Podria ser a causa d’una tardor de temperatures inesperades. O podria ser també conseqüència de l’altra tardor. La que he anat acumulant imperceptiblement al meu voltant i que, sense saber ben bé com, ha impregnat el meu entorn amb imatges esfilagarsades i ecos irrepetibles.
També podria ser el temor per la proximitat d’un hivern inevitable que, com els anteriors, significarà un temps per al recolliment i el somni.
Mai no he estat amic dels balanços. No pas per raons d'animadversió vers ells, si no més aviat per un caràcter indòmit i eixelebrat que no ha sabut, pogut o volgut trobar els moments adequats. També degut al costum persistent de tenir sempre el cap en una altra banda. Simplement he viscut al dia i amb poques mirades enrere. El passat, passat, i el fet, fet està. Sembla que aquesta ha estat una de les meves divises, sense voluntats preestablertes.
Aquests dies, doncs, em trobo inclinat a revisar el bagatge del naufragi en què diversos temporals m'han arrossegat, sense quasi parar-hi esment i presos alegrement, per pluges d'estiu.
Segons afirmen persones que es dediquen a la física quàntica, si fos possible suprimir els espais del buit existent entre les partícules atòmiques de tota la matèria de què estem fets els éssers humans, aquesta quedaria reduïda al volum d’un terròs de sucre. Això sí, amb un pes de centenars de milers de milions de tones.
Doncs una reducció similar és la que ha aparegut al meu davant. Tot i que millor hauria de dir que ha desaparegut del meu davant. Pot ser que sigui només una manifestació més de metafísica quàntica, la qual permet ser una cosa i la contrària al mateix temps. El cas és que, si bé amb un pes específic descomunal, tot el que he forjat, creat, absorbit, viscut, o fins i tot somniat, anhelat o projectat; un cop extret el temps que ocupa l'espai entre les partícules sòlides, tot plegat ha quedat reduït a quatre conceptes que, amb la música com a embolcall, m’ajuden a sobreviure’ls.
La Rosa, el Teatre, Bòsnia i Menorca.
2 comentaris :
Profund,valent,aquest teu balanç va més enllà de l'esglaó metafísic-quàntic. Em sento afortunada de poder compartir l'embolcall.
Gràcies pel comentari.Simplement ha sorgit així... no hi veig cap valentia, malauradament, clar... ja m'agradaria ser valent, ja... ;)
Publica un comentari a l'entrada