traducció - translate - traducción

10.10.14

Give Catalonia its freedom to vote - by Pep Guardiola, Josep Carreras and other leading Catalans

Our nation deserves the chance to decide on its future



The Catalans just want to vote. In 1773, just 59 years after Catalonia’s capital, Barcelona, was taken by the Spanish army and the region’s institutions were abolished, the Sons of Liberty led the audacious Boston Tea Party. At the core of their protest was the belief that the American colonies were overtaxed while their opinions were not taken into account in London. That action ignited the revolutionary process by which the American colonies became the United States of America, having the defense of liberty, justice and democracy as the frontispiece of its new Constitution.
The angry reaction of the British crown to the Boston events only fueled the revolt and convinced many loyalist settlers that only independence would guarantee their legitimate rights. Nevertheless, today the special relationship between the United States and the United Kingdom is still one of the closest alliances in the world, based on shared values and aspirations between mature democracies with deep respect for rights and freedom. Old quarrels are long forgotten.
This is just one of many examples where forcing one people who want to go their own way to remain united is never a guarantee of a good relationship. On the contrary, a mutually beneficial, loyal and profitable relationship is usually  built on the basis of respect and cooperation. That is exactly what could happen with Spain and Catalonia. Unlike Scotland, which willingly joined the United Kingdom and was allowed to vote on whether they wanted to leave with the full agreement of London, Catalonia was conquered and lost itsliberty. Now, after centuries of trying to find the right fit for Catalonia inside Spain, we Catalans want to vote on our political future, as the Scots just did.
Between 1936 and 1939 we went through the Spanish Civil War, and then endured 40 years of dictatorship when it was illegal even to speak our language in public. After General Franco died in 1975 we thought Spain’s transition to democracy would improve Catalonia’s situation. Indeed the 1978 Spanish Constitution established some autonomy for Catalonia, new institutions were created and the Catalan language was no longer forbidden. New hope was born, but was not to last long.
READ MORE:
Spain’s nascent democracy advanced and in 2006 more powers were devolved to Catalonia. Three-quarters of the population approved a new Statute of Autonomy by referendum. However, over time many of the devolved powers were recentralized in Madrid, and the very Statute of Autonomy that won such broad approval was eviscerated by Spain’s Constitutional Court in 2010. Many believe this was the tipping point for Catalonia, the moment when many Catalans gave up hope, and popular support for independence grew from 14 percent to 50 percent, with 80 percent of the Catalan people supporting their right to decide whether Catalonia stays or leaves Spain. Ever since the 2010 ruling by the Constitutional Court cancelled many of Catalonia’s devolved powers, there have been a series of peaceful demonstrations with millions of Catalans calling for a self-determination vote. The current Catalan government is committed to this idea and also a majority of parties in the Catalan Parliament supports this project.


We Catalans, along with our democratic government and institutions, want to vote so we can decide what kind of relationship we want to establish with Spain for the future. We have therefore set a day for our vote -  9 November 2014. It is not a question of secession or independence: it is a question of dignity and democracy. We Catalans want to have a say in our future,  and will respect the will of the majority whatever the result, just as happened in Scotland.
The Spanish government argues that this vote is illegal and unconstitutional. The Catalan government  and neutral legal experts believe that the vote is both legal andlegitimate. We have been calling for talks and negotiations with Madrid for years, but rather than talking Madrid prefers heavy-handed scare tactics and hides behind legal excuses rather than allowing a free and fair vote that the Catalan people are calling for. Constitutions are meant to be living documents, that adapt laws to the needs of the citizens via amendments. Unfortunately, the Spanish government has said it would block any amendments that would make our vote possible. 
We Catalans wonder why Spain wants to prevent people from voting in a peaceful and transparent way. How could it be otherwise in a 21st century European democracy? Political issues are resolved through dialogue and negotiation in modern times. The era when a privileged few decided on behalf of the rest has ended. That is why we, a group of concerned Catalan citizens committed to democracy, decided to write this article to let the world know that Catalans just want to vote. Who can be afraid of democracy?  

Signed by:

Mr. Josep Guardiola, former star player and coach at Barcelona FC and now coach of Bayern Munich FC
Mr. Josep Carreras, member of “The Three Tenors” with Plácido Domingo and Luciano Pavarotti and world-renowned opera star
Mr. Jordi Savall, viol player, conductor and composer, one of the major figures in the field of early music, largely responsible for bringing instruments of the viol family back to life on the stage and making medieval, Renaissance and Baroque music more widely known.
Dr. Joan Massagué, leading cancer researcher at Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, New York
Dr. Pol Antràs, Professor of Economics at Harvard University, Boston
Dr. Xavier Sala i Martín, Professor of Development Economics, Columbia University, New York

Font: The Independent

TRADUCCIÓ AMB  GOOGLE TRANSLATOR
Els catalans només volen votar. En 1773, tot just 59 anys després de la capital de Catalunya, Barcelona, va ser presa per l'exèrcit espanyol i les institucions de la regió van ser abolits, els Fills de la Llibertat va portar l'audaç Boston Tea Party. Al nucli de la seva protesta era la creença que les colònies americanes estaven sobrecarregats, mentre que les seves opinions no van ser preses en compte a Londres. Aquesta acció va encendre el procés revolucionari pel qual les colònies nord-americanes es van convertir en els Estats Units d'Amèrica, que té la defensa de la llibertat, la justícia i la democràcia com el frontispici de la seva nova Constitució. 
La irada reacció de la corona britànica als esdeveniments de Boston només va alimentar la revolta i va convèncer a molts colons lleials que només la independència garantiria seus drets legítims. No obstant això, avui la relació especial entre els Estats Units i el Regne Unit segueix sent una de les aliances més propers en el món, basat en els valors i aspiracions entre les democràcies madures amb un profund respecte pels drets i la llibertat compartits. Velles picabaralles s'obliden de llarg. 
Aquest és només un de molts exemples en els que obliguen a un poble que volen seguir el seu propi camí per romandre units mai és una garantia d'una bona relació. Per contra, una relació de benefici mutu, lleial i rendible en general es construeix sobre la base del respecte i la cooperació. Això és exactament el que podria succeir amb Espanya i Catalunya. A diferència d'Escòcia, que voluntàriament es va unir al Regne Unit i se li va permetre votar si volien emportar-se el ple acord de Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre itsliberty. Ara, després de segles de tractar de trobar el sistema més adequat per a Catalunya dins d'Espanya, els catalans volen votar sobre el nostre futur polític, com els escocesos només ho van fer. 
Entre 1936 i 1939 ens vam anar a través de la Guerra Civil Espanyola, i després va suportar 40 anys de dictadura quan era il · legal fins i tot a parlar el nostre idioma en públic. Després el general Franco va morir el 1975 pensem la transició d'Espanya a la democràcia podria millorar la situació de Catalunya. De fet, la Constitució Espanyola de 1978 estableix una certa autonomia per a Catalunya, noves institucions van ser creades i l'idioma català no era prohibit. Nova esperança va néixer, però no duraria molt de temps. 
Llegir més: 
CATALUNYA desafia MADRID EN MOVIMENT CAP AL REFERÈNDUM 


La naixent democràcia d'Espanya i el 2006 va avançar més poders li han estat atribuïdes a Catalunya. Tres quartes parts de la població va aprovar un nou Estatut d'Autonomia per referèndum. No obstant això, amb el temps moltes de les competències transferides ser recentralizó a Madrid, i l'Estatut d'Autonomia que va guanyar aquesta aprovació va ser ampli eviscerades pel Tribunal Constitucional d'Espanya el 2010 Molts creuen que aquest va ser el punt d'inflexió per Catalunya, el moment en què molts catalans van donar l'esperança, i el suport popular a la independència va créixer de 14 per cent a 50 per cent, amb un 80 per cent dels catalans donen suport el seu dret a decidir si Catalunya es queda o deixa Espanya. Des del fallada de 2010 de la Cort Constitucional va cancel · lar moltes de competències transferides de Catalunya, hi ha hagut una sèrie de manifestacions pacífiques amb milions de catalans demanen un vot lliure determinació. El govern català actual s'ha compromès a aquesta idea i també la majoria dels partits al Parlament català dóna suport a aquest projecte. 


Nosaltres els catalans, juntament amb el nostre govern i les institucions democràtiques, volem votar perquè puguem decidir quin tipus de relació volem establir amb Espanya per al futur. Per això, hem fixat un dia per al nostre vot - 9 novembre 2014 No és una qüestió de la secessió o la independència: és una qüestió de dignitat i democràcia. Nosaltres els catalans volen tenir alguna cosa a dir en el nostre futur, i respectarà la voluntat de la majoria sigui quin sigui el resultat, igual que va succeir a Escòcia. 
El Govern espanyol sosté que aquesta votació és il · legal i inconstitucional. El govern català i els experts legals neutrals creuen que el vot és alhora andlegitimate legal. Hem estat demanant converses i negociacions amb Madrid des de fa anys, però en lloc de parlar de Madrid prefereix tàctiques de por de mà dura i s'amaga darrere de les excuses legals en lloc de permetre un vot lliure i just que el poble català reclamen. Constitucions estan destinats a ser documents, que s'adapten les lleis a les necessitats dels ciutadans a través de les esmenes que viuen. Desafortunadament, el govern espanyol ha dit que bloquegi les esmenes que farien que el nostre vot sigui possible. 
Nosaltres, els catalans es pregunten per què Espanya vol evitar que la gent de votar de manera pacífica i transparent. Com no podia ser d'altra manera en una democràcia europea del segle 21? Les qüestions polítiques es resolen a través del diàleg i la negociació en els temps moderns. L'època en la qual uns pocs privilegiats decidir en nom de la resta ha acabat. Per això, un grup de ciutadans catalans interessats compromesos amb la democràcia, va decidir escriure aquest article perquè el món sàpiga que els catalans només volen votar. Qui pot tenir por de la democràcia? 
Signat per: 
Josep Guardiola, exjugador estrella i entrenador al FC Barcelona i ara entrenador del Bayern Munic FC 
Josep Carreras, membre de "Els Tres Tenors", amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti i estrella de l'òpera de fama mundial 
Jordi Savall, violista, director d'orquestra i compositor, una de les principals figures en el camp de la música antiga, en gran part responsable de portar els instruments de la família de la viola de nou a la vida a l'escenari i fent medieval, renaixentista i barroca de la música més àmpliament coneguda . 
Dr Joan Massagué, investigador principal del càncer del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering, Nova York 
Dr Pol Antràs, professor d'Economia a la Universitat de Harvard, Boston 
Dr Xavier Sala i Martín, professor d'Economia del Desenvolupament, Universitat de Columbia, Nova York

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.