traducció - translate - traducción

19.10.14

DEUS EX MACHINA, PAS ENDAVANT I DESENLLAÇ

A la Sílvia Bel, per saber estar on i quan s'hi d'estar.

Deus ex machina (En llatí, Déu des de la màquina): En les dramatúrgies clàssiques existia el recurs teatral d'una màquina suspesa per una grúa que portava a escena un déu capaç de resoldre en "un tres i no res" tots els problemes no resolts fin el moment. Per extensió representa la intervenció inopinada i providencial d'un personatge o d'alguna força capaç de desembolicar una situació complicada. En l'actualitat sol ser utilitzat quan el dramaturg té dificultats en trobar una conclusió lògica. En la comèdia el retorn sobtat d'un personatge o el descobriment d'una carta secreta pot representar una solució irònica als conflictes plantejats. En tot cas, la sorpresa en aquest tipus de desenllaç sol ser total. Bertold Brecht es val d'aquest procediment tant a l'Òpera de tres rals com a La bona persona de Sezuàn, per provocar una presa de consciència en el públic, respecte a la seva facultat en la intervenció en la realitat social.


Aquesta definició de l'element dramatúrgic que Patrice Jarvis exposa al seu Dictionnnaire du Théâtre. Termes et concepts de l'analyse théâtrale, s'ajusta com anell al dit al que he viscut aquest migdia, junt a un parell de centenars de milers, pel cap baix, de conciutadanes i conciutadans.

Cert és que el crescendo reiniciat el 10 de juliol del 2004 arrel de sentència del Tribunal Constitucional i que ens serviria com a plantejament si seguíssim un esquema dramatúrgic, la darrera setmana havia quedat una mica borrós a causa del trencament aparent de la unitat entre els partits polítics que donaven suport a la consulta.

Cert també que havíem mirat els rellotges, i ens havíem adonat del poc temps que quedava per a un final digne, creible, i que ens satisfés plenament. Temíem que si bé podia ser digne i creible, segurament no ens satisfaria, o que si era creible i ens satisfeia potser hi perdríem dignitat; encara podia ser digne i satisfer-nos, i que en canvi no fos creible, per la comunitat internacional, per exemple.

Tot això es cert. Com ho és que després de tres anys amb milers i milers d'actes menors, majors, simbòlics o reivindicatius al llarg del territori i més enllà de les fronteres, les nostres i les imposades, una certa fatiga començava a fer rum-rum al camp, o a l'escena en aquest cas.

Cert. Potser per això, avui ha estat un esclat molt més espontani que les darreres tres macro-convocatòries en sengles Diades de l'11-S. Per això avui, el protagonista de tot plegat, l'autèntica Societat Civil Catalana, s'ha presentat en munió davant l'Oracle a escoltar les paraules savies que el netejarien i el purificarien. En paraules modernes, que el deixerien respirar tranquil.

I heus ací que quan més expectant estava el protagonista, repeteixo, la societat civil del Principat i la part d'aquesta que resta expectant en altres territoris, ha aparegut Deus ex Machina i de cop i volta ens ha fet veure que ja ha començat el desenllaç. Que ara tot es precipitarà, ajustant totes les peces inconexes; que els enemics s'adonaran que tot i que nosaltres encara no hem guanyat, ells ja han perdut.

Per començar el president de Súmate, Eduardo Reyes, l'actriu Carme Sansa, l'escriptor Roc Casagran i l'economista Germà Belens han situat en la solemnitat i gravetat de l'acte en llegir  la introducció de la Declaració de Sobirania del Parlament aprovada el passat 23 de gener.

Però el relment important havia de venir. En primer lloc la Sílvia Bel (acompanyada per Lluís Llach i Cesk Freixes) ha fet una lectura del poema Ara mateix de Martí i Pol, que passarà a la història, n'estic segur, com a tret de sortida del moment més àlgid de tot el procés, des que el procés és procés. Ha estat emotiva, profunda, d'una peça. Gràcies Silvia, la teva era la feina del corifeu, i has estat magistral emportant-te el cor i al protagonista a l'estadi que calia.

En segón lloc en Miquel Calzada ha mirat als ulls al protegonista, i ha afirmat que "votarem les vegades que faci falta". Finalment la Muriel i la Carme, han marcat amb contundència i seguretat el camí a seguir pels nostres representants: unitat, votació el 9N i primàries abans de tres mesos.

Senzill, clar i contundent. En el moment que tot semblava encallar-se, quan tot just la flaire de la inseguretat atàvica induida secularment a aquest poble començava a ensenyar el nas, les formes teatrals, quasi tan velles com la humanitat, ha estat les que han capgirat la situació, l'estat d'ànim, el nus del procés, i ens han presdisposat per al desenllaç.

Aviat caldrà tirar el teló. Vist el que he vist avui, però, no serà abaixar el teló, sinó que serà alçar-lo per iniciar un camí nou, no vers la llibertat, sino des de la llibertat. Esperem que aquest poble savi sàpiga acompanyar-la de la igualtat i la fraternitat, sobretot amb aquella part de poble que, en altres territoris, aspira al retrobament. Avui, gràcias al poeta i al Deus ex Machina, hi ha bona part del camí fet i encara tot, TOT, és posible.



'Ara Mateix' por vilawebtv
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.