traducció - translate - traducción

11.7.15

NO VULL SER INDEPENDENTISTA

Traduït amb Google Translator.

NO QUIERO SER INDEPENDENTISTA

Jo no vull ser independentista, no ho he volgut mai. He viscut la part final i no per això menys tràgica de la dictadura del cabdill, que els seus descendents campen encara per les seves amples en aquest País a on no pots onejar banderes llevat que siguin nacionals amb o sense esparver que tant és, o que les esvàstiques, penalitzades en tota l'Europa democràtica, aquí siguin només entremaliadures de cadets fatxes.

He passat una transició en què les autonomies perifèriques van cedir més que ningú per por de les conseqüències d'una falta d'acord, on un president, el qual no va sortir malament del tot malgrat haver estat Cap del Moviment, va ser escollit sense eleccions i seleccionat pel Rei substitut de Franco que ja va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat. I es va muntar una constitució votada per àmplia majoria, a la qual curiosament els que menys la van recolzar ser aquells que ara la defensen a ultrança i que com s'ha vist només es pot rectificar per salvaguardar els interessos d'aquesta Espanya que és només la seva.

Vaig votar amb il·lusió a un partit socialista que presentava al seu programa, entre d'altres plantejaments, la constitució de la República espanyola i la defensa de l'autogestió dels pobles, a més de declaracions enèrgiques sobre el "poder per al poble". Després va venir Roldán, el Sr X, el contraterrorisme il·legal, Barrionuevo, germans Guerra corruptes que encara no han pagat degudament els seus delictes, l'abandó del sentiment republicà i l'autogestió dels pobles convertida en unes rialles de l'altre Sr. Guerra que es burlava dels catalans dient que havien passat bé passat el raspall per l'Estatut fins a "deixar-ho com una patena". Cop d'estat del 23F, partit comunista que fins i tot amb Carrillo, però sobretot sense ell, cada vegada té més de partit i menys de comunista. Tot això he passat.

I paral·lelament Governs catalans que amb menys o més fortuna gestionaven els recursos que des de la centralitat els concedien i que servien per traspassar la responsabilitat de tot el que surt malament sense dret a queixa, a menys de desitjar ser titllats de victimisme.

Jo no vull ser independentista, però m'he adonat que no anem bé, que Catalunya no podrà suportar molts anys més aquest tipus de gestió que ens condemna a les submissió i al subdesenvolupament controlat i censurat, a la limitació de la iniciativa personal ia la gradual desaparició de la cultura i la llengua pròpia.

Per això no vull ser independentista, el que desitjo és ser ja independent per no tornar a ser independentista mai més.

Si, ja sé que no serà fàcil. Un cop esgotades les amenaces -us acordáis-, de quedar-nos fora d'Europa, en uns llimbs galàctic o alguna cosa així, ara quan s'adonen que ni és rendible fer fora Grècia, un cop superats els pors econòmics, quan a Catalunya se segueix creixent i invertint per sobre de la mitjana, ara vénen les amenaces sentimentals i socials.

Parlen de la fragmentació de famílies. És irònic quan les famílies es separen perquè els seus membres han de marxar a treballar fora per la manca d'oportunitats que aquí no existeixen. A més, tinc família i bons amics espanyols i no penso perdre'ls, com altres amics sud-americans, francesos, suecs al que tampoc penso renunciar. Des de quan la família o els amics han depès de la independència dels pobles respectius? Parlen de menyscapte social quan ara ja s'estan polint la guardiola de les pensions, quan aquest Govern va acabar la legislatura amb el mateix atur que a l'arribar, amb salaris de misèria i contractes de treball escombraries, i amb un deute exterior estratosfèrica superior a la de Grècia, per cert.

panoramica-diada-1024x323

Però amb tot això, les raons fonamentals de la independència no són d'economia sinó de dignitat. Tinc una edat que em permet esperar pocs beneficis personals, però crec que els meus fills, els meus néts i tota la gent jove i no tan jove que ho estan passant malament amb la crisi des de ja fa anys, es mereixen l'oportunitat de començar de nou de fer reset, de l'creu i ratlla que els permeti viure democràticament millor i de manera més solidària. I això no s'aconsegueix amb un simple canvi, o amb un nou partit que no justifica les seves promeses. Cal una revolució i la millor i més eficient és que Catalunya es converteixi en un nou estat d'Europa. Francament, crec que independència és intel·ligència.

I no sóc ingenu. Corruptes ha a tot arreu, també a Catalunya. El professor Sala i Martín diu que "La quota de xoriços és similar a tot arreu del món, la diferència és el que fan els governs amb ells quan els descobreix". Estic d'acord, i crec que en un nou estat s'haurà de legislar degudament al respecte.

I també tenim polítics mediocres, nacionalistes més preocupats per salvaguardar situacions pròpies que comuns, socialistes al dictat del seu partit central, populars obertament franquistes i ja gairebé residuals, derechones que amb el seu discurs "salvador de la Pàtria" el que pretenen realment és instal·lar-se en l'establishment de Madrid, pseudo comunistes convertits en pagafantas de partits nacionals espanyols per aconseguir quota de poder (si el Guti aixequés el cap), i altres. Però també hi ha polítics extraordinaris, treballadors, amb idees, lúcids i disposats a portar a aquesta País anomenat Catalunya a la destinació que es mereix. Jo conec més d'un de diferent ideologia i en aquests confio.

Per això no sóc independentista, per això vull la independència de CATALUNYA ja! Per no haver de ser independentista.mai més.

Sobre l'autor

José Luis TrujilloJose Luis Trujillo - Barcelonès, escriptor autodidacta, contista per vocació i per afició, va estudiar Relacions Laborals carrera que va acabar i mai va exercir, i Ciències de la Informació -Publicitat-, carrera que nuna va acabar però que si va exercir com a publicista durant més de 20 anys . Partidari del carpe diem i que la felicitat arriba i es va minut a minut. Va dirigir un bon nombre d'empreses durant la seva ja dilatada carrera professional, però només perquè calia guanyar-se la vida. Ara, encara laborant, procura ser més feliç, dedicant a la família ia escriure. Va publicar el seu primer llibre, "Contes curts i alguns llargs" que va tenir una bona acollida editorial.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.