Que la independència de Catalunya pot arribar aviat ja és una possibilitat majoritàriament assumida. Però com ens hem de preparar? Què hem de fer perquè l'endemà de la independència continuem tenint electricitat, aigua, vies de tren, tribunals, policia, jutges… i continuem pagant les prestacions de desocupació i les pensions? El sociòleg Salvador Cardús, el biòleg Ramon Folch i l'enginyer Sergi Rovira signen una guia precisa (pdf) sobre tot allò que Catalunya ha de fer perquè l'endemà de la independència el país continuï funcionant i es continuïn garantint tots els serveis i tots drets dels ciutadans.
A mi personalment em sorprèn i m'escama que no es citin ni una sola vegada els Països Catalans en les 101 pàgines del document original.
Resum executiu
El procés cap a la independència
La relació política entre Catalunya i Espanya definida per
l'Estatut de 1979, a partir de la sentència del Tribunal Constitucional contra
l'Estatut de Catalunya del 2006, ha entrat en una fase de creixent distanciament
i són noves la magnitud i el desvergonyiment de les provocacions i, d'altra
banda, la indefensió jurídica per poder respondre des de Catalunya. En el pla
judicial, per exemple, cal esmentar les sentències que desautoritzen l'èxit
sense conflicte del model d'immersió lingüística. En l'àmbit polític, la
invasió competencial és sistemàtica. A l'economia, a més de mantenir la
situació manifestament injusta deguda al tracte fiscal, en la vessant mediàtica
i de l'opinió pública, les campanyes d'exacerbació anticatalanista, sovint
obertament xenòfobes, han estat constants. Es constata un clar retrocés de la
qualitat democràtica i de les garanties que l'Estat espanyol hauria d'oferir
als catalans.
En definitiva, l'experiència autonòmica ha arribat al seu
final per voluntat expressa d'un Estat espanyol afeblit i a la defensiva. La
conseqüència de tot, en el pla polític, és una dramàtica pèrdua de la capacitat
objectiva dels catalans per governar de manera autònoma les seves destinacions.
La independència de Catalunya es converteix en una oportunitat per recuperar la
iniciativa política i per implementar una regeneració democràtica basada en la
transparència i l'assumpció de responsabilitats establint una separació
efectiva de poders i una administració en xarxa àgil i eficient.
La intenció de vot davant d'un hipotètic referèndum sobre la
independència de Catalunya ja supera el 50 per cent de posicions favorables,
mentre que la "unitat civil "dels catalans ja no es pot fonamentar en
lleialtats i cohesions ètniques i menys, si són forçades-, sinó que només pot
tenir una base política, que és la de la radicalitat democràtica. La unitat
civil digna només es pot construir sobre unes institucions catalanes sòlides,
un sistema radicalment democràtic i uns instruments polítics i administratius
renovats i modernitzats que garanteixin un projecte de prosperitat tant
cultural, com social i econòmica.
En el terreny internacional, el reconeixement de Catalunya
està en un punt difícil de determinar. Els catalans hem estat víctimes, en
gairebé tots els terrenys, de les nostres pròpies debilitats i inconsistències.
No obstant això, políticament, tot i que se'ns mirem discreció, se'ns coneix en
la majoria cancelleries dels països més importants. Només des de l'expressió
directa de les pròpies intencions, com mostren experiències recents, s'obté
l'atenció prudent però respectuosa que mereix nostra ambició de tenir veu
pròpia al món. Això, agrada o no, convé o no, però ho entén tothom.
Aquest informe parteix de les següents premisses: a)
l'Espanya de les Autonomies - i més encara el somni d'una Espanya federal o
confederal - és aigua passada, b) l'encaix de la voluntat nacional de Catalunya
en un model recentralizador és absolutament impensable, si no volem caure en la
irrellevància, c) l'horitzó d'una Catalunya independent ja és vist com
desitjable, i d) en conseqüència, en qualsevol escenari de radicalitat
democràtica, la independència és una alternativa a considerar. D'aquí,que ens
hagi semblat imprescindible fer un exercici de prospectiva sobre aquesta hipòtesi.
La constitució d'un nou Estat
L'establiment d'un nou Estat rau en dos actes polítics: la
proclamació de la independència al Parlament democràtic i establert per a
aquesta finalitat i el reconeixement per part dels altres estats.
Actes polítics constituents
Proclamació de la independència
Reconeixement internacional
La proclamació de la independència es basa en un acord
polític majoritari previ entre les forces polítiques parlamentàries. Aquest
acord es trasllada i s'aprova en el Parlament de Catalunya, pot ser ratificat
per diverses vies (vegeu l'apartat 2.1), i obre el procés constituent en el que
es redacta la nova Constitució. Un cop la nova Carta Magna és aprovada a la seu
parlamentària i ratificada en referèndum,queda establert el nou Estat. Paral·lelament,
a partir de la proclamació d'independència, el nou Estat ha d’obtenir el
reconeixement internacional d'altres estats (vegeu l'apartat 2.2),especialment
d'aquells més rellevants a l'escena internacional. Aquest suport s'ha de buscar
prèviament amb un discurs clar i explícit de la voluntat d'independència i
concretar un cop el Parlament s'hagi significat.
Accions funcionalment crítiques
Llei de transitorietat jurídica
Manteniment de l'ordre públic
Garantia dels ingressos públics
Abastament energètic
Un cop proclamada la independència, el Govern ha de garantir
l'Estat de Dret i mantenir un funcionament ordinari sense entrebancs. En primer
lloc ha de garantir la seguretat jurídica, de manera que el Parlament ha d’aprovar
immediatament una llei de transitorietat jurídica que reguli el funcionament
jurídic i administratiu (veure apartat 2.5), cobreixi les garanties jurídiques
dels acords contractuals i garanteixi el funcionament ordinari d'institucions i
empreses. Una altra qüestió sensible és el manteniment de l'ordre públic ja
que, en un procés d'aquesta índole, alguns grups contraris podrien provocar altercats
buscant una desestabilització social (veure els apartats 3.7 i 5.3). La Policia
de Catalunya ha de disposar dels recursos humans i econòmics per identificar
fefaentment els grups potencialment radicals i prevenir eventuals disturbis.
A més, en el període transitori, el Govern ha d'assegurar l'ingrés
dels recursos econòmics per fer front a les despeses ordinàries de
l'administració (veure apartat 3.6). El ple funcionament de l'Agència
Tributària de Catalunya ha de permetre que la Generalitat de Catalunya recapti
els tributs que es generen en93Catalunya i els gestioni adequadament. A més,
per a un funcionament ordinari sense entrebancs, l'Administració pública, sota
els criteris del Govern, ha de fer-se càrrec de l'abastament energètic (veure
apartat 4.4). Catalunya és altament dependent de les importacions energètiques
i, tot i que algunes fonts es gestionen parcialment des de l'interior (gas i
petroli), la generació i el transport d’electricitat, imprescindible en
qualsevol societat moderna, es controlen actualment des de fora de Catalunya. El
govern ha d'arribar a un acord amb Espanya en tots aquests aspectes.
Accions políticament essencials
Forma d’estat
Estatus de la llengua espanyola
Accés a la nacionalitat acatalana
La constitució d'un nou Estat exigeix certs acords polítics de gran transcendència. Aquests acords,
que necessiten un consens social majoritari, es poden anticipar a la
proclamació de la independència per facilitar els debats més específics del
procés constituent (vegeu l'apartat 5.2). Aquests acords polítics constituents
inclouen: la forma d'estat que s'establirà, si s’optarà per la república com a
forma d'Estat, s'ha d'establir immediatament el paper del President i el del
Cap del Govern (vegeu l'apartat 3.1). També és decisiu dilucidar prèviament
l'estatus de les llengües que cohabitaran en el nou Estat (veure l’apartat 3.3)
i les condicions per accedir a la nacionalitat catalana (veure l'apartat 3.2). Aquestes
qüestions preocupen a una part significativa de la població catalana, i la seva
indefinició pot pertorbar i dificultar el procés constituent.
La nova Administració
Uns organismes públics eficaços, dinàmics, eficients,transparents i en xarxa
Un cop establert el nou Estat, la Generalitat de Catalunya,
sense dilació, ha deposar en funcionament els mecanismes per assumir les plenes
funcions de la Administració pública de Catalunya. Les diverses accions se
centren en l’establiment o enfortiment de les institucions que han de dur a
terme l’acció política i administrativa Caldria enfortir com més aviat les institucions
actuals que ja operen amb sentit d'estat, és a dir, la que ja actuen
proactivamenti no subsidiàriament davant els elements d'interès col · lectiu,
amb voluntat d’interlocució pròpia interna i internacionalment (vegeu l'apartat
2.6). Les accions concerneixen diversos àmbits:• En l'àmbit jurídic, s'ha de
revisar tot el corpus jurídic per completar i garantir que doni cobertura
coherent a tots els àmbits del dret perquè, en tot moment, es mantinguin les
garanties jurídiques (veure l’apartat 3.4). A més, caldrà negociar la partició
de béns amb Espanya, per la qual cosa serà necessari disposar d'un inventari de
béns tangibles i intangibles i elaborar una proposta de repartiment (vegeu
l'apartat2.4). El procés de secessió també porta a la negociació d'actius94compartits,
com ara un nou conveni per a la gestió del riu Ebre (vegeu l’apartat 4.3), la
regulació del trànsit de tota mena entre la frontera compartida (vegeu l'apartat
2.3) i els acords econòmics i comercials derivats.
• Quant a l'organització de l'Administració pública, caldrà
aprofitar la instauració de l'Estat per implementar mecanismes que permetin
disposar d'organismes públics més àgils, eficients i transparents (vegeu
l'apartat 3.5). Algunes mesures a implantar són la creació de noves agències
per a la prestació de serveis, amb una direcció professional sota direcció
política i amb avaluació de resultats.
• En l'àmbit de l'Administració territorial, Catalunya ha de
procedir a una reestructuració significativa que garanteixi els serveis a tots els
ciutadans amb una nova ordenació coherent i econòmicament eficient, preservant
les identitats locals.
• En l'àmbit de la Justícia, serà necessari crear les
institucions necessàries o adequar les existents per al bon funcionament del
sistema judicial (veure 3.4), establint el govern de la Justícia, la Fiscalia
General i el Tribunal Suprem. Aquest procés suposa una gran oportunitat per
implementar un sistema dinàmic i eficient de la Justícia, sense perdre qualitat.
També caldrà considerar un nou òrgan que avaluï la constitucionalitat de la
legislació.
• En l'àmbit de l'administració econòmica (vegeu l'apartat 3.6),
el Parlament ha de crear les institucions que han de permetre el funcionament
ordinari, incloent el Banc de Catalunya (potser a partir l’actual Institut
Català de Finances), la seguretat social i el servei d’ocupació, així com els
ens de control i supervisió necessaris. El Govern de dotar adequadament
l'Agència Tributària de Catalunya per assumir les seves plenes funcions.
• En l'àmbit de la seguretat, Catalunya haurà de garantir la
pròpia seguretat i ser co-responsable de la seguretat global amb els altres
països de les xarxes a les quals pertany. Per tant, Catalunya haurà de
controlar l’ordre públic, dimensionant a la Policia de Catalunya per assumir
totes les funcions de seguretat i establint acords de reciprocitat amb altres
actors internacionals. Catalunya, per a aquestes i altres funcions, també haurà
de dotar d'una agència d'intel·ligència. En l'àmbit de la defensa,Catalunya
tindrà haurà de definir el model a implementar i les responsabilitats que
assumeix en la seguretat internacional (vegeu l'apartat3.7).
L'acció internacional
Catalunya, membre de la Unió Europea amb relacions internacionals pròpies
La incorporació de Catalunya a la Unió Europea es presenta
com un procés sense precedents a què remetre. Els tractats de la UE no recullen
el supòsit d’una partició d'un estat membre, en tant que la legislació
internacional és prou àmplia per acceptar posicionaments diversos respecte. En
darrer terme, la95incorporació automàtica és una decisió política. La
independència de Catalunya genera dos nous estats que ja eren membres i, per
tant, l'interès delectats i de la mateixa UE hauria de ser la continuïtat de
l'estatus previ (veure l’apartat 2.7).
En l'àmbit internacional, Catalunya haurà d'establir les relacions
internacionals pròpies, prioritzant els àmbits d'actuació i acordant o delegant
altres àmbits a nivell europeu. En les relacions internacionals, sorgeix
l'ocasió de construir un sistema ben incardinat amb les institucions europees
que, lluny de diplomàcies anquilosades, doti Catalunya de mecanismes dinàmics
(vegeu l'apartat2.2).
Catalunya també haurà de garantir la pròpia seguretat i ser
co-responsable de la seguretat global amb els altres països de les xarxes a les
que pertany. Catalunya haurà de ser un actor amb un projecte de defensa
específic compartit i complementari amb altres països amb els quals conforma
les xarxes de seguretat internacional (veure l’apartat 3.7).
Un nou Estat actiu i dinàmic.
La independència de Catalunya es converteix, així, en una
eina al servei de les aspiracions d'un país. Un país que es vol lliure per
governar i ser sobirà de les seves pròpies decisions al servei d'una societat
dinàmica, cohesionada i amb visió de futur. Un país amb una activitat econòmica
avançada i ben connectat al món i amb un propòsit que implica per igual el
Govern, a la societat civil i al món empresarial. Un país que aposta per la
recerca de frontera, capaç de generar riquesa. Un país que es dota dels
mecanismes perquè la riquesa es redistribueixi equitativament, garantint la igualtat
d'oportunitats i de serveis.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada