més encara el somni d'una Espanya federal o confederal - és aigua passada, b) l'encaix de la voluntat nacional de Catalunya en un model recentralizador és absolutament impensable, si no volem caure en la irrellevància, c) l'horitzó d'una Catalunya independent ja és vist com desitjable, i d) en conseqüència, en qualsevol escenari de radicalitat democràtica, la independència és una alternativa a considerar. D'aquí,que ens hagi semblat imprescindible fer un exercici de prospectiva sobre aquesta hipòtesi.
La constitució d'un nou Estat
L'establiment d'un nou Estat rau en dos actes polítics: la proclamació de la independència al Parlament democràtic i establert per a aquesta finalitat i el reconeixement per part dels altres estats.

Actes polítics constituents

Proclamació de la independència

Reconeixement internacional

La proclamació de la independència es basa en un acord polític majoritari previ entre les forces polítiques parlamentàries. Aquest acord es trasllada i s'aprova en el Parlament de Catalunya, pot ser ratificat per diverses vies (vegeu l'apartat 2.1), i obre el procés constituent en el que es redacta la nova Constitució. Un cop la nova Carta Magna és aprovada a la seu parlamentària i ratificada en referèndum,queda establert el nou Estat. Paral·lelament, a partir de la proclamació d'independència, el nou Estat ha d’obtenir el reconeixement internacional d'altres estats (vegeu l'apartat 2.2),especialment d'aquells més rellevants a l'escena internacional. Aquest suport s'ha de buscar prèviament amb un discurs clar i explícit de la voluntat d'independència i concretar un cop el Parlament s'hagi significat.

Accions funcionalment crítiques

Llei de transitorietat jurídica

Manteniment de l'ordre públic

Garantia dels ingressos públics

Abastament energètic

Un cop proclamada la independència, el Govern ha de garantir l'Estat de Dret i mantenir un funcionament ordinari sense entrebancs. En primer lloc ha de garantir la seguretat jurídica, de manera que el Parlament ha d’aprovar immediatament una llei de transitorietat jurídica que reguli el funcionament jurídic i administratiu (veure apartat 2.5), cobreixi les garanties jurídiques dels acords contractuals i garanteixi el funcionament ordinari d'institucions i empreses. Una altra qüestió sensible és el manteniment de l'ordre públic ja que, en un procés d'aquesta índole, alguns grups contraris podrien provocar altercats buscant una desestabilització social (veure els apartats 3.7 i 5.3). La Policia de Catalunya ha de disposar dels recursos humans i econòmics per identificar fefaentment els grups potencialment radicals i prevenir eventuals disturbis.
A més, en el període transitori, el Govern ha d'assegurar l'ingrés dels recursos econòmics per fer front a les despeses ordinàries de l'administració (veure apartat 3.6). El ple funcionament de l'Agència Tributària de Catalunya ha de permetre que la Generalitat de Catalunya recapti els tributs que es generen en93Catalunya i els gestioni adequadament. A més, per a un funcionament ordinari sense entrebancs, l'Administració pública, sota els criteris del Govern, ha de fer-se càrrec de l'abastament energètic (veure apartat 4.4). Catalunya és altament dependent de les importacions energètiques i, tot i que algunes fonts es gestionen parcialment des de l'interior (gas i petroli), la generació i el transport d’electricitat, imprescindible en qualsevol societat moderna, es controlen actualment des de fora de Catalunya. El govern ha d'arribar a un acord amb Espanya en tots aquests aspectes.

Accions políticament essencials

Forma d’estat

Estatus de la llengua espanyola

Accés a la nacionalitat acatalana

La constitució d'un nou Estat exigeix ​​certs acords polítics de gran transcendència. Aquests acords, que necessiten un consens social majoritari, es poden anticipar a la proclamació de la independència per facilitar els debats més específics del procés constituent (vegeu l'apartat 5.2). Aquests acords polítics constituents inclouen: la forma d'estat que s'establirà, si s’optarà per la república com a forma d'Estat, s'ha d'establir immediatament el paper del President i el del Cap del Govern (vegeu l'apartat 3.1). També és decisiu dilucidar prèviament l'estatus de les llengües que cohabitaran en el nou Estat (veure l’apartat 3.3) i les condicions per accedir a la nacionalitat catalana (veure l'apartat 3.2). Aquestes qüestions preocupen a una part significativa de la població catalana, i la seva indefinició pot pertorbar i dificultar el procés constituent.

La nova Administració

Uns organismes públics eficaços, dinàmics, eficients,transparents i en xarxa

Un cop establert el nou Estat, la Generalitat de Catalunya, sense dilació, ha deposar en funcionament els mecanismes per assumir les plenes funcions de la Administració pública de Catalunya. Les diverses accions se centren en l’establiment o enfortiment de les institucions que han de dur a terme l’acció política i administrativa Caldria enfortir com més aviat les institucions actuals que ja operen amb sentit d'estat, és a dir, la que ja actuen proactivamenti no subsidiàriament davant els elements d'interès col · lectiu, amb voluntat d’interlocució pròpia interna i internacionalment (vegeu l'apartat 2.6). Les accions concerneixen diversos àmbits:• En l'àmbit jurídic, s'ha de revisar tot el corpus jurídic per completar i garantir que doni cobertura coherent a tots els àmbits del dret perquè, en tot moment, es mantinguin les garanties jurídiques (veure l’apartat 3.4). A més, caldrà negociar la partició de béns amb Espanya, per la qual cosa serà necessari disposar d'un inventari de béns tangibles i intangibles i elaborar una proposta de repartiment (vegeu l'apartat2.4). El procés de secessió també porta a la negociació d'actius94compartits, com ara un nou conveni per a la gestió del riu Ebre (vegeu l’apartat 4.3), la regulació del trànsit de tota mena entre la frontera compartida (vegeu l'apartat 2.3) i els acords econòmics i comercials derivats.
• Quant a l'organització de l'Administració pública, caldrà aprofitar la instauració de l'Estat per implementar mecanismes que permetin disposar d'organismes públics més àgils, eficients i transparents (vegeu l'apartat 3.5). Algunes mesures a implantar són la creació de noves agències per a la prestació de serveis, amb una direcció professional sota direcció política i amb avaluació de resultats.
• En l'àmbit de l'Administració territorial, Catalunya ha de procedir a una reestructuració significativa que garanteixi els serveis a tots els ciutadans amb una nova ordenació coherent i econòmicament eficient, preservant les identitats locals.
• En l'àmbit de la Justícia, serà necessari crear les institucions necessàries o adequar les existents per al bon funcionament del sistema judicial (veure 3.4), establint el govern de la Justícia, la Fiscalia General i el Tribunal Suprem. Aquest procés suposa una gran oportunitat per implementar un sistema dinàmic i eficient de la Justícia, sense perdre qualitat. També caldrà considerar un nou òrgan que avaluï la constitucionalitat de la legislació.
• En l'àmbit de l'administració econòmica (vegeu l'apartat 3.6), el Parlament ha de crear les institucions que han de permetre el funcionament ordinari, incloent el Banc de Catalunya (potser a partir l’actual Institut Català de Finances), la seguretat social i el servei d’ocupació, així com els ens de control i supervisió necessaris. El Govern de dotar adequadament l'Agència Tributària de Catalunya per assumir les seves plenes funcions.
• En l'àmbit de la seguretat, Catalunya haurà de garantir la pròpia seguretat i ser co-responsable de la seguretat global amb els altres països de les xarxes a les quals pertany. Per tant, Catalunya haurà de controlar l’ordre públic, dimensionant a la Policia de Catalunya per assumir totes les funcions de seguretat i establint acords de reciprocitat amb altres actors internacionals. Catalunya, per a aquestes i altres funcions, també haurà de dotar d'una agència d'intel·ligència. En l'àmbit de la defensa,Catalunya tindrà haurà de definir el model a implementar i les responsabilitats que assumeix en la seguretat internacional (vegeu l'apartat3.7).

L'acció internacional

Catalunya, membre de la Unió Europea amb relacions internacionals pròpies

La incorporació de Catalunya a la Unió Europea es presenta com un procés sense precedents a què remetre. Els tractats de la UE no recullen el supòsit d’una partició d'un estat membre, en tant que la legislació internacional és prou àmplia per acceptar posicionaments diversos respecte. En darrer terme, la95incorporació automàtica és una decisió política. La independència de Catalunya genera dos nous estats que ja eren membres i, per tant, l'interès delectats i de la mateixa UE hauria de ser la continuïtat de l'estatus previ (veure l’apartat 2.7).
En l'àmbit internacional, Catalunya haurà d'establir les relacions internacionals pròpies, prioritzant els àmbits d'actuació i acordant o delegant altres àmbits a nivell europeu. En les relacions internacionals, sorgeix l'ocasió de construir un sistema ben incardinat amb les institucions europees que, lluny de diplomàcies anquilosades, doti Catalunya de mecanismes dinàmics (vegeu l'apartat2.2).
Catalunya també haurà de garantir la pròpia seguretat i ser co-responsable de la seguretat global amb els altres països de les xarxes a les que pertany. Catalunya haurà de ser un actor amb un projecte de defensa específic compartit i complementari amb altres països amb els quals conforma les xarxes de seguretat internacional (veure l’apartat 3.7).

Un nou Estat actiu i dinàmic.

La independència de Catalunya es converteix, així, en una eina al servei de les aspiracions d'un país. Un país que es vol lliure per governar i ser sobirà de les seves pròpies decisions al servei d'una societat dinàmica, cohesionada i amb visió de futur. Un país amb una activitat econòmica avançada i ben connectat al món i amb un propòsit que implica per igual el Govern, a la societat civil i al món empresarial. Un país que aposta per la recerca de frontera, capaç de generar riquesa. Un país que es dota dels mecanismes perquè la riquesa es redistribueixi equitativament, garantint la igualtat d'oportunitats i de serveis.

Share/Bookmark