traducció - translate - traducción

13.7.14

Els detalls de la consulta del 9-N, segons la ponència de la llei

La campanya electoral començarà quan se signi el decret i no hi haurà jornada de reflexió · El registre de població de l’Idescat serà el cens


La reunió de la ponència de la llei de consultes no referendàries va enllestir ahir el text, que preveu un termini d’entre 30 i 60 dies entre la signatura del decret per part del president de la Generalitat i la celebració de la consulta. Aquest és un dels serrells que quedaven per tancar per tenir a punt el text que es votarà la setmana que ve a la Comissió d’Afers Institucionals del parlament. La llei es durà al setembre al ple del parlament per a l’aprovació definitiva.
En el cas del 9-N el president de la Generalitat hauria de signar el decret de convocatòria entre final de setembre, un cop aprovada la llei, i principi d’octubre. Del 10 de setembre al 10 d’octubre podria ser el termini aproximat que tindrà Mas.
D’una altra banda, no poden passar més de 90 dies entre que es decideix la celebració d’una consulta i la signatura del decret per part del Govern. Això s’aplica en el cas d’una petició del Parlament, d’ajuntaments o provinent de la recollida de signatures.
El registre de població de l’Idescat serà el cens
El registre de població de l’Idescat, serà el cens que es farà servir per al 9-N i per a qualsevol altra consulta no referendària. L’objectiu és diferenciar-se del cens electoral que es faria servir en cas d’un referèndum o d’unes eleccions. Hi estaran incloses totes les persones majors de 16 anys que tinguin nacionalitat espanyola i alguns estrangers europeus i extra-comunitaris.
Els estrangers comunitaris podran votar si fa un any que estan empadronats; els extra-comunitaris, si en fa tres que tenen permís de residència
Precisament un dels serrells tancats aquest divendres és el dels requisits dels estrangers per poder votar. En el cas dels comunitaris hauran de portar un any empadronats; mentre que els extra–comunitaris, hauran de portar-ne tres des que van rebre el permís de residència.
I els catalans a l’estranger?
En consultes d’àmbit nacional, com la del 9 de novembre, també podran votar els catalans residents a l’estranger, per als quals es crearà un cens voluntari. En canvi, els catalans que resideixen a l’estat espanyol no podran votar en cap consulta, perquè el govern i la ponència han decidit renunciar a fer servir el veïnatge civil.
Campanya electoral des del primer dia i sense jornada de reflexió
La campanya electoral de les consultes no referendàries començarà el dia després de la publicació del decret de convocatòria. És a dir, s’eliminen els quinze dies formals en què es demana el vot en un procés electoral o en la votació d’un referèndum. Tampoc existirà la jornada de reflexió. Així doncs, la campanya electoral s’iniciarà el primer dia després de la convocatòria i s’acabarà a les 00.00h del dia de votacions.
Pel que fa als models de votació, el mètode presencial estarà contemplat en tots els casos i la resta seran optatius. Es preveu dins d’aquest grup optatiu el vot per correu, el vot electrònic i també el vot per dipòsit. Aquest últim preveu que una persona pugui dipositar el seu vot a càrrec d’un funcionari o servidor públic de la Generalitat o de l’administració que convoqui la consulta dies abans de la jornada de votació.
Per a les consultes locals, la llei preveu la possibilitat d’incorporar més d’una jornada de votació presencial. A més, es contemplen les consultes sectorials, en les que el cens de votants es pot restringir en funció de l’objectiu de l’administració convocant. Per exemple, en cas de voler conèixer l’opinió de les persones majors de 65 anys en algun àmbit concret, només la població d’aquesta edat serà cridada a les urnes.
Administracions convocants
Les consultes podran ser convocades pel president del Govern, pels ajuntaments i altres òrgans administratius locals, com els consells comarcals, pel Parlament (a instàncies de 2/5 parts dels diputats o de tres grups parlamentaris i amb el vot favorable de la majoria simple de la cambra) i pels ciutadans a través d’una iniciativa popular.
Pel que fa a la iniciativa popular, seran necessàries 50.000 signatures per convocar la consulta a nivell nacional. Resta per determinar quin percentatge serà necessari per impulsar una consulta a nivell local, ja que la reunió de la ponència encara està celebrant-se. En tot cas, cap administració tindrà dret de vet sobre la convocatòria d’una consulta a través de la iniciativa popular. L’únic impediment que preveu la llei és que aquestes consultes es refereixin a temes que puguin atemptar contra els drets i les llibertats bàsiques. L’administració serà l’encarregada de controlar que no s’incompleixi aquest punt i, en cas de recurs per part dels convocants, serà la comissió de control -un òrgan que la llei preveu crear pel seguiment de les consultes- la que tindrà la última paraula.
Només podran impulsar la iniciativa popular les entitats sense afany de lucre o un mínim de tres ciutadans que es constitueixin com a comissió promotora. Els mateixos requisits tindran si, enlloc d’una consulta volen convocar un fòrum, una audiència pública o una enquesta pública -tres figures recollides per la llei. L’únic canvi es troba en el nombre de signatures necessàries. Per a aquestes tres modalitats en seran necessàries 20.000.
Calendari de tramitació
La tramitació de la llei de consultes va començar formalment el març del 2013, amb la ponència conjunta que van impulsar CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. El text era pràcticament el mateix que el 2012 havia registrat el Govern i que va acabar decaient amb el final sobtat de la legislatura. Aquests cinc grups van ser els mateixos que van rebutjar el 22 de maig següent les esmenes a la totalitat que van presentar PPC i C’s.
El text va passar aleshores a comissió (CAI) i es va constituir una ponència de la que ben aviat (31 d’octubre) va acabar sortint C’s, al·legant que la proposició de llei era una excusa per convocar la consulta sobiranista. Des d’aleshores sis grups han continuat tramitant el text i el PPC és l’únic que s’ha mostrat en tot moment predisposat a votar-hi en contra.
El pròxim 15 de juliol la CAI donarà el vistiplau al text de la ponència i enviarà la proposició de llei a la mesa del parlament. Abans que la junta de portaveus la situï en un ple -previsiblement a finals de setembre-, el consell de garanties estatutàries n’avaluarà l’adequació a l’estatut i a la constitució durant el mes d’agost. Immediatament després del vistiplau del Ple, la llei serà publicada al Butlletí Oficial del Parlament i entrarà en vigor.
Què en pensen els grups al Parlament?
En declaracions després de la ponència, Josep Rull, de CiU, va subratllar que aquesta és una ‘bona llei que servirà per votar el dia 9 de novembre’, i va opinar que és un ‘bon instrument des del punt de vista tècnic i jurídic, impecable, difícilment atacable’.
La republicana Gemma Calvet va celebrar que s’hagi pogut elaborar una llei ‘normal per fer una cosa tan normal com escoltar la ciutadania en una democràcia que vol avançar’. Al seu parer, és ‘perfectament constitucional i està ben travada, i serà útil perquè la ciutadania de Catalunya pugui expressar la seva opinió’.
Des d’ICV-EUiA, Dolors Camats va subratllar que aquesta llei ‘permet la participació, l’amplia i permet desenvolupar la possibilitat de realitzar consultes a Catalunya’. ‘Hem transformat una llei de la consulta en una llei de participació i de consultes’. Tot així, va remarcar que hi ha aspectes que el seu grup no comparteix al 100%, com per exemple quan es diferencia entre estrangers comunitaris i no comunitaris, exigint tres anys d’arrelaments als segons i un any als primers per poder votar.
En canvi, el diputat del PSC Ferran Pedret va advertir que aquesta llei no permet fer la consulta del 9-N amb la pregunta formulada. ‘Hem dit des del principi que s’està pretenent serrar amb un martell, això és radicalment impossible i el es posa en risc la mateix llei, perquè corre el risc de ser impugnada si es vol fer servir per quelcom que no pot fer’, va avisar. Pedret va expressar dubtes sobre alguns articles a l’espera del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. També va lamentar que no s’hagi volgut incloure que el govern ha de sotmetre la pregunta de la consulta a la consideració del consell de garanties.
El popular Santi Rodríguez va insistir que la llei no serveix per fer la consulta perquè, segons l’Estatut, la Generalitat només pot convocar-la en l’àmbit de les seves competències. ‘No es pot convocar la consulta del 9-N. Qui així ho afirmi estarà mentint, no és possible amb l’Estatut’. Rodríguez troba simptomàtic que CiU i ERC no hagin volgut incloure, com va dir Pedret també, la previsió que la pregunta hagi de passar pel Consell de Garanties Estatutàries.
Notícia de Vilaweb

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.