traducció - translate - traducción

25.5.18

Cartes als presos polítics: “a l’atzar agraeixo tres dons…”

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

mural
Benvolgudes, benvolguts,
Molts cops he passat per davant d’aquest mur de fons blanc, en el qual apareix el següent escrit:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
L’havia llegit i rellegit, pensant en el seu significat, mentre veia més amunt el pati de l’escola, de vegades mut i de vegades ple del xivarri característic a l’hora d’esbarjo.
“Que encertat” pensava. En un dels murs externs de l’escola aquest poema de la Maria Mercè Marçal. Encertat perquè a les escoles és bo que es parli de valors, és necessari que es transmeti respecte, convenient que s’ensenyi i es parli de vida; com millor que amb les paraules d’un poema, amb dibuixos que convidin a expressar, a imaginar, crear… O amb jocs, amb cants, amb balls que puguin unir nenes i nens en uns mateixos valors. Infants que demà seran els adults en la nostra societat. Que siguin el que siguin, pensin el que pensin i tinguin la ideologia que tinguin, hagin après a estimar i respectar els altres.
No sabia qui havia pintat el poema en aquella paret blanca —ara sí, Figaflors, un col·lectiu feminista de Corbera de Llobregat— però cada cop que el llegia estimava i valorava aquell perfil de dona: la que es reconeix i valora com a tal, sense voler aparentar i ser el que no és (és evident que les grans diferències entre classes socials al llarg de la història han fet més mal que bé, preguntem-ho, si no, a les nostres àvies) i que manifesta obertament pertànyer a una nació castigada.
Nació que malauradament continua rebent humiliació, persecució, etc. Si no, que us preguntin a vosaltres, presos i preses polítics. Que preguntin a les persones que, solidaritzant-se amb vosaltres, claven a la sorra de diferents platges de la costa catalana creus grogues, i reben per això atacs feixistes. O que preguntin a la víctima de la manada com se sent ella després de ser jutjada per una societat masclista, abusadora i maltractadora. Que preguntin també a Quim Torra si no està patint des del minut zero una denigrant persecució, que el titlla de racista.
Faré referència al comunicat de SOS Racisme en relació a aquest tema, en el qual expressa que els articles del nou President de la Generalitat no són racistes. Aquesta ONG diu literalment: “Utilitzar el concepte de racisme per referir-se a aquest tipus d’accions banalitza el racisme i menysprea el patiment de les seves víctimes reals”
Tot això em fa pensar en els discursos barats de Ciutadans i companyia, allò de comparar el procés català amb la ideologia nazi.
Que s’aturi ara tot, la lectura i el món si cal, i reflexionem un moment.
Què significa tot això?
Anem per parts: Que una organització com SOS Racisme, que lluita precisament contra el racisme i contra la discriminació faci aquest manifest negant el missatge xenòfob en els escrits de Torra. Que ho tinguin en compte totes aquelles persones que van reaccionar de manera automàtica sentenciant abans d’hora i sense tenir arguments propis, fent seva i donant per vàlida una acusació tan perniciosa. Em sap greu que hagin sonat les alarmes envers aquest tema i no en altres accions veritablement violentes i condemnables, com per exemple els pals de l’u d’octubre, o les agressions feixistes contra els que posen creus grogues a les platges, o les acusacions falses i desmesurades a mestres, cantants, etc. I els atacs verbals a la discapacitat de la filla d’en Quim Torra? Qui condemna ara aquests fets tan detestables? O aquells que parlen de supremacisme, criticaran les paraules plenes d’odi d’un Losantos encès pel fanatisme i parlant de bombardejar Catalunya?
Qui és capaç d’entrar en aquest joc tan brut en sap molt de crueltat, de maldat, i mostra poca sensibilitat humana. I que s’estiguin comparant unes actuacions pacífiques amb el genocidi nazi em sembla molt més que greu. Si poguéssim preguntar a qualsevol d’aquelles pobres persones que van ser torturades i assassinades per aquells tarats d’ideologies macabres! En fi…
Aquesta gent tan ufana i tan superba sap el que està dient? És clar que no, perquè tot el que he esmentat va lligat amb la ignorància. Ignorància creada per l’odi, pel rebuig, pel no saber ser ni saber estar. Millor dit, pel no voler ser ni voler estar.
Però allà cadascú amb les seves accions i els seus pensaments.
Es pot venir al món a fer, a ser, a crear, o es pot venir al món a rebentar, a no ser profit de res. Es poden tenir ganes de sortir a pintar un poema al carrer o es poden tenir ganes de sortir a destruir-lo perquè sí, deixant ben clara a la pintada un 155.
Aquest 155 passarà a formar part d’una part del passat, ple de pols i brutícia. I les bones accions de les persones perduraran, així com les feines ben fetes i els canvis aconseguits. Jo em quedo amb l’opció de formar part d’aquelles persones que somiaven amb un món i una societat millors. Escullo estimar i rebutjo agredir.
Sempre penso en vosaltres, les persones empresonades que esteu vivint en aquests moments una gran injustícia.  Malgrat tot no heu deixat de banda l’amor i el respecte, i no heu caigut en actituds d’odi i venjança.
Us dedico ara una frase que em va arribar l’altre dia, així, com de casualitat: “Cada paraula d’amor és una victòria de la vida. Els estels escolten encara un murmuri vostre.”
Estic segura que el vostre murmuri perdurarà per sempre. Sempre sereu recordats pel que vau ser i pel que vau fer. Gràcies!
Lola Salmerón


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada