traducció - translate - traducción

12.7.14

ATACS A LA DEMOCRÀCIA

Posted by  on divendres, juliol 11, 2014 · Leave a Comment 

J. M. Vidal-Illanes. Deia un vell professor de la facultat, que la democràcia era un bé enormement preuat donat que simbolitzava l’expressió del poble en condicions d’igualtat amb la finalitat de proveir-se d’un sistema d’organització social. Ens explicava que amb la democràcia la titularitat del poder s’atribuïa al conjunt de les persones que integraven aquest sistema en societat; així, la presa de decisions s’exercia en un pla igualitari i seguint unes regles que suprimien els privilegis de classe. El problema que trobava aquest insigne docent era que la democràcia representativa acabava convertint-se en un xec en blanc, que les majories parlamentàries utilitzaven per situar-se en una posició que transcendia i se separava de la representativitat social real que atorgava la proporcionalitat dels escons ocupats. Concloïa, finalment, que l’amenaça a la democràcia podia ser intrínseca al mecanisme que permetia que un partit ostentés una majoria folgada al parlament que només representés una minoria clara de la societat: es pot obtenir una majoria absoluta amb només el vot d’una quarta part de la població.
Recordant aquestes paraules, llegia fa poc un article que parlava de la necessitat d’incorporar instruments de correcció mitjançant eines de democràcia directa per modular els sistemes clàssics de democràcia representativa. Curiosament, des d’una òptica teòrica-jurídica, s’esmentava el referèndum com a una magnífica oportunitat per ajustar a la voluntat democràtica, decisions transcendentals que afecten significativament a una majoria superior a l’obtinguda en unes eleccions. També s’afegia a la llista l’ús de llistes obertes i l’elecció directa de determinats càrrecs i òrgans.
En una ocasió, el vell professor analitzà el fet que a la democràcia se la podia atacar des de fora i des de dins del sistema (parlo de dates just posteriors al 23 F); igualment ens deia que es podia assaltar un sistema totalitari des de dins o des de fora. També ens advertia que calia mantenir la bona salut de la democràcia amb la lluita i la reivindicació social constant, per impedir que la democràcia es pogués devaluar o se situés en cotes limitades de qualitat. Així ens donava exemples reals en què la democràcia era atacada des de les mateixes institucions, des dels poders econòmics, des dels poders mediàtics, des dels think tank o des dels serveis secrets, entre moltes altres possibilitats. Ara puc entendre millor aquestes reflexions i el fenomen de les respostes a aquests atacs amb indignació, mobilització, protestes, opinió…
El problema, veig ara, és determinar què és i què no és un atac a la democràcia. Si reprenc l’article a què feia esment abans, un atac a la democràcia podria ser no deixar que un poble s’expressi mitjançant un referèndum, sense que sigui vàlid argumentar que una Constitució ho impedeix. Una Constitució emana de la democràcia i s’ha de lliurar a la democràcia. Un text constitucional no pot trair els seus orígens i per tant no pot convertir-se en un factor limitant de l’exercici democràtic; la Constitució no s’ha de convertir en una personificació del despotisme il·lustrat. Per tant, davant la petició d’un referèndum, la democràcia és facilitar que aquest se celebri, és procurar els mitjans amb els quals la consulta i la lliure participació es puguin dur a bon port i així s’expressi la voluntat popular.
Però hi ha una part del nostre país que considera un atac a la democràcia el què anomenen xantatge quan s’han de referir a una vaga de fam, oferir la vida pot ser a vegades la màxima expressió d’una reivindicació lícita i democràtica. També una part del país criminalitza les manifestacions populars de la indignació, els escarnis, les actuacions de les plataformes reivindicatives, com la PAH, i com no, la intenció de realitzar una consulta sobre la sobirania catalana, el dret a decidir o l’autodeterminació.
Criminalitzar la voluntat de celebrar un referèndum és un dels pitjors atacs a la democràcia que es poden perpetrar des de dins, des de les institucions, els poders… Quan els arguments comencen a perdre força, es passa a l’insult, a l’amenaça, a la criminalització i a la imposició de sancions. Decididament, crec que cal posar a prova la qualitat de la democràcia espanyola i exhibir-la al món. Amb sort sabrem a la fi que vol el poble de Catalunya davant l’oportunitat de constituir un estat independent. Això és democràcia elemental, un bé enormement preuat.
J. M. Vidal-Illanes (@jmvidalillanes)

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.