Són tants ells llocs, tant poques les paraules.
Ha estat tot tant breu
i la distància tant ample,
des de la gavardina blanca
entre les cortines del Saló Diana.
Entre llums de neó, pujada de bolets
mentre ens miràvem.
Conduint fins al fil, Senyor d’Albacaba.
Els braços en creu en la moto alada.
I el retorn, tant vius,
d’aquells racons de platja.
I el càntir fresc.
I el quartet d’Alexandria
llegit a la matinada.
I el metro, en obrir els ulls.
I el cafè silenciós pres d’una revolada.
Són tantes les coses, et dic.
La ploma a sa Vall, en aquella horabaixa.
I ses Voltes, un crit.
I una gavina que ens parla.
Has tancat per vacances, amic,
I no he trobat valor per acompanyar-te.
Ha estat tot tant breu
i la distància tant ample,
des de la gavardina blanca
entre les cortines del Saló Diana.
Entre llums de neó, pujada de bolets
mentre ens miràvem.
Conduint fins al fil, Senyor d’Albacaba.
Els braços en creu en la moto alada.
I el retorn, tant vius,
d’aquells racons de platja.
I el càntir fresc.
I el quartet d’Alexandria
llegit a la matinada.
I el metro, en obrir els ulls.
I el cafè silenciós pres d’una revolada.
Són tantes les coses, et dic.
La ploma a sa Vall, en aquella horabaixa.
I ses Voltes, un crit.
I una gavina que ens parla.
Has tancat per vacances, amic,
I no he trobat valor per acompanyar-te.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada