LA DARRERA TRAMPA

Quico Romeu 6.5.17

L'estat ha comès errors. Molts; i des de l'"Apoyaré el estatuto que salga de Catalunya" fins l'actual govern del PP ha maldat per corregir-los a "toro pasado", tot i que sempre ha fet tard.

Per començar va ser un error gruixut de Zapatero prometre a l'avançada i sense comptar amb quin efecte tindria a l'estat, acceptar les condacions en què el Principat de Catalunya volia encaixar en una Espanya que mai ha deixat de banda ni l'autoritarisme, ni la corrupció, ni la catalanofòbia. Les forces vives del PSOE, divergint d'un PSC a anys llum de l'actual, va intentar contrarestar l'error "zepillando" l'estatut al Parlament Espanyol amb l'ajuda del PP. Tard, perquè aquell estatut nascut entre una certa indiferència popular, gràcies a l'empenta i la força d'un Maragall engrescador, havia aconseguit un esperançat recolzament popular en el tram final. La primera trampa havia saltat pels aires.

El següent error el va cometre el PP, l'altra cara de la moneda si parlem de l'estructura territorial i de la condició plurinacional de l'estat. Tothom recordem la seva campanya xenòfoba -catalanòfoba- per recollir signatures en contra de l'estatut, oficialment, però "contra los catalanes" en la definició popular. Aquesta campanya generà un sentiment d'humiliació entre la societat catalana i va establir noves complicitats entre la ciutadania i les institucions; entre representats i representants. El tret de la segona trampa els havia sortit per la culata. De res va servir que després de ser votat l'estatut  els estrategues del PP, en una prova de cretinisme i una altra vegada tard, pretenguessin "prestigiar" la seva grotesca campanya sota la finta de portar l'estatut al Tribunal Constitucional. Com es veié més tard, qui en va sortir desprestigiat va ser el TC.

Els tercer i quart errors van ser, d'entrada, els quatre anys d'espera d'una sentència i, de sortida, la pròpia sentència que va dictar un tribunal prorogat i manipulat. Els anys van alimentyar l'especulació al voltant d'una hipotètica sentència del TC, facilitant que un públic descontent i creixent, comencés a escoltar als independentistes de "tota la vida", que desconfiaven de l'estat espanyol coneixedors de l'argumentari colonial i les formes de repressió d'aquest. Quan va caure la sentència, negant la condició de nació al poble que l'havia proclamat a les urnes, va fer com la pedra que cau al mig del llac d'aigües quietes. De sobte les partícules en suspenció van comprendre que eren moltes més de les que mai havien pensat. Així en una manifestació on anàven de braçet Òmnium i el govern Montilla, despertà per sorpresa l'independentisme latent i es va depassar el lema de "Som una nació Nosaltres decidim" amb crits gairebé generalitzats de "Independència". Tercer error, aquest colosal, tercera arribada tard i inici d'una cadena d'errors de "bulto" dels governs de Madrid i de l'estat que han ajudat a covèncer cada cop més personal fins portar-nos on som avui. A les portes d'iniciar la independència del Principat i de la resta de Països Catalans, quan aquests vulguin.

Els errors no van acabar aquí, però. Deixaré de banda els tentacles de les clavegueres de l'estat que en aquests anys han facilitat ponts de plata a partits nous, creat entitats quintacolumnistes, han dictat el discurs de mitjans d'informació, han intervingut comunicacions, falsejat informes policials i perfils a les xarxes, han fet xantatge a personalitats, s'han infiltrat en associacions i grups; no hi entraré perquè el tema ha donat per publicar diversos llibres.

Al marge doncs del CNI, va ser un error clamorós l'intent de tapar el tsunami que els venia a sobre presentar-lo com un "soufflé" i menysprent-lo davant la societat espanyola a travers d'alguns "correveidiles" catalans que a Madrid prenen per periodistes. Error, ja que en no baixar el "soufflé", es produí entre els espanyols desconcert primer, més tard cansament i "hastío" , la qual cosa amanida pels misaatges racistes llançats des d'alguns mitjans per determinats polítics, ha reviscolat la catalanofòbia de sempre, la del Conde Duque d'Olivares, la de Patiño o la delks dictadors Primo de Rivera i Franco, ara en tota la seva intensitat. No cal dir com en resultava d'enfortit l'independentisme que sumava milions d'adeptes i aconseguia traspassar fronteres. Pretendre minoritzar els problemes que Espanya genera a Catalunya ha aconseguit l'efecte contrari al pretès i el tema ja està trucant a la porta tant de l'ONU com d'altres  institucions internacionals.

Axí, d'error en error i tiro perquè "la pelota es mia" van anar muntant campanyes de la por que ens pintaven pobres, apestats i fora d'Europa. Les van fer massa aviat, però, doncs a dia d'avui, quan tocaria fer-la potser, ja ha perdut l'efecte atemoritzador i més aviat fa riure per sota el nas; evidentment, l'error més gran comès després de la sentència del Constitucional, ha estat portar la democràcia davant una fiscalia sota sospita. Com que la democràcia només és posada en qüestió a les dictadures i en règims autoritaris, esdevé que es reforça la imatge de Catalunya davant l'opinió pública internacional. I més errors: les campanyes contra la llengua, la Llei Wert, fins i tot la llei del TIL a les Balears o el tancament de TV3 i Canal9, han donat raons a l'independentisme català, més enllà del territori estricte del Principat. Pels errors d'estat i les trampes del governs centrals, l'independentisme s'ha disparat al Principat i avança en la resta de territoris, tant a l'estat espanyol com al francès.

Però encara els en queda una de trampa; un darrer recurs per intentar desbaratar el que ja s'adonen que no poden frenar. Efectivament, en menys d'un més es probable que sapiguem la data i la pregunta del referèndum i tinguem notícies dels casos que estan als tribunals. El govern de l'estat no pot sinó veure que ha fet tard un cop més. La cosa està a punt de rebentar el gra al cul que representa avui l'estat espanyol per als Països Catalans, però també pels espanyols. El xoc de trens haurà arribat al moment de l'impacte. Es veuen desbordats i ja no els queda cap més recurs que esperar o intentar provocar qualsevol error important nostre. Com que es veuen a venir que el referèndum es farà de totes totes, intentaran folkloritzar-lo i convertir-lo en un 9N; en qualsevol cosa que després puguin vendre com a farsa o com a impotència. Penso que ens hauiríem d'allunyar d'iniciatives voluntaristes i una mica "xirucaires" com la que va començar a correr per les xarxes i que proposa, sense dir ni qui ni com, "apadrinar" urnes. Per bones i originals que puguin semblar aquest tipus de voluntarismes, ja els ha passat el moment.

Ara és l'hora de la iniciativa política i per tant a qui toca assumir la responsabilitat de fer de país seriós, és als nostres representants. Posar les urnes i convocar-nos a votar sota la mirada d'observadors internacionals que en garanteixin la transparència i vetllin perquè la campanya sigui escrupolosament democràtica, plural i en llibertat. Això han de fer. I nosaltres , mantenir-nos atents i estar preparats a ser convocats en qualsevol moment. El que s'aparti d'això podria significar caure a la darrera trampa d'Espanya. I no ens podem permetre de caure-hi perquè l'experiència ens demostra que és precisament quan evitem les seves trampes que ens enfortim. I mai s'és prou fort per guanyar la independència; la personal i la col·lectiva.

NOTA

Just acabr de publicar aquestes reflexions, em trobo amb la següent nota de l'ANC:

El Govern de Catalunya està plenament compromès amb l'organització del referèndum. Totes les seves accions públiques i privades de les darreres setmanes no deixen lloc al dubte. La darrera d'aquestes accions, l'ordre de compra de 8.000 urnes, ha provocat reaccions per part del Govern espanyol, d'un ridícul democràtic difícilment imaginable. La imatge de la Fiscalia perseguint urnes ens carrega encara amb més raons per marxar d'un estat demofóbic.

No ens cansarem de defensar aquells que treballen perquè la ciutadania pugui expressar-se democràticament. I alhora, denunciarem els atacs despòtics i autocràtics d'un Estat espanyol enfollit. Saben que no podran parar la veu del poble. Saben que votarem.

Mantinguem la calma.No contribuïm a escampar rumors, benitencionats o interessats.

Assemblea Nacional Catalana

LA DARRERA TRAMPA