traducció - translate - traducción

18.9.15

Qui hi ha darrere les decisions de la junta electoral contra l’independentisme? | VilaWeb

FONT: Qui hi ha darrere les decisions de la junta electoral contra l’independentisme? | VilaWeb



resolució de la junta electoral espanyola
Les informacions dels mitjans de comunicació sobre aspectes judicials a l’estat espanyol tendeix a classificar els jutges entre conservadors, moderats i progressistes. Amb aquestes etiquetes, que sovint també són vinculades a afinitats partidistes, s’interpreten les sentències i decisions judicials que afecten els àmbits públics i institucionals. Tanmateix, quan la matèria de judici és Catalunya, les seves competències i els drets democràtics posats al servei de l’autodeterminació, aquesta classificació no serveix de res. Amb petites excepcions, la majoria dels magistrats espanyols tendeixen a interpretar la constitució i la llei en favor dels interessos del poder espanyol. Podem comprovar-ho en les decisions que ha pres la junta electoral espanyola en el procés electoral del 27-S.
Decisions contra l’independentisme

L’ordre més discutida i polèmica de la junta electoral ha estat la que obliga els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a compensar els partits que no van participar en la Via Lliure de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’. Contra aquesta decisió, que comptava la Via Lliure com un acte electoral de campanya de les candidatures independentistes, el Col·legi de Periodistes hi ha presentat un recurs al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. És una polèmica que no té resolució clara, perquè els partits unionistes no van acceptar la proposta que va fer la CCMA d’emetre un espai informatiu especial diumenge a la tarda. Amb tot, la polèmica ha servit especialment al PP i a Ciutadans per a blasmar una suposada parcialitat dels mitjans públics catalans.

A banda aquesta decisió, la junta electoral ha estat especialment bel·ligerant amb la presència d’estelades penjades en espais públics municipals i ha ordenat que se’n retiressin centenars. També ha estat desigual el tractament dels electors que han de votar per correu. La junta electoral va denegar la petició del govern de la Generalitat d’ampliar el termini de vot per correu dels catalans a l’estranger, que va tancar-se el 29 d’agost. La petició del govern es basava en el fet que els tràmits per poder votar s’havien de fer durant el període de vacances i també apel·lava a la reducció d’horaris i personal d’alguns consolats espanyols. La junta electoral va ser intransigent amb la petició del govern i, en canvi, va decidir d’ampliar una setmana el termini perquè els militars que es trobessin navegant o participant en missions internacionals o d’assistència humanitària fora del territori estatal poguessin votar per correu. Dues vares de mesurar.
Prèviament, una de les decisions que més comentaris i bromes ha suscitat en la pre-campanya va ser la de fer retirar el logotip de la campanya d’estiu de TV3 i Catalunya Ràdio perquè deien que s’assemblava a la marca electoral de Junts pel Sí. Aquestes decisions que sistemàticament afavoreixen els interessos dels partits unionistes han cridat l’atenció sobre qui forma part de la junta electoral, qui els tria i com funcionen. Mirem de respondre-ho a continuació.
Com funciona la junta electoral?

La junta electoral espanyola –’central’, segons la denominació oficial– té seu a Madrid i és la màxima autoritat en la resolució de conflictes sobre procediments electorals. És un òrgan estatal permanent que es renova a cada legislatura espanyola, amb una composició mixta de vuit vocals elegits per sorteig entre els magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics elegits pel congrés espanyol. A banda aquests tretze membres amb dret de vot, també en formen part –sense dret de vot– el secretari general del congrés espanyol i el director de l’Oficina del Cens Electoral, que és ensems president de l’institut d’estatística espanyol (INE).

Els membres de la junta electoral espanyola actual van ser elegits després de la victòria de Mariano Rajoy, un cop es va constituir el nou congrés. Si bé els magistrats del Suprem van ser escollits per sorteig, els cinc catedràtics en actiu de l’àmbit del dret, la ciència política i la sociologia van ser triats pel PP (2), pel PSOE (2) i per CiU (1). Aquests catedràtics no poden exercir la presidència de la junta ni la vice-presidència, que són reservades als magistrats del Suprem. En una reunió constituent en una sala del congrés espanyol, els membres de la junta electoral van escollir president Carlos Granados Pérez i vice-president Andrés Martínez Arrieta. Tots dos són membres de la sala segona del Tribunal Suprem, dedicada al dret penal.
Els quinze membres de la junta
Carlos Granados Pérez. És el president de la junta. Fill de magistrat, neix a Melilla el 1944, però cursa els estudis pre-universitaris al col·legi elitista Nuestra Señora del Pilar de Madrid (de l’orde religiós marianista) per on també van passar Aznar, Javier Solana, Fernando Savater, Alfredo Pérez Rubalcaba i molts dirigents del poder econòmic, polític i mediàtic espanyol. Ingressa a la carrera judicial el 1970. El 1989 entra al Tribunal Suprem com a magistrat del gabinet tècnic. Tres anys després guanya la plaça de magistrat de la sala segona del Suprem. El 1994 va interrompre l’activitat al Suprem perquè fou designat fiscal general de l’estat per al govern de Felipe González, amb Juan Alberto Belloch de ministre de Justícia. Granados és membre de l’associació de jutges i magistrats Francisco de Vitoria, que algunes informacions periodístiques titllen de ‘moderada’. El president de la junta electoral va ser condecorat el 1968 amb la Gran Creu de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, creada pel franquisme i assumida pel govern espanyol de la transició.
Andrés Martínez Arrieta. El vice-president de la junta electoral va néixer el 1955 a Logronyo. Com Granados, Martínez Arrieta va participar en la fundació de l’associació de jutges i magistrats Francisco de Vitoria. Va ser l’instructor d’un cas de corrupció policíaca complicat, el cas Nani, i va arribar al Tribunal Suprem quan tenia tan sols quaranta-tres anys, el més jove de la història del tribunal. Quan Felipe González va anar al Suprem per declarar sobre el cas Filesa el 1997, Martínez Arrieta va sortir a rebre’l i donar-li la mà a la porta de l’edifici, gest que va ser criticat com una mostra de servilisme. La seva filla Cristina és fiscal i assessora del ministre de Justícia, Rafael Catalá.
José Luis Calvo Cabello. És magistrat de la sala cinquena del Tribunal Suprem, que s’ocupa dels delictes militars, des de l’any 2000. Va néixer el 1944 a Saragossa i va entrar a la carrera judicial el 1973. Després de passar per Manacor, Bilbao i Palma, va esdevenir vocal del Consell General del Poder Judicial entre 1985 i 1990, amb el càrrec de portaveu. És conegut per haver estat el primer jutge de dictar una sentència absolutòria d’un insubmís al servei militar l’any 1992. Va argumentar que la dignitat de l’individu està per damunt de l’estat. És membre de l’associació ‘progressista’ Jutges per la Democràcia. Com a membre del tribunal que va jutjar la il·legalització de la formació de l’esquerra abertzale Sortu, va ser un dels set magistrats que van emetre un vot particular en favor de la legalitat de l’organització. També va liderar l’admissió de la candidatura d’Alfonso Sastre, Iniciativa Internacionalista, a les eleccions europees del 2009.
Pablo María Lucas Murillo de la Cueva. Té cinquanta-nou anys i és magistrat del Suprem des del 2001. Va ser al govern de Felipe González com a subdirector general de Publicacions i Documentació del Centre d’Estudis Constitucionals, al Ministeri de Relacions amb les Corts espanyoles. Ha estat acusat sovint de tenir una relació de proximitat amb el PSOE andalús. Des del 2009 és el magistrat del TS encarregat dels serveis d’intel·ligència espanyols. Quan el CNI vol entrar en un domicili o vol intervenir les comunicacions dels ciutadans, necessita l’autorització de Lucas Murillo, que exerceix el càrrec per períodes de cinc anys –renovats a principi d’enguany.
Manuel Campos Sánchez-Bordona. Membre de la sala del contenciós-administratiu del Suprem des del 1999, és un dels magistrats més conservadors del tribunal i pròxim a l’Opus Dei, segons els mitjans espanyols. Campos, nascut el 1950, ha fet les carreres judicial i fiscal. Va ser fiscal de l’Audiència de Palma i abans d’arribar al Suprem va ser magistrat de l’Audiència espanyola. És lletrat del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i el govern espanyol l’ha proposat recentment per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per ocupar-hi el càrrec d’advocat general.
Antonio Salas Carceller. És un dels magistrats responsables de la sentència d’il·legalització de Batasuna. Formava part de la ‘sala del 61′ del Tribunal Suprem –una sala especial que aplica la llei de partits creada en virtut de l’article 61 de la llei del poder judicial– a proposta dels membres del PP del Consell General del Poder Judicial, que el van nomenar com un dels cinc magistrats més ‘moderns’ (últims que hi han accedit) del Suprem. Va renunciar a formar part d’aquesta sala després de demostrar-se que s’havia canviat l’ordre de publicació de nomenaments al BOE perquè entrés a la sala en lloc d’Encarnación Roca, considerada catalanista i nomenada pels vocals de CiU i PSOE al CGPJ. Ara forma part de la sala primera del Suprem, que s’ocupa de resoldre els conflictes entre l’ordre jurisdiccional civil i el penal. Pertany a l’Associació Professional de la Magistratura (APM), considerada ‘conservadora’.
María Luisa Segoviano Astaburuaga. Magistrada del Tribunal Suprem des de final de 2006, després d’una llarga carrera judicial que comença el 1974 a Barcelona. A la capital catalana hi passa tres anys i mig com a secretària de magistratura de treball. Segoviano és considerada una experta de referència en matèria de règim laboral. És professora de Dret Processal a la Universitat de Valladolid i dirigeix el Fòrum Aranzadi Social, un espai de relació entre professionals que debat sobre l’actualització i la millora del dret laboral.
José Antonio Montero Fernández. És magistrat de la sala tercera del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem des del 2009. Prèviament havia estat magistrat del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia.
Pablo Santolaya Machetti. Nascut el 1954, és catedràtic de dret constitucional de la Universitat d’Alcalà des del 2005. Abans havia estat catedràtic a la Universitat de Cantàbria i professor de la Complutense de Madrid. És membre de la junta electoral des del 2004 a proposta del PSOE. Ha treballat com a consultor de les Nacions Unides i del Consell d’Europa i va ser lletrat del Tribunal Constitucional. Entre el 1993 i el 1996 va ser director general als ministeris de Justícia i Interior de Felipe González.
Joan Manuel Trayter Jiménez. Nascut el 1962, és catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona. Forma part de la junta electoral a proposta del grup de CiU al congrés espanyol. Ha estat magistrat suplent al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vice-president del Tribunal Català de l’Esport, i actualment és membre de la comissió jurídica assessora de la Generalitat (màxim òrgan consultiu en matèria jurídica del govern català).
Paloma Biglino Campos. Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Valladolid. És membre suplent de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i de l’Observatori de la Vida Militar –un òrgan adscrit a les corts espanyoles que vetlla pels drets i deures dels membres de les forces armades. Ja havia estat membre de la junta electoral entre el 2004 i el 2008 a proposta del PSOE.
Alfonso de Esteban Alonso. Nascut a Madrid el 1943, és doctor en ciències econòmiques per la Complutense de Madrid, on ha fet de professor de ciències polítiques i sociologia. És membre de la junta electoral a proposta del PP el 2012 i va ser membre del govern d’Aznar com a director general d’Urbanisme al Ministeri d’Obres Públiques.
Raúl Canosa Usera. Catedràtic de dret constitucional a la Universitat Complutense de Madrid. És membre de la junta electoral des del 2014 a proposta del PP en substitució de Pedro José González-Trevijano Sánchez. És degà de la Facultat de Dret de la seva universitat.
Carlos Gutiérrez Vicén. És secretari de la junta electoral per designació directa com a secretari general del congrés espanyol. És lletrat de les corts espanyoles des del 1992.
Gregorio Izquierdo Llanes. És el director de l’Oficina del Cens Electoral i president de l’institut d’estatística espanyol (INE). Ocupa aquests càrrecs dels del 2012, amb l’arribada del PP a la Moncloa, i és el primer president de l’INE que no és estatístic, sinó economista. Forma part de la junta electoral en representació del seu càrrec de director de l’Oficina del Cens Electoral.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.