FINS ARA, CARLITUS! - Dedicat a Carles Sabater

Hi ha cercles que, a vegades, culminen d’una manera estranya, Carles.

Com el vol de la mosca Aurèlia, o el de l’encenedor llençat entre els “hombros” del teatre.

Tu, nascut a la Barceloneta i fill adoptiu d'Osona, concretament de Sau, tant a prop d’on junts crearem aquell somni d’espectacle i amistat que fou “Omertà”.

Altres també som emigrants de la capital, ja ho saps, però optàrem per una comarca més meridional: l’Alt Penedès; aquesta terra que va assistir al teu darrer mutis - el més inesperat de tots - , a la qual t’hi has quedat una mica per sempre.

T’havies vinculat a Sant Pere, quan preparàvem la gira durant la primavera de 1987, amb una estada de nits allargassades, l'ombra de les quals trencaven els riures i trapelleries.

També Sant Sadurní va acollir la darrera de les funcions d’aquell moment teatral inoblidable de La Vendetta, amb el seu primer espectacle, "Omertà". Així per les fires de setembre del 87, altre cop ens instal·larem a la comarca, on arrelares una fugaç història d’amor. Ara ja es pot dir, suposo...

Recordo els teus ulls, anys més tard, quan lamentaven no poder tornar a passar uns dies a la casa vella del carrer S. Quintí: “és que no puc sortir de casa, sense que passin coses i al Penedès s’ha de viure a l’aire lliure”, - et queixaves mentre unes “fans” que t’havien descobert ens acorralaven en un caixer automàtic.

Finalment, quan tu ja despuntaves amb l’aventura de Sau, vingueres a Vilafranca per fer-nos costat, als vells amics, antics companys, que estrenàvem un segon espectacle al teatre del Bolet. A pocs metres del teu darrer camerino, a força anys de la teva darrera funció.

Així juntament a la Barceloneta i a l’Osona, hi ha un cercle d’intimitats, que has fet passar ben prop d’on he sobreviscut uns quanta anys. Una mica més sol, una mica més vell, però captiu de l’aire de l’amic, del company, de l’artista i creador, que impregna els racons de la meva memòria i de les meves emocions.

I va ser a Vilafranca on vas segellar el darrer cercle, aquell que culminarà les entrades a les enciclopèdies, per tal que estudiosos o curiosos del futur puguin buscar el secret de la teva eterna joventut. Jo ara he canviat el Penedès pel Garraf, a Vilanova, que sé que, com tots nosaltres, recordes per aquella lluna plena màgica sobre el mar i damunt del nostre espectacle. Nosaltres, còmplices,  el sabrem, i formarà part ja per sempre del nostre paisatge.  Fins ara Carlitus, gràcies per quedar-te més enllà de nosaltres mateixos. T'estimo. O què?

Antonio "el Vendetta", Joan "john Keib", Jordi "Martin's", tu, Quico "noquiconooo" i Cesc "l'Albi"

FINS ARA, CARLITUS! - Dedicat a Carles Sabater