Els anys, com una rella - Miquel Martí i Pol
Els anys, com una rella,
caven solcs a l'eixuta pell dels pobres.
caven solcs a l'eixuta pell dels pobres.
T'ho dic estranyament, però no et pensis
pas que he mudat d'estil:
sec, com abans, en un racó de la cuina
i em dic Miquel Martí i Pol com abans,
i, com abans, visc al poble on vaig néixer.
pas que he mudat d'estil:
sec, com abans, en un racó de la cuina
i em dic Miquel Martí i Pol com abans,
i, com abans, visc al poble on vaig néixer.
Són els temps que canvien.
Ara la gent ocupa el lloc dels versos
i no s'hi val a fer jocs de paraules
per apagar la fam o la incertesa.
i no s'hi val a fer jocs de paraules
per apagar la fam o la incertesa.
Els mots valen només allò que diuen,
i quan jo dic "el poble"
vull dir la gent que viu entorn de casa.
i quan jo dic "el poble"
vull dir la gent que viu entorn de casa.
Ja veus si és fàcil d'estimar;
i possible.
Tan possible com créixer;
tan fàcil com alliberar‐se
de l'home vell
i compartir l'angoixa
dels altres;
i possible.
Tan possible com créixer;
tan fàcil com alliberar‐se
de l'home vell
i compartir l'angoixa
dels altres;
i l'esforç,
i l'esperança.
i l'esperança.
1 comentari :
M’agrada molt i molt Miquel Martí i Pol! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada