traducció - translate - traducción

27.5.13

EL BLAVERISME DE LES BOMBES I LA VIOLÈNCIA, 1977-1982. NO OBLIDEM.

AVÍS PER A NAVEGANTS DEL GONELLISME O COM PODEN SER DE VIOLENTS ELS ATACS A LA UNITAT DE LA LLENGUA

Senyera dels GAV (Grupo de Acción Valencianista), possiblement
implicat en les dues morts per atemptats que es deonaren en aquests anys
El blaverisme constitueix, sense cap mena de dubte, un dels moviments polítics més singulars de l'Espanya recent. Els seus orígens immediats els podem trobar en un regionalisme valencià, el de les dècades dels cinquanta i seixanta, fortament instrumentalitzat per la dictadura franquista i capitalitzat per la burgesia. Regionalisme i burgesia que en la dècada dels seixanta van començar a donar les primeres mostres vigoroses d'anticatalanisme, sobretot arran de la publicació del Nosaltres els valencians de Joan Fuster (1962).

Un dels trets característics del blaverisme és la seva confusió, intencional o no, de la identitat dels valencians com a poble amb els senyals d'identitat propis de la ciutat de València. Això explica que amb prou feines hagi tingut transcendència fora de l'àrea d'influència de la capital, amb la possible excepció de les comarques del sud de la província d'Alacant. Allí va ser promogut per Vicente Ramos, personatge vinculat a la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia (el que seria després la CAM) que promovia una artificial regió Sud-est que estaria integrada per les províncies de Múrcia, Almeria i Alacant, i que per tant aspirava a distanciar al màxim Alacant de València, tant cultural com econòmicament, afeblint les estructures globals de l'antic Regne de Valencia. Vicente Ramos va ser diputat per Unió Valenciana (integrada en Coalició Popular) el 1982 i Acadèmic de Número de la secessionista Acadèmia de Cultura Valenciana des de 1978 fins a la seva mort en 2011.

En qualsevol cas, la consolidació i expansió del blaverisme no s'entén sense la més que evident cobertura institucional, econòmica i mediàtica que va rebre. Avui resulta difícil concebre l'absoluta impunitat amb que duien a terme les seves repetides amenaces, els seus boicots contra les autoritats democràtiques i les seves accions de violència política i, encara que em falten dades per afirmar-ho, dubto molt que hi hagi hagut en la moderna democràcia espanyola algun fenomen de aquestes característiques que no hagi derivat en contundents conseqüències judicials. Tampoc cal deixar de banda l'actitud de partits teòricament moderats com UCD, que en no poques ocasions es va mostrar reticent a condemnar aquestes accions. Arribats a aquest punt, i davant l'absoluta manca de documentació, no queda més remei que endinsar-se al camp de l'especulació per analitzar aquest fenomen.

En el següent document que us podeu descarregar o llegir directament, hi trobareu l'estudi detallat de la violència política i anti-catalana que es donà al País Valencià durant els anys de la transició.
És un avís seriós per no menystenir les velades i no tant velades amenaces que a vegades es senten per persones vinculades a grups hostils com el Círculo Balear o altres relacionats amb la Franja.


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.