Continuant el seguiment sobre el que el 21 d'octubre de 2012 l'historiador Fernando García de Cortázar va publicar al diari ABC 50 fites destacables de "nuestra historia", referint-se evidentment a la història de la nació espanyola, avui tractarem la següent fita, la que ens parla del naixement del que els nacionalistes espanyols anomenen lengua común.
En aquesta ocasió aquest historiador ens explica quines són les primeres paraules escrites en castellà en forma d’unes notes escrites en aquest idioma en un document en llatí, en un moment indeterminat pels voltants de l’any 1000. Segons ell, i així ho defensa la historiografia, aquestes notes, paraules disperses a manera d’aclariment en un text escrit en un idioma que el lector de llavors comprenia poc
pueden presumir de ser la primera página de la literatura española
Com tants i tants historiadors espanyols fan, el Sr. García de Cortázar oblida que en aquest mateix text hi apareixen també paraules escrites en euskera que són, igualment, les primeres conegudes escrites en aquest idioma.
Segons aquest historiador, l’única literatura espanyola és l’escrita en llengua castellana. A part de l’oblitesmentat, no fa cap esment ni a les Homilies d’Organyà, primer text complet conegut escrit en català, ni cap esment al primer text que es conegui en llengua gallega. No li interessen pas. Per a ell, doncs, les literatures escrites en altres idiomes no són espanyoles. Aleshores, és clar, deuen ser estrangeres.
Aquí veiem una nova contradicció dels nacionalistes espanyols. Si, segons ells, catalans, valencians, balears, gallecs i bascos som tan espanyols com els castellans, perquè els nostres idiomes no? perquè només és ‘espanyol’ l’idioma castellà ?
Ras i curt: segons ells, per a ser espanyol s’ha de parlar castellà en coherència amb la seva malaltissa mania de la uniformatització. Per això volen carregar-se tots els idiomes no castellans de la seva Espanya i per a fer-nos tots ben espanyols.
En aquesta ocasió l’autor es treu del tot la careta, si és que no ho havia fet ja, i declara claríssimamet que l’única llegua espanyola és el castellà. Per tant les demés, les que encara suporten la seva intolerància, la seva imposició i els seus atacs violents i agressius ( català, gallec i euskera ) no són llengües espanyoles. Per tant, són llengües estrangeres i, en conseqüència, els que no parlem castellà no som espanyols, som estrangers a Espanya.
En això i estic totalment i absoluta d’acord.
Carles Camp
21 de desembre de 2012
P.S. En el moment d’escriure aquestes línees ( desembre de 2012 ) els idiomes no castellans estan patint l’enèssim furiós atac del govern espanyol, que vol carregar-se la immersió lingüística a les escoles, sistema aplaudit i admirat per tot el món civilitzat. Els nacionalistes espanyols desitjen la seva total i absoluta desaparició i extermini, acció en la qual ja han perdut tota mena de vergonya i ganes de dissimular.
ABC - 50 hitos de nuestra historia
Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 1) Fundació Mítica de Cadis. Els ibers
Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 2) Fundació de Mérida
Carles Camp & Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 5) Invasió musulmanaJoan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 1) Fundació Mítica de Cadis. Els ibers
Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 2) Fundació de Mérida
1 comentari :
Molt bo l'article. Gràcies per la teva pedagogia. Em permeto compartir-ho. Salut i llibertat!
Publica un comentari a l'entrada