Cal desactivar els intents per part de la classe dirigent, de dividir el possible vot, de retardar el procés democràtic o d'abortar les aspiracions de tot un poble. Pretenen apoderar-se primer i manipular després, la iniciativa sorgida directament de la societat. Hem de mantenir les nostres posicions amb fermesa, coratge i serenitat com apunta l'editorial del doari Ara que segueix. Ens cal fixar bé els peus a terra perquè tot plegat sigui l'inici de la reunificació de la nació catalana, dels pobles que la integren i del futur d'uns Països Catalans lliures.
EDITORIAL DIARI ARA: 'Diguem-ne pel seu nom: democràcia'
Catalunya afronta una cruïlla decisiva. Després de més d’un segle
de construcció del país des de l’ampli corrent del catalanisme polític i
cultural –un moviment plural que ha deixat un pòsit de compromís i
avenços enmig d’una complicada història del segle XX–, el país encara
una nova etapa per superar l’endèmic desencaix dins de l’estat espanyol.
Les quatre dècades de democràcia, tot i l’inici esperançador de la
Transició, no han resolt el plet territorial. La relació
Catalunya-Espanya està en un cul-de-sac, i el gruix de la societat
catalana ha acabat assumint la desoladora constatació que no té prou
forces per canviar Espanya, per adaptar-la a les seves necessitats
d’autogovern, de reconeixement lingüístic i nacional, de projecte
econòmic i de benestar, de convivència i cohesió social.
Des del
daltabaix de l’Estatut del 2006 s’ha forjat una sòlida unitat entorn del
dret a decidir, una iniciativa –cal recordar-ho– nascuda de la societat
civil i assumida per una gran majoria de l’arc parlamentari. No és cap
decisió personal d’un líder que ara pugui baratar en uns despatxos un
'establishment' polític o econòmic. No estem davant de cap estratègia
partidista. És el canvi de mentalitat d’un país que no renuncia a ser
subjecte polític de debò, a ser sobirà. Que aspira a unes estructures i
una relació directa amb Europa per afrontar amb èxit el canvi de règim
global que vivim i poder ser un país sostenible i pròsper que aporti
solucions al món.
El Govern, amb un plural suport parlamentari, i
amb l’escalf d’una societat mobilitzada, ha fet seva la nova centralitat
democràtica, a partir de la qual planteja a l’Estat la negociació d’un
referèndum pactat. Però el sistema polític i mediàtic madrileny no
sembla gens disposat a assumir-ho, cosa que dificulta la solució
acordada. Si no hi ha pacte, caldrà avançar amb la serenitat i fermesa
amb què fins ara s’ha conduït el procés.
També es resisteix a
entendre-ho part de la classe dirigent catalana, desconcertada davant el
repte i amb pànic a perdre influència. Aquesta minoria haurà d’assumir
que no hi ha marxa enrere, que els consensos inclouen la societat, que
no s’hi val a menysprear el clam popular o a frivolitzar el moment amb
jocs de paraules, repartint etiquetes tramposes. Cal rigor i
responsabilitat, no subterfugis que són engany i autoengany. El problema
no és semàntic, sinó polític. Ningú desactivarà una realitat tan
tossuda inventant conceptes de laboratori per amagar l’evidència que
proclamen els ciutadans al carrer, a les enquestes i al Parlament amb
majories indubtables. Les paraules no podran amagar que hi ha un poble
que vol decidir el seu futur col·lectiu en pau i llibertat, que treballa
amb civisme, que ha empès la classe política a afrontar sense por un
canvi profund per evitar l’ofec del país.
L’hora històrica és
crucial, està en joc el futur d’un país que vol que els ciutadans
decideixin si volen un estat propi per assegurar-se la seva plenitud. És
un exercici de responsabilitat democràtica. Si hi ha una moderació, és
aquesta. L’única radicalitat seria impedir la seva expressió lliure,
negar les urnes tant als que volen la independència com als que no. Toca
passar de les paraules als fets. Dir les coses pel seu nom. Que ningú
no intenti enganyar amb els mots, i que parlin els vots. L’única sortida
possible ja fa temps que està inventada i té un nom claríssim:
democràcia. #VolemVotar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada