traducció - translate - traducción

30.4.16

Un tribunal de Perpinyà declara que un referèndum d’autodeterminació és llibertat d’expressió | VilaWeb

La Prefectura de Perpinyà, rodejada per una cadena humana independentista (Foto: Alex Renyé, publicada al diari El Punt Avui)

El tribunal de Perpinyà ha declarat en les conclusions d’una resolució anunciada ahir que la defensa d’un referèndum d’autodeterminació forma part de la llibertat d’expressió, segons que informa France Bleu. Per aquesta raó ha desestimat de dissoldre el Comitè per l’Autodeterminació de Catalunya Nord. És una gran victòria dels sobiranistes nord-catalans, perquè s’ha refusat la petició de la prefectura dels Pirineus Orientals d’il·legalitzar el grup, que havia demanat el desmantellament del poder republicà.

El prefecte va requerir l’actuació de la justícia el 2014, quan el comitè volia organitzar una consulta sobre la independència en la línia de les consultes populars que van començar a Arenys i en plena preparació del referèndum escocès i de la consulta del 9-N al Principat.

A la sentència del tribunal de Perpinyà, l’estat francès ha estat condemnat a pagar 1.500 euros de despeses judicials. Si l’estat manté la voluntat de dissoldre l’entitat, la qüestió ha de ser aprovada ara en un consell de ministres del govern estatal.

Mentrestant, el Comitè per l’Autodeterminació de Catalunya Nord té l’oportunitat d’organitzar el referèndum popular tal com pretenia. El president de l’entitat, Robert Casanova, explica que encara no han decidit el calendari de la consulta, però apunta que es podria fer a principi de l’any vinent. De moment, el comitè diu que ja ha recaptat els diners necessaris per a organitzar-la —300.000 euros— amb donacions rebudes en campanyes al Principat i a Escòcia.

Una informació de Mireia Baeta (La veu dels Països Catalans de Ràdio Occitània)
Font: Un tribunal de Perpinyà declara que un referèndum d’autodeterminació és llibertat d’expressió | VilaWeb

Font original: https://www.francebleu.fr/infos/politique/projet-de-referendum-d-auto-determination-dans-les-pyrenees-orientales-revers-judiciaire-pour-la-prefecture-1461854371
Share/Bookmark

29.4.16

Manifest per una candidatura unitària de país - Assemblea Sobiranista De Mallorca


Davant la convocatòria d'unes noves eleccions al congrés de diputats espanyol, les persones sotasignants feim una crida a les formacions polítiques de país, és a dir aquelles que decideixen la seva actuació a ca nostra i no als despatxos de Madrid, perquè configurin una llista unitària amb l'objectiu de defensar el finançament, l'autogovern, el territori, la llengua i la cultura de les Illes Balears i Pitiüses.

No hi ha política social possible sense un finançament just. L'espoli fiscal crònic i les retallades creixents no ens permeten dotar com pertoca drets bàsics com la sanitat, l'educació, l'habitatge o el transport públic. No podem garantir una qualitat de vida digna amb els preus disparats pel cost de la insularitat i les pensions més baixes de l'Estat. La petita i mitjana empresa no pot tirar endavant sense una protecció efectiva davant la competència deslleial de les grans superfícies. No és possible protegir la llengua, la cultura i l'entorn natural sense els mitjans necessaris.

Som un gran poble que creix obrint els braços a tothom, a tota la bona gent que vol ser d’aquí. Un poble que no vol renunciar, i que si van mal dades sap ajuntar esforços per alçar la veu on calgui i dir que volem continuar sent qui som, que estam cansats que ens espoliïn els recursos i la calma, que estam farts de no poder decidir el futur i que volem comandar a ca nostra.

I som molts, som prou perquè la nostra veu se senti a Madrid. Ha arribat el moment d'unir esforços per reivindicar davant l'Estat allò que és nostre. Ha arribat el moment de vendre molt car el vot parlamentari en defensa de les persones i el territori.

Reclamam una candidatura unitària nascuda de la il·lusió i la fe en el nostre poble. Una candidatura creada des del consens, la generositat, la col·laboració, l'esforç honest i decidit. Una candidatura de país, amb el centre de decisió a les nostres Illes, com a instrument de canvi en positiu a favor de la gent.

Una candidatura per la qual, ho deim ben clar i ben alt, les persones que subscrivim aquest text estam disposades a deixar-hi la pell.

Secretariat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

Les Illes Balears, a 28 d'abril de 2016


Font: Manifest per una candidatura unitària de país.... - Assemblea Sobiranista De Mallorca
Share/Bookmark

28.4.16

23 d'abril, la revolta dels somriures



Parle des de les escasses experiències polítiques viscudes per la meua curta edat. No, mai he patit una Guerra Mundial ni tampoc una Guerra Civil. No he vist com els republicans perdien la guerra ni com el bàndol feixista assassinava molts dels nostres. Tampoc he vist la proclamació de la República ni la mort de Franco.

Amb 19 anys, el que he viscut tan sols ha sigut una bona etapa econòmica i després una de les crisis econòmiques més fortes que ha viscut l'Estat Espanyol. He viscut poques coses, políticament, la gran part pèssimes, he vist com la Rita Barberà s'afermançava al càrrec un cop i un altre. He pogut veure com per polítiques de la dreta rància valenciana ens tancaven mitjans de comunicació per ser catalans, i com ens tancaven els mateixos valencians.

No, no he vist les coses més importants al País Valencià, la més important, el canvi produït a les darreres eleccions, que van ser les primeres en les quals vaig tenir la sort de votar. Però el que sí que vaig veure va ser l'acte del 23 d'abril de 2016. Miraré a la cara els meus fills i no els podré contar de primera mà com la gent valenciana, acomodada per naturalesa a queixar-se des del sofà de casa, eixia als carrers i ficava tota l'ànima en cada crit reivindicatiu.

 
 
Vaig veure gent plorar, avis amb els ulls com el vidre i amb un somriure que deixava lluir les poques dents que els quedaven. Al costat d'ells, els seus néts, petits lluitadors que de segur que sense saber-ho, formaran part d'un gran capítol de la història del poble valencià.

Al costat meu, pares i mares, fent-se un bes apassionat mentre les dolçaines i els tabals feien sonar la muixeranga amb més sentiment que he escoltat jo. Els seus fills menuts corrien entre la gent feliços, es respirava un ambient favorable, eixe ambient que està a l'aire a les grans ocasions, aquell ambient del dia de Nadal, on la felicitat crea una atmosfera gairebé indestructible.

Amb moltes diferències de pensament, però tots lluitant per una mateixa causa, vaig veure diferents col·lectius, des de reials senyeres, banderes preautonòmiques, nacionalistes, quatribarrades, estelades dels Països Catalans, estelades catalanes, comunistes fins als sindicats. Tots de la mà, aparcant eixes diferències que sempre han ancorat l'esquerra a no aplegar a bon port.

 
 
Acabava la manifestació, i escoltes el discurs de diferents col·lectius de l'esquerra independentista a les portes de la plaça de bous, en eixe petit escenari que representa la humilitat d'aquells que fan la seua tasca voluntàriament. Veus com baixa gent del principat, els diferents accents d'una mateixa llengua, escoltes parlar la teua llengua a cada racó. Agafa el micròfon l'Anna Gabriel i el seu missatge cala per la teua sang com una dosi molt forta i sota aquella pluja, la gent continua escoltant i cap persona vol anar-se'n.

La lluita als carrers acaba, millor passem a la plaça, vaig veure com eixa descàrrega d'aigua, que imagine que tant hauran celebrat alguns sectors valencians, servia de neteja a una plaça de bous emprada únicament per a assassinats, aquell vent d'aire fresc que recorre les estances d'una casa molt vella quan ningú ha entrat en anys. Entres i sota la pluja, els primers valents ixen a ballar al mig i de sobte, la pluja desapareix com un miracle diví. Comença a entrar la gent de fora i amb les primeres actuacions es va omplint la plaça. Les parets d'aquell escenari tan espanyol que és una plaça de bous es tornen de colors, de diversitat, amb banderes vingudes des de tots els llocs dels Països Catalans, Castella, Galiza i Euskal Herria.


Un artista darrere d'un altre fan presència a l'escenari principal, des dels més humils fins a alguns ja veterans com Xavi Sarrià, Lluís Llach o Al Tall. L'esperit de les grans ocasions estava dintre dels nostres cossos i l'energia que regalaven a cada cançó és un sentiment.

Amb la tornada a casa no deixava de pensar en allò que acabava de viure, no sé amb certesa si tornaré a veure gent des del carrer de la Pau fins a la plena plaça de l'Ajuntament reivindicant un país valencià lliure, el meu cor em diu que sí.

Pot ser no hi haja viscut cap guerra, ni una dictadura, tampoc una república i els inicis d'una democràcia, però el que sí que he viscut, i contaré ben orgullos, va ser aquella primera revolta dels somriures que es va viure el 23 d'abril a València.


Àlvaro Munyoz Hernàndez
Font: 23 d'abril, la revolta dels somriures - Àlvaro Munyoz Hernàndez - La Veu del País Valencià
Share/Bookmark

27.4.16

Sense complexos, sense por, sense descans | Pau Alabajos

«Si m'he de quedar amb alguna cosa de la nit de dissabte és amb els ulls plens d'il·lusió dels voluntaris i voluntàries que corrien pels passadissos de la plaça, amunt i avall»



Cris Juanico va recordar durant la seua intervenció de dissabte que la darrera vegada que Acció Cultural del País Valencià havia organitzat un concert a la plaça de bous de València havia estat feia setze anys. Ell era damunt l’escenari amb els Ja T’ho Diré, però no va poder actuar-hi perquè hi hagué un avís de bomba i es va haver de desallotjar la plaça ràpidament. Allò va servir d’excusa a les autoritats del moment per a posar creu i ratlla a ACPV i no tornar mai més a cedir l’espai per a muntar macroconcerts com els mítics Tirant de Rock de final dels noranta, que va impulsar, entre altres persones, un enamorat de la música en directe, Vicent Xavier Contrí.

Setze anys després, els artistes valencians hem recuperat una de les últimes places fortes que ens quedaven per a recuperar, si bé és cert que la Gossa Sorda i Calle 13 ja van fer-hi una primera incursió durant la darrera etapa política del Partit Popular.

Una generació que no havia estat mai dins aquella plaça es barrejava amb generacions que recordaven vagament l’edició de l’any 2000. Més de cinquanta músics pujàrem a l’escenari. Alguns com jo, encara no sabíem ni tocar la guitarra quan es va fer l’últim Tirant de Rock i érem espectadors casuals d’aquell esdeveniment que cada any cloïa la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril.

Decidir el cartell per a una ocasió històrica com aquesta sempre és complicat i terriblement injust: els permisos són limitats i no hi ha temps material perquè hi actue tothom. Per tant, molts grups i solistes imprescindibles de l’escena musical valenciana no tingueren l’oportunitat de cantar el 23 d’abril. Em sap greu per la gent de l’organització que suà sang dissenyant l’espectacle (dir ‘tu sí, tu no’ degué ser un drama absolut) i féu malabarismes amb els horaris perquè la nit tinguera certa coherència i dinamisme! Es va quedar fora gent extremadament valuosa i estaria molt bé que tots els noms que no arribaren a la impremta es col·locaren als primers llocs de la llista per a les pròximes edicions, que segur que seran igual d’atractives o més, artísticament parlant.

Hi hagué moments emocionalment brutals: Al Tall reunint-se una vegada més per a l’ocasió, la Gossa Sorda acomiadant-se de la València dels ‘camals mullats’, Obrint Pas apareixent per sorpresa en la seua versió ‘unplugged’, Aspencat amb guarnició simfònica amb una caterva de músics sobre les taules, un merescudíssim i necessari homenatge a Ovidi Montllor amb els Ovidi3 i, és clar, la tornada efímera però colpidora, estremidora, de l’incomparable Lluís Llach (i no és un adjectiu gratuït i hiperbòlic, és la pura veritat!).

Per a mi fou un autèntic honor compartir escenari amb aquests monstres (i tants altres que lamentablement no puc esmentar per falta d’espai: no m’ho tingueu en compte, per favor!). Em sent veritablement privilegiat, sobretot per haver pogut dedicar la cançó ‘Utòpics, idealistes, ingenus’ als alumnes de l’institut Lluís Vives. A la vorera d’enfront de la plaça de bous es va sembrar durant el mes de febrer del 2012 una de les llavoretes que acabaria florint en l’anhelat canvi polític. La Primavera Valenciana, els estudiants i les estudiants del Vives defensant des de la trinxera el seu dret a un ensenyament públic de qualitat, aferrant-se a l’esperança com a un clau roent i protegint el seu futur amb ungles i dents.

I parlant de llavors: si m’he de quedar amb alguna cosa de la nit de dissabte és amb els ulls plens d’il·lusió dels voluntaris i voluntàries que corrien pels passadissos de la plaça, amunt i avall. Coordinant de la millor manera possible un espectacle molt difícil de produir, però en el qual col·laboraven de tot cor, sempre amb un somriure a la boca. Fins i tot quan caigueren quatre gotes, s’interrompé una de tantes precioses exhibicions de cultura popular que amaniren l’esdeveniment i quan, durant uns minuts, semblava que s’havia de cancel·lar la nit sencera, no deixaven de somriure. Les deu mil persones que cantaven i ballaven a la graderia i a la pista segurament no se n’adonaren, però hi havia molta gent entre bambolines somiant a l’uníson que un País Valencià més habitable i més digne és possible. I, simplement, aquelles persones s’arromangaren la camisa, posaren les mans en farina i començaren a treballar, a guanyar-se el futur, sense complexos, sense por, sense descans.

Font: Sense complexos, sense por, sense descans | VilaWeb
Share/Bookmark

26.4.16

Novíssima Planta | A les portes d'una nova Almansa legislativa

VIOLETA TENA 25/04/2016

Les setmanes vinents el Tribunal Constitucional fallarà sobre la constitucionalitat o no de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, el primer text legal emanat de la recuperació del dret foral valencià emparat en l'Estatut de 2006. Una hipotètica sentència negativa és vista al País Valencià com un afront de l'Estat a l'autogovern dels valencians. La Generalitat, les Corts i més de 50 municipis han demanat al Govern espanyol que retire un recurs d'inconstitucionalitat que suposa, a parer de l'Associació de Juristes Valencians, una "nova Almansa".
Còdex dels Furs de València de 1329
Una nova picabaralla política amb Madrid podria afegir-se pròximament al catàleg de greuges de la Generalitat Valenciana. Al clam per l'infrafinançament, el deute històric, la manca d'inversions i l'estat del servei de rodalies podria sumar-se l'enèsima queixa, ara a propòsit d'una topada legal i judicial. Segons fonts jurídiques, en les pròximes setmanes és previsible que el ple del Tribunal Constitucional (TC) es pronuncie sobre el recurs d'inconstitucionalitat que l'any 2008 el Govern espanyol va interposar contra la Llei de Règim Econòmic Matrimonial. Aquesta legislació, aprovada pel Govern Camps, canviava la manera com es repartien els béns i els guanys quan una parella es casava. Fins aleshores, les parelles es casaven en règim de guanys (és a dir, si es separaven, a cadascú d'ells corresponia el 50% dels béns i guanys). Amb la nova llei, els matrimonis valencians passaven a fer-se en règim de separació de béns, això és, que les propietats, les riqueses i els diners de cada cònjuge no són compartits al 50% en cas de partir peres. El Govern de Zapatero va decidir impugnar la llei considerant que envaïa competències pròpies de l'Estat. 
El que hi ha en joc al TC, doncs, és molt més que la manera com els valencians i les valencianes ens repartim la fortuna quan ens separem. El que ha de definir el Constitucional és, en última instància, fins on arriba la potestat de la Generalitat per impulsar i dotar-se d'un dret civil propi, diferenciat del castellà. És a dir, establir fins on arriben les competències del País Valencià en una matèria en què territoris com Catalunya, Balears, Navarra, Euskadi i Aragó fa més de mig segle que legislen. El TC, com ja ha passat en tants altres casos, s'erigirà en àrbitre en l'estira-i-arronsa entre Estat i autonomies. Ho va fer fa només 10 dies, quan va anul·lar la llei de pobresa energètica de Catalunya, que impedia tallar la llum i el gas a les empreses en cas de vulnerabilitat dels afectats, una norma que a parer del tribunal envaïa competències estatals. "Una sentència contrària a la llei de règim econòmic matrimonial seria un colp a l'autogovern", assegura José Ramon Chirivella, advocat i president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV), una entitat que va nàixer fa tres anys amb  l'objectiu de defensar la competència per legislar sobre dret civil valencià. 
Com recorden des de l'AJV la llei ara en discussió està emparada en una norma superior. La reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovat l'any 2006 atorgava a la Generalitat Valenciana, en el seu punt 7, "la competència exclusiva sobre el dret civil valencià (...) en els termes establerts per aquest Estatut, a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l'empara de la Constitució espanyola". Aquell reconeixement fou una fita històrica. Però per què resulta tan cabdal aquest punt 7? Què té de transcendent? 
Orfes per "dret de conquesta"
El pròxim 25 d'abril es compleixen 309 anys de la derrota en la batalla d'Almansa que va suposar la fi de la corona catalano-aragonesa. Unes setmanes després de la derrota bèl·lica, començà l'anorreament jurídic. A través del decret de Nova Planta, Felip V va abolir els Furs, les normes de dret públic i privat que havien regit al Regne de València i que tenien les seues arrels en el segle XIII. En substitució d'aquest, s'imposà la normativa castellana. "Els Furs constituïen el suport de la identitat col·lectiva i de la consciència històrica d'aquell poble", explica Josep Bonet, catedràtic de dret processal i membre de l'AJV. 
Des d'aquell 1707 el País Valencià no ha tornat a tenir un dret civil propi. Diverses adversitats històriques van impedir que els valencians tingueren ocasió de recuperar, ni que fóra gradualment, aquella potestat legisladora que sí que recuperaren Catalunya, les Balears, Aragó, Euskadi i Galícia. La qüestió no és intranscendent, perquè, com recorda el parlamentari de Compromís i professor de dret Enric Bataller, "el dret civil és la part del dret que regula la vida quotidiana", per la qual cosa "demanda una regulació de proximitat que pot fer amb més garanties un parlament autonòmic". 
El decret de Nova Planta, doncs, va perpetuar una orfenesa legislativa que ha durat tres segles. La reforma de l'Estatut pretenia posar-hi remei però s'ha topat amb una visió restrictiva per part de l'Estat, que vol limitar-li la potestat normativa i alhora mantenir la preeminència castellana en matèria de dret civil. "La manera com ens tracta el Govern és contrària al principi d'igualtat constitucional i suposa discriminar-nos respecte a altres comunitats que sí que desenvolupen el seu dret civil", argumenta José Ramon Chirivella, qui lamenta "la interpretació excessivament restrictiva" que es fa de la constitució espanyola. "Una interpretació correcta -afegeix Josep Bonet- no és aquella que és formalista, sinó aquella que permet rehabilitar una injustícia històrica", com és el fet que amb anterioritat a la democràcia els valencians no pogueren compilar el seu dret foral com sí que feren unes altres comunitats. 
Més munició 
La Llei de Règim Econòmic Matrimonial, però, no és l'única que el Govern ha posat en el centre de la diana judicial. L'any 2011, el Govern de Zapatero va presentar un altre recurs d'inconstitucionalitat, en aquesta ocasió contra la Llei de Custòdia Compartida, que establia com a preferent la distribució igualitària de les càrregues i la cura d'un xiquet en cas de separació dels progenitors. I, encara, un any després, ara ja sota el mandat de Mariano Rajoy, s'impugnà la Llei d'Unions de Fet, considerant, una volta més, que aixafen competències estatals. I això passà malgrat que el Partit Popular valencià haguera promès en campanya que si el gallec guanyava les eleccions retiraria els recursos d'inconstitucionalitat. En lloc d'això, tirà més llenya al foc. Tot plegat evidencia que la qüestió supera l'estricta picabaralla política entre PP i PSOE i se situa en l'àmbit de la col·lisió d'interessos entre un territori que aspira a governar-se per ell mateix ni que siga parcialment i un Estat que vol mantenir l'statu quo.  
També al Congrés espanyol el grup Compromís ha presentat una moció on reclama que es retiren els recursos d'inconstitucionalitat. "El dret civil valencià està emparat en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006. Tant PP com PSOE van votar-hi a favor i no van posar-hi cap objecció -argumenta el nacionalista Enric Bataller-. Per tant, no té sentit que ara que desenvolupem aquesta competència ens posen pals a les rodes. Això que fan és una aberració jurídica". En opinió del parlamentari de Compromís, "el dret civil que emana de les Corts Valencianes possibilita donar una resposta àgil, moderna i pròpia als problemes actuals dels valencians". 
Al capdavall no es tracta tant de desenterrar els Furs tal com es van escriure al segle XIII i van evolucionar fins a 1707. No. Del que és tracta, sobretot, és de "recuperar la potestat dels valencians per decidir com volen que siga el dret civil que ha de regir les seues vides", segons el catedràtic Josep Bonet. Falta veure si l'Estat ho permetrà o no. "Una sentència negativa -assegura Chirivella- seria una nova desfeta, un nou Almansa".


El dret civil, una escletxa en el tripartit
Les Corts van debatre la setmana passada una proposició no de llei que insta el Govern espanyol a retirar els recursos d'inconstitucionalitat contra tres de les lleis emanades del dret foral (la de règim econòmic matrimonial, la de custòdia compartida dels fills i la de regulació d'unions de fet). El pronunciament del Parlament havia de ser la culminació d'una estratègia per aconseguir la unanimitat institucional en defensa del dret civil propi. Tant la Generalitat com més de 70 ajuntaments s'havien posicionat en aquest sentit. Tanmateix, la discussió entre els grups parlamentaris va posar de manifest que entre els tres partits que suporten el Govern hi ha moltes més diferències que no es preveien en aquesta matèria. La proposició no de llei, de fet, fou aprovada amb els vots de Compromís, el Partit Popular i els socialistes, que, no obstant, van fer evident que el seu era un "sí" crític.
Podem, la pota sobre la qual recolza el bipartit, va abstenir-se, considerant que el primer que s'ha de fer és reformar la Constitució per plantejar, a continuació, la recuperació del dret civil valencià. Segons va recordar la parlamentària de la formació lila Fabiola Meco, "l'Estatut d'Autonomia no és una norma superior a la Constitució Espanyola", i per això "el criteri d'atribució de competències en matèria de dret civil s'ha de realitzar d'acord amb aquesta". Ciutadans, com calia preveure, hi va votar en contra.
Tot plegat va donar peu a un encreuament de posicions i retrets entre tots els grups polítics. Mentre Compromís i Partit Popular feien pinya involuntària (al capdavall, fou el Govern del PP qui va aprovar les lleis ara qüestionades pel TC) i Podem devaluava la importància simbòlica del dret foral, el PSPV-PSOE anunciava que la seua voluntat és la de derogar les lleis de custòdia compartida i de règim econòmic matrimonial (que estableix la separació de béns automàticament), perquè les considerar-les "retrògrades" i "perjudicials per a les dones". Segons va explicar Manolo Mata, síndic dels socialistes, a més d'advocat amb una llarga trajectòria, la custòdia compartida "no sempre és la millor solució quan el pare se'n desentén i no vol pagar la pensió". Pel que fa a la separació de béns, Mata va dir que el règim de societat de guanys "és un mecanisme igualador" entre homes i dones. Això no obstant, els socialistes són partidaris d'assumir plenament la potestat en matèria de legislació civil. "L'única forma de poder canviar la llei és tenint-ne la competència", segons Mata.
Siga com siga, la diversitat de postures entre els socis de Govern posa de manifest que, amb sentència d'inconstitucional o sense, els socis de Govern no tindran el camí planer a l'hora de desenvolupar i consensuar la forma i el fons de la legislació en matèria civil.


CRONOLOGIA DE LA RECUPERACIÓ DEL DRET CIVIL VALENCIÀ
1707

L'any 1707, el decret de Nova Planta va derogar el dret foral valencià, vigent des que havia estat atorgat per Jaume I l'any 1261. A partir d'aquell moment, el País Valencià es regí pel dret civil castellà. 
1939
El franquisme reconeix la possibilitat de desenvolupar el dret civil propi a Catalunya, Balears, Aragó i Navarra.
1970 
Arcadi Garcia i Sanz, especialista en dret medieval, en col·laboració amb Germà Colon, publica el primer volum d'una edició crítica d'Els Furs de València
1982 
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reclama en cinc articles la potestat de les Corts valencianes de recuperar, actualitzar i modificar el dret civil valencià. El Govern de Joan Lerma, però, no avança en aquesta matèria. 
1992 
El Col·legi d'Advocats de Sueca fa públic el seu "Manifest pel Dret Civil Valencià". 
El Tribunal Constitucional (TC), a propòsit de la Llei d'Arrendament Històrics, diu que el País Valencià té potestat per legislar allà on hi haguera un costum existent, la qual cosa, a la pràctica, limita la capacitat de desenvolupar el dret civil propi.
1994
S'introdueix una disposició a l'Estatut que estableix: "Totes les competències atribuïdes pel present Estatut queden incorporades a ell plenament, tot assumint-se amb caràcter estatutari per la Generalitat". Això significa que a partir d'aquell moment cap de les competències assumides per la Generalitat a l'Estatut tenien caràcter transferit, sinó caràcter assumit en l'Estatut, és a dir, resultaven pròpies. 
1997
La Generalitat, governada pel Partit Popular, decideix crear una comissió interdepartamental per estudiar els costums històrics valencians. 
2000
Presentació de les conclusions de la comissió interdepartamental. 
2002
Creació de l'Observatori de Dret Civil Valencià amb l'objectiu de rastrejar en la societat valenciana la pervivència de costums que pogueren considerar-se com a dret civil Valencià, sobretot en l'àmbit agrícola. 
2004
Creació de la comissió de codificació civil valenciana. Tenia per funció l'"l'elaboració de propostes de creació, modificació i desenvolupament de disposicions normatives relacionades amb el dret civil valencià, amb la finalitat de recuperar l'antic dret foral valencià i plasmar-lo en un futur codi civil valencià". 

Abril del 2006
Aprovació de la reforma de l'Estatut Valencià, que estableix això: "La competència exclusiva sobre el dret civil foral valencià s'exercirà, per la Generalitat, en els termes establerts per aquest Estatut, a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l'empara de la Constitució espanyola". 
Març del 2007
Promulgació de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial valencià (LREM).
Març del 2008
El Govern de Zapatero presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra la LREM.
2011
Les Corts aproven la Llei de Custòdia Compartida, contra la qual el Govern de Zapatero també recorre al Tribunal Constitucional. 
2012
Les Corts donen llum verd a la Llei d'Unions de Fet, que regula les parelles que volen restar al marge de la figura jurídica del matrimoni. El Govern de Mariano Rajoy presenta recurs al TC.
2013
Les Corts aproven la Llei de Contractes i altres relacions jurídiques agràries. És l'única llei emanada de la recuperació dels furs que no és recorreguda. 
2014
Les Corts, amb els vots del PP i Compromís, aproven demanar a Madrid que retire els recursos d'inconstitucionalitat.
2015

A partir d'octubre l'Associació de Juristes Valencians inicia una campanya per demanar als municipis que reclamen al Govern de Madrid que retire els recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis emanades del dret foral. En aquests moments, més de 50 ajuntaments hi han donat el seu suport. 
2016

Dimecres de la setmana passada, les Corts aproven, amb els vots afirmatius de Compromís, PSPV-PSOE i PP, demanar a Madrid que retire els recursos d'inconstitucionalitat.


Share/Bookmark

24.4.16

PROCÉS CONSTITUENT I PAÏSOS CATALANS

Publicat l'octubre de 2015, el torno a publicar perquè em sembla que en els darrers dies s'han donat passos rellevants en la mateixa direcció que apuntava l'article.

A la voluntat de fer un front comú davant Montoro per part de les Conselleries d'economia del Principat, de les Illes i del País Valencià, cal sumar-hi la recent creació de la Confederació d'Entitats Sobiranistes formada per l'ANC, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.  Aquesta confederació, anunciada la setmana passada, ja ha participat conjuntament als actes de commemoració de la Diada Nacional del País Valencià, el passat dissabte.

Si tenim altres petits detalls en compte com són contactes oficials entre institucions, empreses i organitzacions dedicades al turisme; grups empresarials fent pinya al voltant del corredor del Mediterrani, o el ressò de la campanya per establir un espai de comunicació de ràdios i televisions en català endegada per Enllaçats per la Llengua, podem considerar que el panorama dels Països Catalans s'està obrint pas cada vegada amb més força social. I curiosament, també ho està fent de forma transversal, tal i com va començar el procés a partir d'aquella manifestació del 2010. Com afirma una bona amiga meva, els enemics són potents : govern espanyol, estructures europees,  carquisme, enrocament de la UE. Poders financers, IBEX,  bancs. L'stablishment no juga a fer provatures independentistes i ens caldrà molta força,  molt convenciment i molta solidaritat entre PPCC per creure en aquest projecte,  que,  d'altra banda,  és l'únic que ens durà a la independència de veritat. 


CAL QUE AGRAÏM A LES ENTITATS SOBIRANISTES I ALS SEUS ASSOCIATS EL PAS FONAMENTAL QUE HAN DONAT

Dades
Territoris històrics dels Països Catalans
Gentilici: català, catalana
Superfície: 70.520 km²
Altitud: n/d (màx.:pic d'Aneto; 3.403,5 m mín.:0 m)
Població: (2009): 14,435,023 hab. Densitat: 204,69 hab/km²
 Mapa de les regions catalanes, segons es publica a VilaWeb.
Els Països Catalans, o Països de Llengua Catalana, són els territoris en els quals la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'unitats geohistòriques de predomini català. Són també els territoris on han viscut o viuen els catalanoparlants.

En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la península Ibèrica, entre els Pirineus, fins a l'estany de Salses i la serra de les Corberes, al nord, i el riu Segura al sud, més l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses) i illes adjacents (com els Columbrets i l'illa de Tabarca), la Franja de Ponent (a l'est de l'Aragó), la comarca del Carxe (a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia) i la ciutat de l'Alguer (illa de Sardenya), on un 30% de la població parla català.


Hi ha dos criteris per definir els límits geogràfics dels Països Catalans: el lingüístic i l'històric.
Segons el criteri lingüístic, els límits dels Països Catalans estan formats pel domini lingüístic català, ço és, l'àrea on la llengua autòctona és el català. En aquest sentit, la dita popular defineix els Països Catalans «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Generalment, també s'hi inclou:
D'altra banda, el criteri històric estableix els límits dels Països Catalans a partir dels territoris administratius històrics majoritàriament catalanoparlants. Seguint aquest criteri els Països Catalans comprenen els següents territoris:
Cal tenir en compte que l'aplicació d'aquest darrer criteri implica incloure algunes àrees lingüísticament i culturalment no catalanes.
Marc històric
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord. Les poderoses monarquies veïnes van representar pels Països Catalans:
  • L'entronització de la dinastia Trastàmara en detriment de la casa d’Urgell, el 1412, forçada en unes corts manipulades per un sector de nobles aragonesos i sense esperar que arribessin els representants del Regne de Mallorques. Amb l'entrada del adelantado mayor de Castilla, Diego Gómez de Sandoval, desfent el Parlament de Vinaròs, un exèrcit castellà entrava per primera vegada als Països Catalans.
    La reorganització institucional de Ferran el Catòlic qui representava els interessos del bloc feudal hispànic o espanyol, i va esquarterar l’antiga confederació catalano-aragonesa, creant les figures polítiques dels virreis, un per territori.
  • La introducció de la Inquisició castellana per Ferran II, la qual en pocs anys deixà d'usar la llengua catalana i contribuí a la castellanització de la societat.

  • El feudalisme hispànic derrotà les Germanies de Mallorca i València ja que en el cas de Catalunya la noblesa catalana no comptava encara amb el suport de cap bloc nobiliari hispànic. També l'expulsió dels moriscos fou feta en base orientada a no perjudicar el poder feudal però perjudicava i debilitava la pagesia i la societat urbana, sobretot al Regne de València.

  • El bandolerisme, al Principat i al Regne de València, es pot interpretar com una resposta de rebuig al nou estat feudal. Es presenta d'una banda, un bandolerisme popular camperol i de l'altra un bandolersime nobiliari. El bandolerisme a Catalunya acaba amb la Guerra dels Segadors, al País Valencià durarà encara més.

  • El 1659 amb el Tractat dels Pirineus Lluís XIV de França va obtenir de manera definitiva la després anomenada Catalunya del Nord, si bé al principi aquest territori conservà certa autonomia amb l'arribada del segle XVII el rei francès va deixar clar que literalment, "li repugnava" l'ús de la llengua catalana en els seus territoris.

  • La Guerra dels Segadors (1640-1652) va ser una guerra de secessió de Catalunya pel descontentament de com era tractada per Castella.

  • Entre 1705 i 1715 els Països Catalans i Aragó defensaven un model polític diferent del borbònic centralista, volien un model federal i respectuós amb els territoris històrics.

  • La Guerra de Successió Espanyola i el triomf dels borbònics va significar la pèrdua de l'autonomia política dels Països Catalans i la imposició per la força de les armes del centralisme castellà. El 1707 el Regne de valència va ser ocupat per les forces borbòniques i va perdre també el seu dret civil propi. Després de l'11 de setembre de 1714 la Catalunya derrotada conservà, tanmateix, el seu dret civil. El procés de conquesta culmina el 1715 amb la caiguda de Mallorca. Des d’aleshores, els territoris ocupats per Castella, dividits per la figura dels virreis i arranats pels decrets de Nova Planta, van entrar en una deriva lenta de separació propiciada per la nova administració castellana i per la creació fictícia d’una “nación española” des de meitat del Segle XIX
Algunes dades aïllades
  • En l’actualitat, no obstant, en tots els territoris però en proporcions desiguals, es manté la llengua comuna, les especificitats culturals i uns vincles comercials que no s’han acabat de perdre mai del tot. Pot ser que els dèficits fiscals siguin el factor que, en l’actualitat, evidenciï més clarament fins a quin punt la unió es manté i ens hauria de servir per defensar plegats els interessos compartits. Al 8% del dèficit fiscal generalment acceptat del Principat, cal sumar-hi el del País Valencià (aprox. un 6,3%) i el de les Illes (aproximadament d’un 14,2%). Un total que gira al voltant dels 31.000.000 € (trenta-un-mil milions) que van a l’estat i no tornen. Aproximadament un 30,6% del PIB de l’estat espanyol.
  • Uns 60.000 valencians estan establerts al Principat, la majoria dels quals van i venen sovint del País Valencià.
  • Curiosament el Principat és el principal proveïdor així com principal client del País Valencià. Pel que fa al turisme de cadascun dels tres territoris, 2 de cada tres turistes que van a l'actual estat espanyol, tria com objectiu un dels altres dos territoris.
  • El shares de les ràdios a les Illes Balears són, en primer lloc Catalunya Ràdio (37%), RNE (28%), Ràdio de les Illes Balears/IB3 (17%) (dades anteriors a les darreres autonòmiques).
  • Prop del 80% del tràfic de mercaderies del Port de Palma és amb el port de Barcelona, mentre que quasi la totalitat del 20% restant es dóna amb el port de València. Curiosament enviar un contenidor entre la península i les Illes costa set vegades més que enviar-lo a la Xina o al Japó.
  • En l’aspecte administratiu també es demostra que compartim un criteri d’administració més eficient que la fa més lleugera; mentre que el percentatge de funcionaris sobre el conjunt de població assalariada s’enfila fins el 17,3 % a l’estat, arribant al 28,68 a Extremadura, al conjunt dels Països Catalans no supera l’11,52 %, resultant els tres territoris d’índex més baix de l’estat. A remarcar que a la “mal gestionada autonomia catalana” es dóna l’índex més baix: el 9,8 %.
  • Curiosament la inversió de l’estat per habitant també és la més baixa de l’estat en cadascun dels territoris. 145 €/hab. al Principat, 156 €/hab. al País Valencià i 124 €/hab. a les Balears i Pitiüses, quan la mitjana de l’estat espanyol és de 242 €/hab. (xifres del 2014). Val a dir que compartim honor amb el Euskadi (168 €/hab.) i Andalusia (233 €/hab.). Madrid també el té baix (154 €/hab.), però cal dir que gaudeix del privilegi de capitalitat, és a dir que aproximadament uns 218 €/hab. es van invertir com a infraestructures d’estat (autopistes, aeroport, estacions de ferrocarril, el museu del Prado, etc.)
  • Salta a la llum freda de les dades estadístiques, doncs, que, malgrat les aparences, els Països Catalans, conserven els caràcters comercial, administratiu i cultural propis, vius i que es relacionen amb naturalitat,  tot i els impediments que l’estat espanyol imposa. Quins són aquests impediments? La manca d’infraestructures del Corredor Mediterrani, per exemple, o que enviar un container des de Barcelona a Hong-Kong sigui set vegades més barat que portar-lo a Palma, les traves a un espai radioelèctric propi (ràdios i televisions) que faciliti la comunicació en la llengua pròpia i comuna, el català, tal i com obliga la Carta Europea de les Llengües minoritàries i minoritzades, per citar-ne unes poques.
Perquè ara pot ser l’hora
Entenc bona part de les raons anteriors com algunes de les causes que han provocat que el Principat, part només del territori que ocupa la nació catalana, avanci decidit cap a la independència. Atesa la interrelació entre els territoris, i el moment d'emancipació que s'hi viu més enllà del Principat, hauríem de tenir la capacitat de capgirar la realitat social i cultural per transformar-la en una realitat política construïda entre tothom, i fent un pas endavant sense complexos.


Ara pot ser l’hora, per exemple, de plantejar la relació que el nou Estat Català, ha de mantenir amb el Principat d’Andorra, la Catalunya Nord, la Franja d’Aragó, l’Alguer, el País Valencià, Menorca, Mallorca, les Pitiüses i el Carxe. Ara caldria que organitzacions i associacions que treballen en l’àmbit de la nació complerta com són, Col·lectiu Mata de Jonc/Compromís pels Països Catalans, Enllaçats per la Llengua, Som Països Catalans, Ràdio Terra, Plataforma per la Llengua, Cor i Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Universitat Catalana d’Estiu, Federació Llull, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramón Llull, Col·lectiu Randa, entre altres, ampliïn l’espai comú on desenvolupar i ampliar la seva tasca.


Ara pot ser l’hora de partits que, amb més o menys convicció, contemplen la realitat dels Països Catalans. Esquerra Republicana, la CUP, el Bloc/Compromís, MES per Mallorca i Menorca, haurien de fer un pas endavant i en parlar de nació referir-se  als 13 milions que, pel cap baix, conviuen als Països Catalans.


El mateix es pot demanar a organitzacions com Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià o l’Òmnium, que tanta i tant bona feina han fet als respectius territoris precisament en favor dels Països Catalans. En l’aspecte sindical, l’acció de Sindicats com la COS, CSC, SEPC, STEI-i, STPV, USTEC, ja fa temps que experimenten en aquesta direcció. Només creant un front capdavanter podrem avançar cap a una confluència cultural, empresarial, econòmica i industrial, per teixir de nou la plenitud política i social que els nostres conqueridors s’han ocupat d’esfilagarsar durant 500 anys.

Finalment, seria bo que entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Assemblea Alternativa d’Eivissa/Sa Bassetja o a la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, perfectament capacitades per liderar les aspiracions d’una bona part de llur ciutadania, fessin visibles una aproximació i vinculació entre associacions sobiranistes. Pel que representen, estan capacitades per obrir el discurs vers la ciutadania en tot tipus d’accions tendents a restablir els ponts i reforçar els lligams que 300 anys d’ocupació, fragmentació i persecució no han pogut acabar de destruir.


Cal doncs posar fil a l’agulla i, com més aviat millor, iniciar la tasca d'establir un marc jurídic i democràtic que faciliti i esperoni els esforços associatius, culturals, polítics, econòmics i comercials que, més tard o d'hora, han de servir per avançar cap a la plena independència com a nació que som, respectuosa amb totes les seves sobiranies. Per aconseguir reflectir aquest nou marc en la nova constitució de la República Catalana de manera consensuada i en base a acords previs, caldrà una mobilització ingent d'entitats institucions i personalitats de tots els territoris, la qual cosa no és gens fàcil. No sé exactament quina forma haurà de prendre, però gosaria suggerir  que ens convé un Congrés Nacional dels i pels Països Catalans.


Ara potser ha arribat l’hora d'accelerar aquest temps que s’allargassa en assolir la independència, i sincronitzar-nos amb el que s'escapa a velocitat de vertigen per retrobar-nos en aquest poble, tant alegre i combatiu, que totes i tots ens hi reconeixem.

Quico Romeu
(Font estadístiques: Wikipèdia)


Share/Bookmark

L'ASM i l'ANC, amb la Diada del País Valencià


L'Assemblea Sobiranista de Mallorca i l'Assemblea Nacional Catalana han participat aquest dissabte en els actes que s'han celebrat a València per commemorar la diada del 25 d'abril. Totes dues delegacions han acompanyat la Plataforma pel Dret a Decidir del País València.
Entre les activitats previstes hi havia la visita a l'emblemàtic barri del Cabanyal, «símbol de la resistència popular, veïnal i ciutadana contra les polítiques neoliberals, destructores i corruptes del PP».

Posteriorment totes tres delegacions han compartit un dinar de germanor, abans d'encaminar-se per participar a la manifestació convocada a la plaça de Sant Agustí, on han portat conjuntament una gran pancarta a favor del Dret a Decidir.

Posteriorment també han participat en l'homenatge a València organitzat per ACPV a la plaça de bous.


Diada del País Valencià. Foto: @marcpuigperez

Diada del País Valencià. Foto: @marcpuigperez
Diada del País Valencià. Foto: @marcpuigperez


Share/Bookmark

23.4.16

L'ASM i l'ANC, en la Diada dela País Valencià, acompanyaran la Plataforma pel Dret a Decidir


Acció Cultural convoca un doble programa per la diada del País Valencià´


Les últimes entrades per a la plaça de bous es posaran a la venda en taquilla



Avui dissabte 23 d’abril Acció Cultural del País Valencià (ACPV) commemora la diada del País Valencià i el dia del llibre i la cultura amb una doble convocatòria a la ciutat de València:

-a les 18h, a la plaça de sant Agustí, manifestació, amb el lema “Fem País Valencià”, a què convidem associacions, sindicats i partits de tot l’espectre social i polític, a aplegar-se i sumar esforços, des de la diversitat i la pluralitat, en favor d’un finançament més just, la recuperació de TV3 i la ràdio i televisió valencianes, la plena competència lingüística dels funcionaris, una llei d’igualtat lingüística, i la defensa dels interessos dels valencians enfront de la contínua discriminació econòmica, lingüística i cultural que patim per part de l’actual Govern espanyol

-a les 20h, a la plaça de bous, la Festa per la Cultura, per a commemorar que recuperem un espai públic que és de tots, reconèixer el treball de tantes persones i grups que han treballat durant aquests vint anys pel país fins fer possible el canvi social, i sobretot fer visible que un projecte de País Valencià de canvi i de futur ha d’apostar de manera decidida per la llengua i la cultura, i traduir eixa aposta en fets i accions concretes.

Acció Cultural celebra l’èxit que ja significa la convocatòria de la diada, amb una plaça de bous plena 15 dies abans de l’acte (èxit que ens ha obligat a ampliar l’aforament fins al màxim possible), amb un cartell excepcional per quantitat i per qualitat, i amb un suport institucional sense precedents. Alhora, lamenta que milers de valencians s’hagen quedat sense poder entrar a la plaça, però el caràcter extraordinari del programa i de les col·laboracions previstes impedeixen repetir l’espectacle, tot i que la llista d’espera per a entrades i l’expectació creada permetria pensar que seria possible omplir novament la plaça.

D’altra banda, informen que el mateix dia 23 es posaran a la venda en taquilla les últimes entrades no anticipades, que es vendran en raó d’un màxim de dues per persona.
Acció Cultural convida als valencians a gaudir d’una diada que obre el camí d’un futur de treball per la llengua i la cultura que la nostra entitat es compromet a impulsar, reforçats per l’espenta de la resposta ciutadana i la possibilitat de sumar voluntats per a un projecte de País Valencià obert, modern, plural, integrador i que aposta de manera decidida per la cultura.

Font:Demà dissabte 23 d'abril, manifestació i Festa per la cultura - Actualitat - Acció Cultural del País Valencià - ACPV
Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.