traducció - translate - traducción

19.7.14

Discurs al Parlament letó en defensa de Catalunya 23 de gener del 2014

Honorable Ministre, benvolguts col·legues,
Imants Parādnieks
Hi ha un altre aspecte important sobre el que m'agra-daria cridar la seva atenció, en el debat d'avui sobre la política exterior. La política exterior del nostre país ha de reflectir i respectar el principi més important de la democràcia. És el principi que ens ha permès es-tablir el nostre propi estat de Letònia, és el principi de l'autodetermi-nació de les nacions. És la base jurídica fonamental, la imparcialitat inherent que va determinar que l'estat creat pels letons serà indepen-dent i lliure. Avui, a l'Europa del segle XXI, hi ha una nació que durant centenars d'anys ha confirmat la seva nacionalitat per les seves profundes arrels històriques i culturals, el seu propi idioma i una identitat única. Igual que les nacions bàltiques el 1989, el setembre passat aquesta nació es van donar la mà al nom d'un noble i bell somni - el seu propi estat in-dependent. 1,6 milions de persones van fer una cadena viva de gairebé 500 quilòmetres per dir al món: "Volem fer realitat el nostre dret bàsic - dret a la lliure determinació de la nostra nació." Fins i tot a l'Europa del segle XXI hi ha gent que en dubta. Estic parlant dels catalans. El parlament elegit democràticament ha anunciat un referèndum sobre la independència el 9 de novembre d'a-quest any. La prestigiosa Universitat de Georgetown ha nomenat aquest com un dels esdeveniments de política exterior més importants del 2014. Espero que tots els meus companys de feina al Saeima hagin rebut el llibre 'Catalunya Calling: El món ha de saber' . És important per a nosaltres saber que l'idioma català no és cap dia-lecte de l'espanyol, sinó que és tan diferent de l'espanyol com l'italià o el francès. És la novena llengua europea més parlada, i la llengua ma-terna de més de 7 milions de catalans. Els països bàltics són els que més han de simpatitzar amb Catalunya. De la mateixa manera que hem patit sota els règims de Stalin i els altres dirigents russos, durant el regnat del dictador espanyol Franco, molts catalans van ser empreso-nats o executats. Es va prohibir el seu idioma, i els seus intel·lectuals més brillants van ser forçats a exiliar-se. Per tant, Letònia ha de donar suport a la nació catalana, que espera que Europa entengui i respecti la seva voluntat democràtica per decidir el seu futur. Així com era crucial per a nosaltres, els letons,saber en aquells temps que teníem amics al món donant suport als nostres esforços, avui, és igual d'important per als catalans saber que ells també tenen amics - l'estat de Letònia -. Nosaltres no els estem di-ent com i què han de votar, perquè això serà la seva decisió i només d'ells. Però hem de defensar amb convicció el dret dels catalans a deci-dir. Si voten a favor de tenir el seu propi país amb un estat independent, llavors Letònia l'ha de reconèixer immediatament. No podem ser tan covards com moltes potències que, lamentablement, dubtaven a reco-nèixer Letònia al 1991. Letònia ha de ser tan valenta com Islàndia, que va ser la primera a reconèixer l'estat restaurat de Letònia. És la nostra obligació moral, i la nostra responsabilitat. El dret a la lliure determi-nació de les nacions va ser la base sobre la qual vam fundar Letònia, i hem d'estar al costat de la nació català sobre aquesta qüestió, fent ho-nor a la nostra pròpia història i als pares fundadors del nostre estat. Insto al ministre d'Afers Exteriors de Letònia a adherir-se estricta-ment a aquesta posició. Gràcies!

Imants Parādnieks Elegit millor parlamentari letó.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.