traducció - translate - traducción

6.2.14

L’ANTICATALANISME: UN VELL I CONEGUT ESPECTRE

Publicació original a: http://diarigran.cat/2014/02/l%E2%80%99anticatalanisme-un-vell-i-conegut-espectre/

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Un vell i conegut espectre torna a recórrer el País Valencià. Un espectre que mai no se n’havia acabat d’anar. Al seu pas tanca mitjans de comunicació públics, impedix la recepció de canals de ràdio i televisió, clausura línies en valencià en col·legis públics, alça el seu dit acusador i amenaça acadèmics.
La seua ridícula i dramàtica figura ha estat útil i ha donat durant dècades els seus bons guanys electorals a una dreta amb molta mòmia franquista guardada en el seu armari rober i, per tant, ha regalat grans parcel·les de poder polític i econòmic als seus amos per tal de repartir-se, goluts, el pastís i silenciar potser algunes males consciències.
L’espectre torna a eixir de la caverna, i ho fa quan les enquestes anuncien vents de canvi i potser també de desfeta i divisió entre les files del partit del govern. Cal reagrupar les tropes i l’espectre torna a ser a terres valencianes un bon estendard per a fer-ho al seu voltant.
En la llengua de l’imperi exigixen, aquells que mai no les han tingudes en compte, respecte per les senyes d’identitat «regional», la qual han maquillat i vestit al seu gust i de la qual es creuen propietaris i garants. Unes senyes que no són per a ells sinó un escenari de cartó pedra per a fer alguns rituals i unes poques representacions que els agrada presidir amb molta pompa, això sí.
Han tornat a engreixar els vells canons, perquè facen bona cosa de soroll mediàtic, i així assenyalar, denunciar, asseure davant del tribunal de la nova inquisició tota aquella mostra de dissidència. El fum i el soroll també els serviran en aquesta ocasió per a emmascarar la sentor fètida que emana de l’honor d’un bon nombre dels seus càrrecs electes. I malgrat que algunes armes mediàtiques estan immerses en una crisi que ha minvat la seua força, encara la seua veu rogallosa és capaç d’adoctrinar ignorants als cafés i de dir als qui pensen i actuen moguts per les vísceres allò que volen escoltar.
L’espectre no deixa espai per al debat. No es pot debatre amb aquell que canvia d’opinió i d’arguments segons com bufa el vent, amb qui fa de la seua ignorància no tan sols virtut, sinó càtedra. Els seus arguments reals i la seua opinió els mantenen ocults.
El vell espectre no és un objectiu en si mateix, és només una eina, una eina poderosa i destructora, que ha destruït fins i tot el sentit del ridícul de molts ciutadans i bona part de la classe política. No es pot construir res des de l’odi, i això els guardians de l’espectre, de la bèstia, ho saben i potser per això els agrada lligar-la curt, perquè no tinga temptacions i siga fàcil dominar-la.
Ara potser ha arribat el moment de deixar-la més solta. Ara que Catalunya reclama el dret democràtic a decidir el seu futur. Ara és el moment de destruir el poc que s’havia construït a les Illes Balears i al País Valencià.
L’espectre combatrà de nou, ho farà intimidant com un brètol de pati escolar, jugarà a violentar, a fragmentar, a enfrontar la societat. Contra ell l’arma de la cultura no servirà, ja que s’alimenta de l’anticultura i de l’odi, de la xenofòbia, és immune als arguments de la raó i de l’evidència. S’alçarà ferotge contra aquells que pretenen que brote de nou del tronc tallat de l’olivera mil·lenària, la qual des de les arrels els donaria la seua força tel·lúrica per a bastir un futur d’esperança.
Quan el monstre haja fet la seua faena, tornarà a estar encadenat als peus de l’amo, la vella oligarquia que residix a Madrid, mut i alhora satisfet de poder llepar-li de tant en tant els peus.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.