Escolto amb emoció les notícies sobre Egipte.
Sento que estic al carrer amb el poble egipci. Vaig ser-hi en el NO A LA GUERRA, i, més recentment el 10J passat.
Quan el poble parla té el dret a ser escoltat, sobretot quan ho fa amb la saviesa i clarividència que es despren dels comentaris que, malgrat els impediments governamentals, surten del país.
No és ara el moment d'especular qui s'apropiarà de la protesta. Sabem per experiència que els radicals, els militars o els serveis secrets estrangers deuen estar maldant per portar les coses cap a llurs interessos.
Però ara no s'ha de tenir por. El poble egipci, com el tunissià fa pocs dies, ha sortit al carrer i aquest fet possibilita que el món avançi i s'alliberi una mica més. Com va avançar amb la revolució francesa, la lluita pels drets civils, el maig del 68, la primavera de praga o la caiguda del mur de Berlin.
Si un dia tothom vam ser jueus, afroamericans, alemanys o bosnians, les persones que desitjem que algun dia al món es senti català, avui, i malgrat les reticències del nostre món occidental, ens toca ser egipcis i reclamar amb elles i ells els vells lemes: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada