traducció - translate - traducción

2.4.11

SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA

REFERÈNCIES:


Si tot és cert vol dir que la censura continua i a més funcionant molt bé. 
La pressió a la premsa és que qui publiqui (el que no ha de ser publicat) no té anuncis institucionals, i així segueixen manegant-ho tot gestionant la concessió d’anuncis, subvencions, etc.

SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA
Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em digui si així com s'ha sabut tot el que passa a Egipte, com és que els diaris no han dit res de res sobre el que passa a Islàndia?
A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern al complet, s’han nacionalitzat els principals bancs, s’ha decidit no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seva mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seva constitució.
I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra el poder que ens ha conduït fins a la crisi actual. Heus aquí, per què no s'han donat a conèixer fets durant dos anys: Què passaria si la resta de ciutadans europeus en prenguessin exemple?

Aquesta és, breument, la història dels fets:

2008.
Es nacionalitza el principal banc del país. La moneda es desploma, la borsa suspèn la seva activitat. El país està en fallida.

2009.
Les protestes ciutadanes davant del parlament aconsegueixen que es convoquin eleccions anticipades i provoquen la dimissió del Primer Ministre, i de tot el seu govern en bloc. Continua la pèssima situació econòmica del país.
Mitjançant una llei es proposa la devolució del deute a GB i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions d'euros, suma que pagaran tots les famílies islandeses mensualment durant els propers 15 anys al 5,5% d'interès.

2010.
La gent torna a sortir al carrer i demana sotmetre la llei a referèndum.
El gener de 2010 el president, es nega a ratificar la llei i anuncia que hi haurà consulta popular. Al març es celebra el referèndum i el NO al pagament del deute arrasa amb un 93% dels vots.
A tot això, el govern ha iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la crisi. Comencen les detencions de diversos banquers i alts executius. La Interpol dicta una ordre, i tots els banquers implicats, abandonen el país.
En aquest context de crisi, es tria una assemblea per redactar una nova constitució que reculli les lliçons apreses de la crisi i que substitueixi l'actual, una còpia de la constitució danesa.
Per a això, es recorre directament al poble sobirà. Es trien 25 ciutadans sense filiació política dels 522 que s'han presentat a les candidatures, per a això només era necessari ser major d'edat i tenir el suport de 30 persones.
L'assemblea constitucional començarà el seu treball al febrer de 2011 i presentarà un projecte de carta magna a partir de les recomanacions consensuades en diferents assemblees que se celebraran per tot el país.
Haurà de ser aprovada per l'actual Parlament i pel que es constitueixi després de les properes eleccions legislatives.
Aquesta és la breu història de la Revolució Islandesa: dimissió de tot un govern en bloc, nacionalització de la banca, referèndum perquè el poble decideixi sobre les decisions econòmiques transcendentals, empresonament de responsables de la crisi i reescriptura de la constitució pels ciutadans.
S’ha ha parlat d'això als mitjans de comunicació europeus?
S'ha comentat en les tertúlies polítiques radiofòniques?
S'han vist imatges dels fets per la TV?
És clar que no.
El poble islandès ha sabut donar una lliçó a tot Europa, plantant cara al sistema i donant una lliçó de democràcia a la resta del món.

Share/Bookmark