traducció - translate - traducción

21.7.15

La contrareforma que ve


TONI SOLER

LA POR. En l’àmbit sobiranista, tan emocional com sempre, es viuen moments d’una il·lusió renovada, farcida de preguntes. Preguntes que són expectativa, però també inclouen dubtes; preguntes que parteixen de la base que el 27-S es produirà un canvi irreversible i que obrirem portes que no sabem molt bé on porten. I això, que a molts independentistes ens fa trempar, també provoca inseguretat i neguit entre àmplies capes de la nostra societat, no especialment contràries a la independència, però sí condicionades per la prudència, l’aversió al risc i el temor ancestral a la discòrdia civil (herència directa de la derrota del 1939). Aquests sectors són especialment sensibles a l’anomenat discurs de la por, que el PP, el PSOE i Ciutadans han convertit en el seu gran argument electoral. Però, de discurs de la por, nosaltres també en tenim un; potser de tant en tant l’hauríem de treure a passeig.
ATZUCAC. Tothom pronostica una clara victòria de la llista unitària, i la veritat és que jo no m’hi oposo, perquè el vot guanyador mobilitza. Però convindria no deixar de conquerir tots els vots que estiguin a l’abast, perquè en dos mesos poden passar moltes coses, i si la victòria del 27-S no fos prou clara, les dificultats serien enormes per al futur govern de concentració. I, tanmateix, no hi hauria alternativa possible, perquè resulta inimaginable que Podem, C’s, PSC, Unió i PP formin una majoria, ni es posin d’acord en res que no sigui l’argumentari Usabart, el famós odi a Artur Mas. Amb una majoria feble i una minoria inarticulada, el Parlament esdevindria una olla de grills, que és el somni humit de Madrid. Ens trobaríem en un atzucac institucional que ens allunyaria de qualsevol opció de canvi de l’ statu quo. Per no parlar de com afectaria tot plegat al fràgil equilibri intern del bloc sobiranista.
CONTRAREFORMA. I Espanya, mentrestant, es trobaria en un escenari ideal per escometre la seva gran reforma, una fenomenal impostura que, al cap i a la fi, resultaria ser una contrareforma encoberta. Està tot pensat i hi ha gent treballant-hi. PP, PSOE i Ciutadans (que sumaran 2/3 del futur Congrés de Diputats) hi estan bàsicament d’acord: es modificaria la Constitució del 1978 per tal de demolir l’estat de les autonomies, blindar les competències de l’Estat, igualar tot el que encara no està igualat, i impedir que Catalunya torni a tenir temptacions insolidàries. A canvi, la vella baluerna senatorial se sotmetria a un lífting i, a proposta del PSOE, s’utilitzaria l’adjectiu federal per fer-ho bonic, i poder anunciar a la comunitat internacional que Espanya ja ha fet el gest necessari per acontentar aquells pesats del nordeste.
Això és el que ens espera si el 27-S deixem passar l’oportunitat de llaurar el nostre propi futur.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.