traducció - translate - traducción

5.10.12

RESPOSTA ALS CATALANS

Representació illenca a la manifestació del passat 11s
Any 1936, destacades personalitats catalanes del món de la cultura i de la política envien una carta als seus homòlegs mallorquins valorant la contribució històrica de les Illes en el devenir cultural i patriòtic i animant a la col·
laboració futura en un futur tant incert com engrescador. La resposta dels mallorquins passa per ésser una de les més grans manifestacions de la nostra història en defensa de la pàtria comuna, de Salses a Guardamar i de Salses a Maó (i l'Alguer). Malauradament la guerra va truncar aquest i d'altres agermanaments i projectes. 
font:http://ca.wikisource.org/wiki/Resposta_als_catalans

Resposta als catalans
de
tots els signataris a sota especificats
Manifest de resposta al Missatge als mallorquins, publicat a La publicitat el 10 de juny de 1936


Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d’agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles.
Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident.
Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge.
Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.
Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia.
L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat.
Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.

[modifica]Signants

Alfons Aguiló

Eugeni Aguiló, perit agrònom
Francesc de S. Aguiló, metge
Francesc de S. Aguiló, professor
J. Aguiló de Son Servera, metge
Gaietà Aguiló, president de la Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià
Antoni Albertí, metge
Guillem Alcover, notari
Pau Alcover de Haro, advocat
Gabriel Alomar i Villalonga, publicista
Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte
Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona
Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor
Andreu Arbona i Oliver, escriptor
Miquel Arbona, escriptor
Miquel Arrom, mestre
Pere Aulí, mestre nacional
Bartomeu Barceló, escriptor, prevere
Pere Barceló, professor
Miquel Bauçà i Morell, advocat
Rosa Bennàssar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller
Bartomeu Billoch, escriptor
Miquel Bisbal, metge
Jaume Busquets i Mulet, professor mercantil
Da­mià Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres
Joan Capó i Valldepadrines, inspector de Primera Ensenyança
Jaume Cirera i Prim, químic
Guillem Colom i Ferrà, poeta
Guillem Colom i Casa­noves, geòleg
Jaume Colom
Miquel A. Colomar, escrip­tor
Jaume Comes, metge
Andreu Crespí i Salom, professor
Emili Darder i Cànoves, metge
Miquel Deyà, mestre
Miquel Dolç i Dolç, poeta
Llorenç Maria Duran, escriptor,
Josep Ensenyat, professor
Fèlix Escales, advocat
Joan Estelrich, escrip­tor
J. Feliu, advocat
Bartomeu Ferrà, pintor
Miquel Ferrà, llicenciat en lletres
Andreu Ferrer i Ginart, director de l'Escola Graduada P. Garau
Antònia Ferrer, apotecària
Jaume Ferrer, odontòleg
Margarida Ferrer, mestressa nacional
Josep Font i Tries, doctor en Filosofia
Miquel Font i Gorostiza, advocat
Baltasar Forteza, president de l'Orfeó Ma­llorquí
Bartomeu Forteza, enginyer agrònom
Guillem Forteza, enginyer de Camins
Rafael Forteza, crític musi­cal
Josep Forteza-Rey, odontòleg
Ignasi Forteza-Rey Forteza, odontòleg
Lluís Frontera, metge
Vicenç Furió i Kobs, presi­dent de la Comissió de Monuments
Gabriel Fuster i Mayans, advocat
Joan A. Fuster, pintor
Salvador Galmés, director de l'edició de les Obres de Ramon Llull, prevere
Miquel Garau i Massanet, perit industrial
Antoni Garau, professor
Llorenç Garcias, botànic
Antoni Giménez i Vidal, director del Museu Arqueològic Lul·lià
Bernat Jofre, advocat
Bernat Juan i Juan, director del Laboratori Municipal de Palma
Vicenç Juan i Serra, industrial
Joan Llabrés, corresponent de l'Aca­dèmia de la Història
A. Llobera, president dels «Amics d'En Costa»
Josep Malbertí, conservador del Museu de Bellver
Joan Marqués i Arbona, director de «Sóller»
Miquel Marqués i Coll, periodista
Jaume Mas i Porcel, músic
Joan Mascaró, professor
Miquel Massutí i Alzamora, del Laboratori Oceanogràfic
Gabriel Mayol, metge
Josep Mayol i Tries, odontòleg
Maria Mayol, professora
J. Mir i Pena, metge
Josep Miró i Pastor, advocat
Francesc de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca «Les Illes d'Or»
Faust Morell i Gual
Ramon Morey i Antich, mestre
Antoni Mulet, agent de Duanes
Joan Mulet i Roig, advocat
Andreu Muntaner i Vanrell, professor
Joan Muntaner i Bujosa, escriptor
Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada
Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde
Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tècnic Eulàlia
Miquel Oliver i Maimó, músic
P. Oliver Domenge, apotecari
Andreu de Palma, O.M.C.
Mateu Palmer, odontòleg
Joan Palou, apotecari
Antoni Parietti i Coll, enginyer de Camins
Martina Pascual, bibliotecària
Joan Petro, mestre
Josep Picó, director de l'Orfeó Mallorquí
Antoni Pisà, advocat
Joan Pisà i Ensenyat, odontòleg
Antoni Pons i Pastor, historiador, prevere
Fèlix Pons i Marquès, advocat
Joan Pons i Marquès, llicenciat en Lletres
Ferran Pòrcel, doctor en Història
Josep Quinyones i Veny, advocat
Rafael Ramis i Togores, periodista
Pere A. Reus, advocat
Gaspar Reynés, metge
Gaspar Reynés i Quintana, advocat
Antoni Reynés, odontòleg
Guillem Roca i Waring, advocat
Ignasi Ribes i Muntaner, professor
Antoni Rosselló, pèrit agrònom
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llicenciat en Lletres
Marià Rovira, metge
Gaspar Rul·lan i Garcias, membre de la «Royal Photographic Society of Great Britain»
Miquel Sacanell, escultor
B. Sagrera, mestre
Antoni Sagristà, dibuixant
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Antoni Salvà i Ripoll, director de «La Nostra Terra»
Baltasar Samper, músic
Josep Sampol, metge
Joan Sanxo i Llodrà, mestre nacional
Francesc Sanxo i Sagaz, metge
Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associació per la Cultura de Mallorca
Elvir Sans i Rosselló, pre­sident de la Societat Arqueològica Lul·liana
Bartomeu Sastre
Gabriel Sastre, mestre nacional
Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitària
Joan Sbert, llicenciat en Lletres
Josep Serra, apotecari
M.M. Serra Pastor, escriptor
Pere Serra, mestre nacional
Pere Serra, metge
Jaume Serret i Ramis
Àngel Soler, mestre
Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lul·lisme
Josep Sureda i Blanes, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca
Miquel Sureda i Blanes, president del Museu Regional d'Artà
Joan M. Thomàs i Sabater, director de la Capella Clàssica
Andreu Torrents, veterinari
Jaume Torrents, apotecari
Joan Torrents, mestre
Martí Torrents, apote­cari
Joan Trian, metge
Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre
Da­mià Vidal, notari
Francesc Vidal-Burdils, escriptor
Martí Vila, metgeJoan Trian, metge
Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre
Da­mià Vidal, notari
Francesc Vidal-Burdils, escriptor
Martí Vila, metge

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.