REFERÈNCIES:
Si tot és cert vol dir que la censura
continua i a més funcionant molt bé.
La pressió a la premsa és que qui publiqui
(el que no ha de ser publicat) no té anuncis institucionals, i així segueixen
manegant-ho tot gestionant la concessió d’anuncis, subvencions, etc.
SENSE
NOTÍCIES D'ISLÀNDIA
Si algú creu que no hi ha censura en
l'actualitat, que em digui si així com s'ha sabut tot el que passa a Egipte, com
és que els diaris no han dit res de res sobre el que passa a Islàndia?
A Islàndia, el poble ha fet dimitir a
un govern al complet, s’han nacionalitzat els principals bancs, s’ha decidit no
pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la
seva mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per
reescriure la seva constitució.
I tot això de forma pacífica. Tota
una revolució contra el poder que ens ha conduït fins a la crisi actual. Heus
aquí, per què no s'han donat a conèixer fets durant dos anys: Què passaria si
la resta de ciutadans europeus en prenguessin exemple?
Aquesta és, breument, la història
dels fets:
2008.
Es nacionalitza el principal banc del
país. La moneda es desploma, la borsa suspèn la seva activitat. El
país està en fallida.
2009.
Les protestes ciutadanes davant del
parlament aconsegueixen que es convoquin eleccions anticipades i provoquen la
dimissió del Primer Ministre, i de tot el seu govern en bloc. Continua la
pèssima situació econòmica del país.
Mitjançant una llei es proposa la
devolució del deute a GB i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions
d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els
propers 15 anys al 5,5% d'interès.
2010.
La gent torna a sortir al carrer i
demana sotmetre la llei a referèndum.
El gener de 2010 el president, es
nega a ratificar la llei i anuncia que hi haurà consulta popular. Al març
es celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93%
dels vots.
A tot això, el govern ha iniciat una
investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen
les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta
una ordre, i tots els banquers implicats, abandonen el país.
En aquest context de crisi, es tria
una assemblea per redactar una nova constitució que reculli les lliçons apreses
de la crisi i que substitueixi l'actual, una còpia de la constitució danesa.
Per a això, es recorre directament al
poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que
s'han presentat a les candidatures, per a això només era necessari ser major
d'edat i tenir el suport de 30 persones.
L'assemblea constitucional començarà
el seu treball al febrer de 2011 i presentarà un projecte de carta magna a
partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se
celebraran per tot el país.
Haurà de ser aprovada per l'actual
Parlament i pel que es constitueixi després de les properes eleccions
legislatives.
Aquesta és la breu història de la
Revolució Islandesa: dimissió de tot un govern en bloc, nacionalització de la
banca, referèndum perquè el poble decideixi sobre les decisions econòmiques
transcendentals, empresonament de responsables de la crisi i reescriptura de la
constitució pels ciutadans.
S’ha ha parlat d'això als mitjans de
comunicació europeus?
S'ha comentat en les tertúlies
polítiques radiofòniques?
S'han vist imatges dels fets per la
TV?
És clar que no.
El
poble islandès ha sabut donar una lliçó a tot Europa, plantant cara al sistema
i donant una lliçó de democràcia a la resta del món.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada