Lluís Maria Mandado:
La participació nord-americana en la formació i impressió del Quixot
Els Estats Units són un dels ingredients fonamentals en la difusió de les primeres edicions d’El Quixot. Però, els Estats Units existien? Intentarem explicar-ho.
Subtítol: L’original del Quixot no era en anglès, sinó que era en català.
Al mapamundi de Teixeira, on més banderes catalanes/espanyoles hi ha és a la Costa
Est dels avui USA, més que a Centre-amèrica i més que a Sud-amèrica. Pensem que
aquesta distribució de banderes no es feia de qualsevol manera, perquè un cartògraf
reial, que feia els mapes per a l’exèrcit i el rei, feia les coses seriosament; si algú posa
una bandera de la Xina al EEUU és que s’ha equivocat, o que els Estats Units són de la
Xina! Que de moment no passa, però no sabem el futur…
Algunes de les primeres edicions d’El Quixot en anglès diuen a la capçalera DON
QUIXOT. Hi ha algunes versions que diuen Don Quixote, però n’hi ha unes altres que
diuen Don Quixot. D’on treuen aquells senyors anglesos que és Don Quixot?
En trobem unes altres que diuen Sancho Pancha (panxa). Si es diu Sancho Panza, com
pot ser que tradueixin a l’anglès per Sancho Panxa? Què sabien aquella gent?
Segons l’historiador francès Roger de Manvel, Anglaterra té una obsessió primerenca
pel Quixot, i acaba dient que és un llibre que no sembla castellà per moltes raons.
Ja fa molt de temps que en Jordi Bilbeny diu que el Quixot es va escriure en català.
També diu, junt amb d’altres estudiosos, que a les traduccions angleses s’hi observen
coses ben estranyes.
Els anglesos llegeixen, durant els segles 1600 i
1700, el Quixot. A Espanya, els castellans,
l’odien i l’ignoren, i volen que es perdi; i quan
es recupera a Espanya, és quan l’Ambaixada
Anglesa en fa una reedició perquè els espanyols
sàpiguen que hi ha un llibre ignorat, que és
fabulós, que és el Quixot. EL castellanisme no
en fa un símbol fins a finals del sXIX. És molt
possible que un espanyol de mitjan segle 19 no
sabia què era el Quixot, ni qui era Cervantes!
Són els anglesos, que fan aquestes traduccions
primerenques, els que diuen als espanyols han
de tornar a saber què és el Quixot i qui és
Cervantes. És sorprenent i sembla una broma oi?
El 1652 Edmund Gayton publica Pleasant notes upon Don Quixot. No és una traducció completa car Gayton escull passatges de la versió de Shelton enfocant-se en parts especialment satíriques i còmiques.
1ª edició espanyola del Quixot 1605
Edició Anglesa d’en Thomas Shelton, de 1612: Anomena el personatge escrivint Pança
(amb c trencada), o Pancha (Panxa) amb clares connotacions catalanes, que mai poden
venir d’una traducció del castellà (Panza?)
L’any 1920-30 en Francis Carr publica Who wrote Don Quixote? Aquest llibre,
ignorant què és Catalunya, i tota la falsificació de la història de Catalunya, i el robatori
de la seva cultura, diu que “el Quixot es va escriure en anglès, l’original és anglès , i el
vam regalar a Espanya”. Si nosaltres haguéssim volgut, el Quixot seria un original
anglès.
I els 70-80 arguments que dóna per ademostrar-ho s’assemblen molt als que aquí a
l’INH donem per a dir que El Quixot és català. Potser en aquell temps els anglesos no
sabien que existia Catalunya, que hi havia uns problemes de censura reial, però el cas és
que molts d’aquests arguments ens serveixen a nosaltres.
Què passa a l’època de 1605-6, quan s’edita el
Quixot a Madrit?
Els anglesos funden James Town a Virgínia el
1606. És l’any en que oficialment apareix el
Quixot en castellà. I els anglesos publiquen la seva
primera traducció (la primera del món) el 1612.
En el llibre de Francis Carr s’hi fa un estudi de la
dedicatòria de la primera i extraordinàriament
primerenca traducció a l’anglès, la del 1612.
Sobretot perquè s’hi fa veure com el Quixot va ser
traduit anys abans de la seva oficialment primera
edició en castellà., que creiem que es vol fer passar
com la princeps i original, la de Madrit de gener de
1605.
Servent inclou a la segona part un elegant artifici
en que fa dir al propi censor, en Sansón Carrasco
(Censor que rasco) que les edicions del Quixot són
les de Lisboa, València i Barcelona, així que la de
Madrit no consta a l’enumeració de les impressions que fa el mateix llibre a la segona
part. Servent, l’autor del Quixot, ho fa expressament, perquè així ens diu que no es va
fer cap edició al regne de Castella.
L’element desencadenant i revelador, però, és la dedicatòria al comte de Walden, el
protector de l’empresa, que cal llegir degudament en trama.
Thomas Howard, el Comte de Walden, a qui Shelton dedica el seu llibre, fou virrei de
Virgínia en aquella època.
A la dedicatòria -escrita el 1612- hi diu:
“Molt honorable senyor, havent traduït fa uns 5 o 6 anys la Història de Don Quixot de
la llengua espanyola [entenem nosaltres: catalana], a l’anglès, en l’espai de 40 dies
[amb una certa urgència doncs]. Estant en ço més que mig forçat per la insistència d’un
molt estimat amic, que estava desitjós d’entendre el tema, [perquè el Quixot diu moltes
coses subterrànies]. Després d’haver-la repassat per sobre, la vaig deixar de banda,
completament oblidada, en un calaix… …Fins que, d’acord amb altres dels meus amics [entenem que tramants, maçons,
societats secretes o el que sigui] vaig estar content de deixar que sortís a la llum (que
s’edités) condicionant que algú altre escrutés i esmenés els errors escapats, ja que els
meus assumptes m’impedien submergir-me en aquest treball. [Potser és una persona que
sap castellà o català, però que no sap prou anglès per editar un llibre, i li cal que algú li
confirmi que el que ha posat s’entén bé en anglès]. Ara entenc, per part de l’impressor,
que la còpia, no corregida, es va presentar a la vostra senyoria, fet que de primer m’ha
provocat un punt de disgust, perquè com podria passar, em temo molt, resultarà ser poc
treballada i digne, ja sigui de la vostra noble vista, o de la vostra protecció.”
I acaba molt maliciosament a la darrera línia, marcant d’amagat l’autoria (Servent) i el
problema (Thomas Shelton)
“El més afectuós servent de Vostre Honor, Thomas Shelton”
(“Your honours most affectionatted servitor”)
Ningú no sap qui va ser Thomas Shelton. A part la traducció de les dues parts del
Quixot, no se’n troba cap altre rastre. Solament és un nom, intencionat i en trama. A qui
tapa? A Joan Miquel Servent, l’autor espanyol, o sia català.
El Quixot fou traduït a l’anglès, i això ho diu aquest llibre que hem citat, abans del
1602, 2 anys abans del primer esment fet del Quixot a Espanya, i 3 anys abans que fós
publicat.
(L’edició de Madrid és, oficialment, de desembre del 1605)
Això ho diuen els estudiosos anglesos. Conclusió dels britànics: l’original era anglès.
James Fitzmaurice-Kelly, seguint el Dictionary of National Biography states, ho veu,
perquè Thomas Howard, el Lord Walden a qui es dedica la traducció, deixa de ser
comte de Walden per a passar a ser comte de Suffolk al 1603, i d’aquí conclou que la
data del llibre és una data anterior que podria ser1602 o1603. Però quan de temps feia
que ja era escrit quan Thomas Howard va canviar de títols el 1603?
Aquí en Jordi Bilbeny apunta que, pel sistema de concessió de llicències d’impressió,
Lo Quixot de Barcelona, en català, es devia imprimir el 1595, data força propera a la de
la mort de Felip I de Barcelona, el setembre de 1598. I ara sí que es pot entendre que hi
hagi una traducció en anglès el 1602.
També en els dietaris reials anglesos del rei James I hom parla d’aquest desafiament
quixotesc, sigui com se’n podria dir d’un esborrany o d’una altra obra inspirada en ell, o
sia que Don Quixot imprès, o en forma d’esborrany, circulava per les altes esferes
d’Anglaterra, amb un nom molt indicatiu per una obra política i de defensa i difusió dels
ideals parlamentaris catalans, detestada pel reialisme espanyol i protegida per llurs
enemics britànics. Ho veiem recolzat per una missiva de l’11 de maig de 1606 de
Dudley Charleton a John Chamberlain on diu que:
“I send you Don Quixote’s chalenge, wich is translated into all languages, and sent into
the wide world.” Us envio Lo desafiament de don Quixot, el qual és traduit a totes les
llengües i tramès al món sencer.
El crític JM Cohen diu que és la millor versió, la més propera i fidel en esperit i forma i
semblança a les frases de Servent. Tot això ens està dient que el traductor va conèixer
l’original castellà just quan es va imprimir (1605), o fins i tot abans. Demostrant-se per alguns estudiosos la coneixença de l’obra a l’Anglaterra abans de la
impressió a Castella, hom explica el fet perquè l’original era en nglès i es feu passar per
castellà per raons polítiques.
Què passa? Que l’edició catalana està desapareguda. Que els autors, que veuen que la
seva edició està perseguida i condemnada, diuen: aquest llibre sortirà en una altra
llengua i en un altre país; com li passa a l’Orland Furiós, com li passa a Lo Cortesà de
Castelló, i a tants altres llibres.
La traducció ‘dorment’ del 1612 es registra finalment el gener de 1611, i s’hi afegeix
que es va traduir el llibre feia uns cinc o sis anys. Aleshores fan uns càlculs i diuen:
Quan va sortir a Madrit el Quixot, al cap d’un mes ja havia d’estar traduit a Anglaterra,
quan només el viatge ja eren més de 15 dies. És tècnica i pràcticament impossible, i a
més no s’entén que tinguessin tanta pressa en una obra que era nova, d’un autor que era
mediocre, que bla bla bla…
Hi ha alguna cosa que falla estrepitosament
Quina és la connexió americana?
Aquest Senyor de Walden o comte de Suffolk és el 2n virrei de Virgínia. Aquí entra la
complicació, de moment són teories, i caldrà escoltar en Jordi Bilbeny, enraonar de que
la Costa Est dels Estats Units, la que tenia tantes banderes catalanes, era la part
principal de l’imperi espanyol a Amèrica, que es va sublevar. I es va sublevar sota els
principis republicans i parlamentaris catalans, i d’aquí ve el federalisme, la igualtat, la
llibertat de culte… I aquesta gent necessitaven suport, perquè si no vindrien els súbdits
del rei d’Espanya i els trinxarien. Què havien de fer? Això ja és una conjectura, però ve
automàticament, quasi com la llei de la gravetat: havien de buscar un gran aliat, un gran
aliat fort que fos enemic del rei d’Espanya. Per això feren venir els anglesos. I entre les
condicions, o, ja que hi eren, li plantejaren al virrei que hi havia aquest llibre tan
interessant que era perseguit, que tenia tantes coses amagades en trama, que els feia
tanta gràcia perquè quedava tan en ridícul la monarquia espanyola, i que haurien de fer
alguna cosa perquè funcionés. Per això aquest senyor s’encarregà al cap de poc temps
de fer aparèixer un Quixot en anglès, i ara els anglesos atribueixen l’autoria del Quixot
anglès a Shakespeare. Perquè Shakespeare té una continuació de la història de Cardeño,
que s’havia considerat perduda molt de temps i ara ha resultat apareguda des del 2007,
amb la qual cosa hi hauria una connexió d’autoria…
Per acabar, dir-vos que a la cort anglesa, en documents interns de la cort, quan parlen
del Desafiament del Quixot, diuen que aquest llibre s’ha de distribuir i s’ha de fer
entendre a tot el món i traduir a totes les llengües perquè és una bomba contra la
monarquia espanyola.
Arenys de Munt, 23 de novembre de 2013 - XIIIè Simposi de la Descoberta Catalana
d’Amèrica
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada