Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 |
| FOTO (EFE) |
by
(Traducció automàtica revisada)
Les eleccions per si soles no fan una
democràcia. Aquesta declaració és més veritable a Catalunya, on els líders
polítics estan a la presó per dur a terme l'agenda política que els electors els
van encomanar. Aquesta agenda inclou la separació d'Espanya, un país governat
per una cabal de polítics caps de la màfia, el suposat líder dels quals, Mariano
Rajoy, continua desafiant la legalitat del procés democràtic.
Milions de catalans van triar un govern,
el treball del qual va incloure la reforma de lleis i ordenances que permetien a
la regió votar a favor o en contra de la independència d'Espanya.
Els líders polítics van ser degudament
elegits i legalment capacitats per presentar moviments i canvis a les lleis
existents i per organitzar un referèndum perquè la gent pogués decidir si volien
seguir sent part d'Espanya o no.
Després de mesos d'organitzar una consulta
legal i vinculant, el poble català va votar a favor de retirar-se d'Espanya el
passat 1 d'octubre. Malauradament per Catalunya, a Espanya, la democràcia només
funciona quan ajuda el poder polític existent. Espanya va enviar matons de la
policia a colpejar indiscriminadament als votants i a retirar les urnes dels
llocs de votació.
A Rajoy i el seu gabinet no els
agradava que la regió més rica del país optés per ser independent, de manera que
van imposar l'article 155 a Catalunya. El resultat va ser l'empresonament de
líders polítics catalans que es mantenen captius a les presons espanyoles per
uns presumptes delictes que l'Estat ni tan sols s'ha acostat a poder
provar.
L'ex president de Catalunya, Carles
Puigdemont i alguns dels seus assessors, van deixar Catalunya esperant trobar el
suport de les institucions democràtiques europees, però el lideratge de la UE es
va negar a reconèixer el dret legítim de Catalunya a buscar i obtenir la
independència. Només algunes nacions europees van decidir recolzar
informalment Puigdemont i la lluita catalana. Un d'aquests països va ser
Bèlgica.
Rajoy i el grup de polítics, els quals són
membres del partit polític més corrupte a Espanya, el Partit Popular (PP), van
exigir la celebració de noves eleccions i que es formés un nou govern. Els
catalans no tenien altra opció que tornar a votar. Es van dur a terme les
eleccions i es va formar un nou parlament.
La setmana passada, el parlament català va
triar el nou president, Quim Torra, que va ser elegit per un marge estret d'un
vot. Tot i la legalitat del procés i encara que els líders catalans van seguir
les instruccions de Rajoy, el govern espanyol es nega a aixecar l'article
155.
Segons Rajoy, la decisió de mantenir el
control del govern regional prové del fet que el Sr. Torra va nomenar actuals
presos polítics com a membres del seu govern.
Tot i la crida de Torra a què Rajoy iniciï
converses sense condicions prèvies, la intervenció de l'Estat a Catalunya
continuarà.
El Govern mantindrà l'article 155 de la
Constitució a causa de les accions del president de la Generalitat. Al mantenir
l'article 155 en vigor, Mariano Rajoy nega al govern català que el capital
financer funcioni, el que significa que el recentment proclamat govern no tindrà
cap manera de continuar gestionant l’economia del poble català.
Aquest tipus de coerció i terrorisme
polític no és nou a Espanya. Segons el govern espanyol, la decisió de mantenir
l'article 155 és com a resposta "a la provocació" de Torra que, segons La
Moncloa, busca "enfrontaments amb l'Estat". Mariano Rajoy va parlar el dissabte
passat amb els caps de les dues formacions polítiquess més grans, Pedro Sánchez
i Albert Rivera, per fer-los partícips de la seva decisió.
La llista de persones que Quim Torra vol
al seu govern inclou a Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig, acusats de
desobediència i malversació, i Toni Comín, acusat de malversació i rebel·lió.
Els mateixos càrrecs que s'han fet contra l'antic president de la Generalitat de
Catalunya, Carles Puigdemont, que ara està a Alemanya a l’espera d'una decisió
d'un jutge sobre si aquests càrrecs són vàlids o no.
Per al Govern, aquesta proposta és "una
provocació", que no tolerarà. Si Torra manté "la confrontació amb l'Estat", no
hi haurà aixecament de l'article 155 de la Constitució.
La llista que presenta Torra no és
efectiva, ja que no compta amb l'aprovació del govern central, i aquesta vegada
ha donat lloc a la inclusió de dos presos polítics i dos consellers de l'ex
president Puigdemont.
La declaració emesa pel govern espanyol
explica que "l'article 155 de la Constitució roman vigent".
En les seves reunions amb el president,
Sánchez i Rivera van acordar que l'article 155 només s'eliminaria quan existís
l'establiment d'un govern legal a Catalunya, però el 155 continuarà vigent
perquè “es van cometre il·legalitat”s.
Torra va nomenar Josep Rull com a assessor
del territori i Turull com a cap de la Presidència. Tots dos estan en detenció
preventiva per presumptes delictes de rebel·lió i malversació. D'altra banda,
Lluís Puig també va ser nomenat per la presidència com a conseller de
cultura.
"El president de la Generalitat va
rebutjar l'oportunitat de demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat,
ja que les decisions que va prendre mantenen una estratègia d'enfrontament amb
l'Estat i la majoria de la societat catalana", va dir l'executiu central el
dissabte en un comunicat oficial.
En les properes hores, l'aparell estatal
proporcionarà la resposta formal a la proposta de Torra, que va anunciar la
intenció que els regidors prenguessin possessió durant aquesta setmana. (per
la setmana passada N. del T.)
"El Govern d'Espanya, mitjançant la seva
secretaria, comunica que és l'única autoritat competent per a la publicació de
les decisions adoptades a Catalunya, que està analitzant la viabilitat del nou
Govern així com les circumstàncies personals d'alguns dels nomenats", va dir
l'executiu en una declaració.
El divendres, Torra "volia presentar una
voluntat de diàleg que va durar menys de 24 hores, ja que la seva proposta per
als nous consellers és una nova provocació perquè alguns d'ells es troben
escapat de la justícia o en una situació de detenció provisional", diu una
declaració de La Moncloa.
"Aquesta proposta demostra que la voluntat
de diàleg en la carta a què fa referència el President del Govern no és
sincera", continua la resposta. Una acció combinada del Tribunal Constitucional,
la Cort Suprema i el Govern de la Nació evitaran aquestes cites.
El Tribunal Constitucional, a instàncies
del Govern, s’ha pronunciat contra la investidura telemàtica de Carles
Puigdemont. Divendres, el portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, va apel·lar
"al sentit comú" per demanar al president català que no proposés persones a
Espanya "que estiguin a la presó o amb ordres de cerca i captura". Però és el
que ha fet.
Luis Miranda és un guardonat periodista, fundador i editor de The Real Agenda News. La seva carrera abasta més de 20 anys i gairebé tots els mitjans de comunicació. Escriu sobre ambientalisme, geopolítica, globalització, salut, control corporatiu del govern, immigració i càrtels bancaris. Luis ha treballat com a periodista de notícies, corresponsal per a programes de notícies en directe, guionista, productor i coproductor en notícies de d'agència.
Font: Terrorisme polític espanyol contra Catalunya | Notícies de l'Agenda Real | The Real Agenda News
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada