Quan el protagonista d'aquesta història tenia
dotze anys li van demanar què volia ser de gran. Ambaixador, va respondre, jo de
gran vull ser ambaixador. A vint-i-nou anys d'edat el nostre protagonista,
anglès, ja havia anat a l'Afganistan i a Alemanya al servei de la reina. Els
seus companys de feina el coneixien amb el malnom de 'Rottweiler', de tan
agressiu com era en les negociacions. El senyor Carne Ross, un cas clar de
vocació, de seguida va anar escalant posicions dins el cos diplomàtic i va
entrar a treballar al Consell de Seguretat de les Nacions Unides quan no tenia
ni quaranta anys. De dia escrivia informes, discursos, memoràndums. De
nit Carne Ross era un home que vivia a Nova York, estava carregat de diners i
era solter. Tu mateix.
Mentre Carne Ross treballava dins el Consell de
Seguretat de les Nacions Unides va esclatar la guerra de l'Irac.
Aleshores Carne Ross, el nen que volia ser ambaixador, va veure coses que no
havia vist mai. Aquells mesos, al matí llegia informes interns del servei
d’intel·ligència britànic que afirmaven que Saddam Hussein no era pas cap
amenaça. Que no ens havíem de preocupar. Però a la tarda, ell mateix escrivia
discursos afirmant el contrari: Saddam Hussein era un perill real, tenia armes
de destrucció massiva i calia fer-lo caure. Ross, dit per ell mateix, va ajudar
a crear una mentida enorme, les famoses armes de destrucció massiva. La guerra,
amb aquella excusa, es va tirar endavant. Ross, però, va voler comprovar-ne les
conseqüències, i va quedar esgarrifat per la mort de milers i milers de nens
iraquians. Allò va ser un punt d'inflexió. L'home a qui de jove
deien Rottweiler va penedir-se dels seus actes i va adonar-se que no havia
d'haver participat d'aquella guerra. I es va fer rebel.
Ross va escriure un llibre explicant les misèries de la diplomàcia
per dins, llibre que el Foreign Office va haver de revisar. Després en va
escriure un altre, The Leaderless Revolution, on mostra una lúcida
esperança, gens cega, en la tecnologia com a motor de canvi, tal com han
demostrat les diverses primaveres àrabs. En la seva conversió, Ross va més lluny
encara, i ara és membre actiu d'Occuppy Wall Street. Forma part d'un grup que
estudia formes alternatives al sistema bancari. Compta amb l'ajuda d'ex-banquers
de Goldman Sachs i Wall Street que també han caigut del cavall. I, encara, va
crear el 2004 l'empresa Independent Diplomat. Aquesta empresa assessora
països i institucions que necessiten ajuda diplomàtica internacional. Ell,
d'això, en sap un niu, i per això l'empresa li va bé: ha tingut com a clients el
govern de Kosovo, i els independentistes de Somalilàndia, Sudan del Sud, el
Sàhara Occidental, etc. Així doncs, Ross ha passat de ser un diplomàtic al
servei dels imperis, a ser un diplomàtic al servei dels independentistes.
I efectivament, només cal llegir el TL del
seu twitter per adonar-se que Ross és
un simpatitzant declarat de la causa catalana. El dia de les eleccions del 25-N,
per exemple, va fer dues piulades. La primera, més analítica: 'Sembla que als
partits independentistes els ha anat bé a les eleccions d'avui. El govern haurà
de fer un referèndum.' En la segona, es va deixar anar: 'És un dia històric per
Catalunya, Espanya i Europa: avui és l'inici de la fi dels estats nació'. Ens
segueix de prop, l'home, i en una de les darreres piulades fa una defensa del
president Mas després del discurs de Nadal.
Quan precisament Artur Mas va anar a Brussel·les a
explicar-se, l'audiència va demanar-li amb quins amics comptava. Quins són els
diplomàtics que teniu a favor, senyor Mas? Doncs una resposta seria Carne Ross,
el diplomàtic rebel.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada