Publicat el 18 maig 2013
El Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar aquest divendres el Projecte de la “Ley Orgánica para la Mejora de la Cualidad Educativa”, la coneguda com a Llei Wert. En les compareixences posteriors l’eix argumental argüit ha estat demolidor: la LOMCE serveix perquè els professors ensenyin als alumnes l’orgull de ser espanyols i a vertebrar la nació espanyola. Pura i dura “Formació del Espíritu Nacional”.
Cert, la LOMCE és això: vertebració ideològica des de l’espanyolisme unitarista i més reaccionari. És, també, la destrucció de l’àmbit competencial autonòmic –de tot l’àmbit autonòmic: des de la completa recentralització curricular fins a processos avaluadors unitaristes. I molt més: una concepció conservadora i ultraliberal de l’educació –que deixa de ser un dret i esdevé un servei, tal com la defineix la Llei; una aposta per l’escola no comprensiva -oblidant el treball per competències i generant una cursa d’obstacles en forma d’un seguit de proves externes i unificades; una voluntat segregadora de l’alumnat –retornant a la instrumentalització de la Formació Professional com a recol·lectora dels alumnes considerats com a “menys bons” pel sistema; una destrucció de l’escola inclusiva –reinstaurant la desiquitat, la discriminació de l’alumnat, començant per la seva situació social de procedència; un retorn a l’escola selectiva –obrint processos de privatització i separació, amb la distinció entre “ensenyaments acadèmics” i “ensenyaments aplicats”; un atac frontal a la participació educativa –suprimint el caràcter decisori dels Consells Escolar… A les antípodes del que preocupa en el món occidental: reduir la taxa de fracàs escolar –millorar-ne l’èxit- i augmentar el percentatge d’alumnat que finalitza els estudis postobligatoris. D’això, ni un borrall.
I encara una tercera cirereta, que lliga amb les anteriors: l’interès polític indissimulat de destruir el sistema educatiu català, començant pel seu pal de paller, la cohesió d’un sistema que ni separa ni segrega per motius de llengua. La sortida de darrera hora que la destrucció l’ha de pagar la mateixa Generalitat i se n’ha de beneficiar econòmicament l’escola privada –que no la concertada- és ja com una mena d’acudit de mal gust: no vols caldo, doncs dues tasses. Cornuts i pagar el beure.
“Tanto monta, mota tanto”, la Llei Wert és “Formación del Espíritu Nacional” i “Santiago y cierra España”, un retorn a l’escola més reaccionària, segregadora i selectiva i, a la vegada, un atac frontal al català a l’escola. L’ordre tant fa: de tot i tot a la vegada. I la resposta –si més no a casa nostra: no pot ser altra que el rebuig frontal. La insubmissió, si cal. Començant pel que és l’autoritat educativa segons l’ordre constitucional que tant entusiasma Wert i els seus. A Catalunya, aquesta autoritat és el Govern de la Generalitat. El Departament d’Ensenyament ha de mantenir-se ferm en defensa del sistema educatiu –i no ha de traspassar aquesta responsabilitat a la comunitat educativa. I aquesta va ser la primera conclusió de la cimera que va convocar el President Mas el desembre, amb la participació del Consell Escolar de Catalunya i els partits parlamentaris que accepten la legalitat educativa aprovada majoritàriament pel nostre Parlament. I cal complir totes les conclusions, també l’acord d’acció conjunta i consensuada per impedir la imposició de la LOMCE. Una acció consensuada que, en les actuals circumstàncies, ha de regir les decisions del Departament d’Ensenyament. Totes, també. I cadascuna.
Divendres el Consell de Ministres donava llum verda a la LOMCE. Dijous ja es preparava l’ambient del “Tanto monta, monta tanto”, l’“Espíritu Nacional”, “Santiago y…” tot això. Coneixíem que la Delegada virreinal del Gobierno de España a Barcelona s’havia dedicat a homenatjar la División Azul –combatents nazis voluntaris- i que l’alcalde del PP de Moncada –com s’escriu oficialment la Montcada de l’Horta Nord- havia expulsat del Ple un veí per haver comès el delicte de dir en veu alta “País Valencià”. No va ser l’únic Ple municipal mogut dijous: a Torredembarra, l’alcalde de CiU va cridar la Policia Municipal perquè retirés l’estelada que havia col·locat un regidor en la seva pròpia taula de la sala de Plens. A Torredembarra –oficialment Municipi per la Independència-, CiU governa amb el PP i l’alcalde va preferir seguir les indicacions dels seus socis a deixar que el regidor continués la defensa d’una moció amb l’estelada davant.
Per cert, a Torredembarra CiU ha deixat la Regidoria d’Ensenyament en mans del Partit Popular. Per on comencem la insubmissió?
NOTA: Si us interessa una anàlisi més aprofundida del contingut de la LOMCE:http://josepbargallo.wordpress.com/2012/12/10/wert-contra-lescola/
(Publicat a http://diarigran.cat/ el 18/5/2013)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada