 |
| Sebastià Cerdà |
Aquesta ja famosa frase està incrustada en el parlar de gairebé totes les llengües del món, ja que a totes les comunitats lingüístiques hi ha traïdors. Ara bé, tenim la impressió que, les comunitats tenen més traïdors en funció de si tenen poder o no en tenen. És a dir, les societats que han de conviure en contexts en el quals hi ha diferents cultures i que una d'elles és la predominant, la més feble crea tot un seguit de traïdors disposats a guanyar punts per a que, les persones que controlen la cultura dominant, els obre les portes i així passar a ser “del poder”.
A Mallorca en tenim exemples claríssims i molts. Els primers foren molts dels nostres antics nobles que, una vegada perduda la guerra el 1714 (aquí la Ciutat va capitular el 1715) tot d'una varen passar a ser els més castellans del món i els més borbons del món, no fos cosa que perdessin privilegis.
Podem seguir i en aquests tres-cents anys d'història en el que les estructures polítiques i institucionals espanyoles (fonamentades sobre el fet cultural de l'antiga Corona de Castella i Lleó), han fet i fan el possible per a fomentar la traïdoria i la desafectació cultural, n'estan plens de desertors i traïdors. N'hi ha tants que, en un article ja antic, ja vaig plantejar que s'havia de redefinir que entenem a Mallorca per mallorquí, ja que conec, per desgràcia, molta gent amb llinatges clarament catalans, de Mallorca de tota la vida, i que culturalment són clarament espanyols amb el seu tret essencial que és la parla de Castella. Per altre costat, conec, per sort, persones amb llinatges castellans (per exemple varis que acaben en -ez) i són més mallorquins que jo ja que ells han pogut triar ser mallorquins o forasters, en canvi jo ja he nascut en la parla i la cultura mallorquina i no he hagut de fer cap triadella. Per tant, propòs a tots els mallorquins que, des del moment que no podem fer un carnet d'identitat mallorquí (els espanyols si que poden fer carnets d'espanyol) no facem el que hem fet fins ara de definir com a mallorquí a aquella persona que porta llinatges catalans de Mallorca o, com s'està estenent darrerament, els que han nascut aquí. Un mallorquí és aquell que xerra i viu en català de Mallorca, és a dir, en mallorquí, independentment del seu llinatge o si ha nascut aquí o a Singapur.
Ara bé, anem a parlar del darrer traïdor, el darrer que ha venut el seu poble, la seva gent, la seva cultura per... un plat de llenties? Diem un plat de llenties ja que tenir sou de Conseller durant un any i escaig no crec que pugui ser res més que això, difícilment podem parlar de plats de delicatessen. Supòs que ja heu sabut que parl del, a hores d'ara, ex Conseller Rafel Bosch. Ex Conseller que, com a bon mallorquí venut, ha volgut demostrar, al poder, que ell no anava equivocat com d'altres tants de compatriotes seus (professors i estudiosos de la llengua, per exemple) i que ell, recollint l'encàrrec de Bauzà, faria “entrar en vereda” a aquests “nacionalistas peligrosos” i posaria ordre en el “desconcierto en que se encuentra el tema educacional en la Islas Baleares”. En poques paraules, se li encomana, i ell assumeix, crear un conflicte on no n'hi havia cap i ha sobre defensar aquesta animalada com si no fos el que realment és, el posar les bases per a que la llengua d'aquestes Illes des de fa ja més de 700 anys quedi relegada a la parla dins de casa i fora de tots els circuïts públics, és a dir, a la seva extinció i substitució per la llengua espanyola. Idò no, a sobre havia d'explicar que era pel nostre bé, que així es protegia, per exemple, les diferents varietats dialectals de les Illes Balears, però que tampoc es deia que s'estava d'acord en dir que aquí parlam una llengua diferent al català, però que ... i d'altres excuses de mal pagador semblants fent-li fer els paperots que ha acabat fent.
Ara bé, el profit que n'hem de treure els mallorquins d'aquest fet, al nostre parer, són dos consells:
- Quan hi ha col·lisió d'interessos i tu estàs al mig, en sortiràs ferit. Ara bé, si a sobre estàs en mig de dues parts que no es suporten, però a la vegada, els que tenen poder et veuen com un dels altres i els que podrien ser dels teus, quan veuen que t'has venut als altres, doncs passa el que ha passat, deixes de ser d'una part i de l'altre i passes a terra de ningú. El Circulo i companyia trobaven que el venut no era suficientment seu com per fer el que calia fer, eradicar el català de la vida pública i per a nosaltres s'ha convertit amb el que és, el darrer venut, el darrer traïdor.
- El César, Roma, Bauzá, mai paga als traïdors. Els hi pega una cossa al cul.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada