traducció - translate - traducción

14.7.15

Les Balears, el País Valencià i Catalunya han de recuperar la seva sobirania política, perduda fa 300 anys


Mateu Morro Historiador i autor del llibre 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears'



Mateu Morro (Santa Maria del Camí, 1956) és historiador, polític i activista mallorquí. En la seva faceta d'historiador, Morro ha escrit una desena de llibres sobre la toponímia antiga de les terres de parla catalana, el món pagès i la història moderna i contemporània del país. En l'àmbit polític, ha ha estat secretari general del PSM del 1985 fins al 2002, fou portaveu del partit l'any 1991, diputat el 1995, batlle de Santa Maria del Camí (entre 1990-2001) i conseller d'Agricultura entre el 2000 i 2003. Com a activista, Morro ha estat el coordinador d'Unió de Pagesos de Mallorca fins el 2013. Enguany ha publicat dos llibres 'Fràgil combat. Miquel Dolç i Dolç. Antologia poètica', junt amb Miquel Frontera, i 'Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears'. Entrevistem Mateu Morro per parlar d'aquest últim llibre:


1. Què vol dir l'expressió que dóna nom al llibre 'Fora botiflers, fora galls'?
El 28 de setembre de 1706, a bord del vaixell Prince George, els emissaris de la Ciutat i el Regne de Mallorca signaren la capitulació davant la flota anglo-holandesa comandada per l’almirall Leake. La celebració del triomf austriacista va ser apoteòsica a la ciutat: un esclat d’alegria. Entre els actes cal esmentar el jurament de les franqueses i privilegis del regne de Mallorca, esdevingut a la plaça de Cort el 4 d’octubre. Segons els cronistes els habitants de la ciutat i nombrosos grups de pagesos que hi entraren cridaven, entre altres coses: “Visca Carles III, morin els botiflers!”, “Fora botiflers, fora galls!”. Amb aquesta expressió manifestaven el rebuig a la noblesa borbònica i a la guarnició militar francesa de la ciutat. El poble de Mallorca era majoritàriament austriacista i identificava els partidaris de Felip V i la política  expansiva de Lluís XIV com els seus adversaris.

2. De quin tipus d'autonomia gaudia el Regne de Mallorca abans de 1715?
Més aviat caldria parlar d’independència, en un marc confederal, que no d’autonomia. El Regne de Mallorca era un estat integrat dins la Corona d’Aragó, amb unes institucions nacionals com el Gran i General Consell, els Jurats de la Ciutat i el Regne de Mallorca o el Sindicat de la Part Forana, que s’havien anat conformant des del segle XIII, a partir de la tradició pactista del dret públic català. Les constitucions, franqueses i privilegis del Regne de Mallorca garantien un règim polític en el qual els drets del Regne i els seus habitants eren reconeguts i no depenien en absolut de la voluntat del sobirà. Les Balears, com el conjunt de països de la Corona d’Aragó, participaven d’un sistema polític representatiu, molt original, avançat i precursor dels models que s’acabaren imposant a Europa en la lluita contra l’absolutisme.
3. Què van perdre els illencs amb la desaparició del Regne de Mallorca?
L’ocupació militar de Mallorca i Eivissa, de banda de l’exèrcit hispano-francès comandat pel cavaller d’Asfeld, consumada el juliol de 1715, va representar la destrucció per la força de les institucions i les lleis que regien el Regne de Mallorca, i la submissió a un poder extern, absolutista, militarista, basat en la identificació de la monarquia borbònica amb les lleis, institucions, llengua i cultura de Castella, com assenyalà amb lucidesa Miquel dels Sants Oliver. Es pot dir que el concepte modern d’Espanya es va fer present com una brutal imposició, tan sols assegurada a les illes per la presència d’un important contingent militar. Se’ns condemnava a la dependència política, a l’espoliació econòmica, al genocidi cultural i al provincianisme més empobridor.

4. Què va suposar el Decret de Nova Planta als Països Catalans i en concret a les Balears?
Els Decrets de Nova Planta són l’expressió normativa del dret de conquesta en el qual s’emparà Felip V per suprimir les nostres institucions i imposar el seu règim absolutista i unitarista. Més enllà dels simples textos hi ha un exèrcit hispano-francès que, si cal a sang i foc, vol suprimir tot el nostre sistema institucional, eliminar-nos de la història com a poble i esborrar tota memòria de les llibertats i constitucions dels nostres països. Des del primer moment la imposició de la llengua castellana és un objectiu de primer ordre del poder borbònic. El més sorprenent és que tres-cents anys després no hagin pogut consumar les seves pretensions i els nostres països mantenguin vives les seves pretensions de recuperar les llibertats nacionals perdudes el 1707, 1714 i 1715 respectivament.

5. Al llibre esmentes que no hi ha una gran consciència social sobre la Guerra de Successió a les Balears. A qui no ha interessat difondre què va passar?
Perdudes les institucions nacionals, l’únic que restava era el poder de l’estat i unes institucions provincials borbòniques, de molt migrades competències, en mans de la noblesa filipista. L’estratègia dels grups dominants illencs va ser d’esdevenir uns fidels servidors del poder espanyol per tal de gaudir dels seus privilegis i aconseguir-ne de nous. La dinàmica colonial: dependència/sucursalisme/caciquisme es va ensenyorir dels segles XVIII, XIX i XX. Com es pot entendre la història va ser interpretada d’acord amb la ideologia reaccionària d’aquests grups o, fins i tot, va ser amagada i esborrada. Això ha continuat a partir de 1975, fins i tot ha empitjorat, gràcies a l’omnipresència del discurs unitarista espanyol en els mitjans de comunicació. El darrer període de govern del PP a les Balears no va ser res més que un intent, teledirigit des de Madrid, per acabar amb l’escola, eliminar la llengua catalana de l’administració i dels pocs mitjans de comunicació on resistia, i així posar punt final a la tasca començada el 1715.

6. La comissió que s'ha constituit a les Illes per recordar el Tricentenari té per lema 'Del Decret de Nova Planta al dret a decidir'. Està d'acord que allò que falta a les Illes és recuperar més poder sobirà?
Sí, les Balears, com el País Valencià i Catalunya han de recuperar la seva sobirania política, perduda fa tres-cents anys. És un procés conseqüent amb la consolidació d’una situació democràtica, en la qual es deixin de banda les restriccions a la llibertat que marcaren la constitució espanyola de 1978. La Comissió Cívica pel Tricentenari, al costat de diverses iniciatives nascudes de la mateixa societat, ha intentat superar l’hostilitat de les institucions i recuperar la història que ens han amagat, conscients que sense fer això no podrem ser mai lliures per decidir el nostre futur.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.