Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L’objectiu de la infiltració durant la primavera i l’estiu de 2017 era aconseguir dades concretes sobre l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. L’agent que va intentar la infiltració és ‘Jordi’, qui va investigar els moviments socials catalans en la dècada dels 90 i els primers 2000, també implicat en l’intent de captació d’un activista gracienc en el cas Estat Infiltrat destapat per la ‘Directa’. L’1-O va ser el responsable de liderar els “funcionaris intervinents d’investigació”, que es van encarregar de “l’aproximació, entrada, recollida d’efectes, identificació de persones i alçament d’actes en els espais públics utilitzats per a la votació”.
Jesús Rodríguez
| @albertmartnez
4 d’abril de 2017. Encara no
s’havia anunciat oficialment la data ni la pregunta del referèndum
d’autodeterminació i, malgrat això, la maquinària judicial i policial ja
treballava intensament per tal d’impedir la votació. El dia anterior La
Vanguardiatitulava “La Fiscalia intensifica la vigilància del procés
català”. I ara hem sabut que el fiscal Javier Zaragoza de l’Audiència Nacional
espanyola estava en permanent contacte amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de
Policia (CNP) per instar-los a prémer l’accelerador en les investigacions.
Aquell 4 d’abril un dels comissaris de la Brigada Provincial d’Informació (BPI)
de la Prefectura Superior del CNP a Catalunya, amb número de placa 74.977 i que
respon a les inicials I.M.A. –que treballava a les ordres del Comissari en cap
18.564 de la BPI que aquest dimarts declara com a testimoni davant de la Sala
Segona– revisava la seva base de dades telefòniques i enviava un SMS. A la
pantalla del telèfon mòbil d’en Marc –nom fictici per preservar-ne la identitat–
hi apareixia el següent missatge: “Suposo que saps qui sóc, et passo a buscar en
cotxe per casa teva, només serà una estona”.
En Marc coneixia el policia. Aquell
comissari, anys enrere, quan era inspector, l’havia detingut i interrogat.
Nervis, inseguretat, dubtes. En Marc va donar voltes al missatge, pensant a
explicar-li a algú abans de fer res, però finalment no ho va fer. Va esperar
l’arribada del policia. Poc abans de la una del migdia un vehicle esportiu de
baixa cilindrada es va aturar davant del seu domicili. No duia els vidres
tintats. En Marc hi va pujar. Recorda que hi havia una petita motxilla escolar
al seient del darrere on es veia la culata de la pistola del comissari. El
vehicle va circular durant una bona estona, allunyant-se de l’entorn geogràfic
per on es mou habitualment en Marc. Eren les dues, hora de dinar, i el cotxe
policial camuflat –del parc mòbil del Ministeri de l’Interior– entrava al Camp
de Golf Municipal de Matadepera. Amb les inicials I.M.A. s’havia reservat una
taula per dinar al restaurant Can Vinyers (fotografia de capçalera). Trenta
euros per comensal.
Ningú hauria imaginat que en aquella taula, discretament, s’estava fent una oferta d’infiltració a la direcció de la CUP. “Necessito informació del referèndum, necessito algú que m’informi de tot el que passi a la CUP, no a qualsevol territorial sinó a la cúpula, entre la gent que es mou a prop de David Fernàndez”
A ulls de tercers podia tractar-se
perfectament d’un dinar d’un pare amb el seu fill. Ningú hauria imaginat que en
aquella taula, discretament, s’estava fent una oferta d’infiltració a la
direcció de la CUP. “Necessito informació del referèndum, necessito algú que
m’informi de tot el que passi a la CUP, no a qualsevol territorial sinó a la
cúpula, entre la gent que es mou a prop de David Fernàndez”, en paraules del
policia que l’activista recorda com si fos avui. En Marc, que no és militant de
la CUP però que hi simpatitza, escoltava amb certa estupefacció, desitjant que
passessin els minuts i s’acabés el dinar. El policia hi va insistir, amb oferta
econòmica inclosa. El comissari hauria garantit l’existència d’una partida
econòmica específica. “Em van oferir 700 euros mensuals fixes si acceptava
col·laborar amb ells i en cas que aconseguís qualsevol informació sobre el
referèndum se’m pagaria una quantitat extra. No va concretar, però va dir que
una dada rellevant seria “molt ben pagada””. “Ho vaig rebutjar. Li vaig dir que
tenia una vida molt complicada i que no tindria temps per involucrar-m’hi.
Aleshores em va arribar a oferir suport extra en les meves tasques laborals i
càrregues familiars perquè pogués alliberar temps per a infiltrar-me a la CUP.
El vaig veure molt desesperat”, detalla en Marc, que dos anys després dels fets
ha volgut fer-ho públic.
“Durant tot aquest temps he tingut
mala consciència de no haver-ho dit a ningú. La seva imatge i les seves paraules
em venien constantment al cap. És important que se sàpiga com funcionen, fins on
poden arribar”, ens explica amb certa tristor i resignació. Passades les tres
van acabar l’àpat. La factura la va pagar el comissari. Van pujar al cotxe. El
vehicle va deixar en Marc a la porta de casa. Cada cop que es parlava d’on eren
les urnes als mitjans de comunicació, el simpatitzant de la CUP no podia deixar
de pensar en l’intent de captació i, sobretot, li rondava el temor que després
del seu “no” el comissari ho hagués intentat amb altres persones.
Rere el rastre de
‘Jordi’
L’agent amb número de placa 74.977
és l’agent amb el sobrenom de Jordi, qui durant els anys 90 i els
primers 2000 va ser l’encarregat d’investigar membres dels moviments socials
catalans i va ser acusat de tortures per part d’algunes de les persones a les
quals va interrogar. El 2016, el policia, juntament amb un company, va intentar
captar l’activista de Gràcia Quim Gimeno -investigat per l’Audiència Nacional
espanyola en el marc de l’operació Pandora contra el moviment anarquista- per
infiltrar-se en el moviment llibertari del Poble-sec barceloní. La
Directa va investigar el cas i un cop es va fer pública la història
sota el paraigua Estat Infiltrat, Gimeno es va querellar contra ambdós policies,
però la causa es va arxivar.
L’any 2017, els dos agents
involucrats en el cas Estat Infiltrat van participar en la trobada que es va
produir en el marc de la Taula de Valoració de l’Amenaça Terrorista, convocada
pel Govern espanyol el 19 d’agost a la seu madrilenya del Ministeri d’Interior,
després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La mesa extraordinària estava
presidida pel ministre d’Interior en aquell moment, Juan Ignacio Zoido, en
companyia del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els màxims
responsables de la lluita antiterrorista a l’Estat espanyol de la Guàrdia Civil,
el Cos Nacional de Policia (CNP), el Centre d’Intel·ligència contra el
Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el Centre Nacional d’Intel·ligència
(CNI), dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza.
La pista de Jordi es
tornava a recuperar amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
L’inspector del CNP, ascendit a comissari, va ser l’encarregat el cap del servei
operatiu de la BPI de Barcelona durant el desplegament policial espanyol amb
motiu de la jornada de votacions, segons un informe policial presentat davant el
jutjat que investigava l’actuació dels policies espanyols durant l’1-O. La
funció del comissari Jordiaquell dia era liderar els “funcionaris
intervinents d’investigació”, que seguint ordres del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, es van encarregar de “l’aproximació, entrada, recollida
d’efectes, identificació de persones i alçament d’actes en els espais públics
utilitzats per a la votació en el referèndum il·legal de l’1 d’octubre”, segons
la documentació policial presentada al jutjat.
CONTINGUT RELACIONAT
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada