traducció - translate - traducción

26.12.15

CONCLUSIONS PROVISIONALS SOBRE LES JORNADES: ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ (Palma 18 i 19 Desembre 2015)

Font: Conclusions de les jornades ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÂ - STEI-i


PRIMERA PROPOSTA DE CONCLUSIONS JORNADES A CONSENSUAR. EL DOCUMENT ES FARÀ ARRIBAR ALS PONENTS I CONFERENCIANTS I ALS ASSISTENTS PER TAL DE CONSENSUAR-LO I FER-LO ARRIBAR TAMBÉ ALS ASSISTENTS I MADURAR-LO I AMPLIAR-LO AMB LES VISIONS D’ALTRES PROFESSIONALS ARREU DEL TERRITORI.

Introducció:

Gràcies assistents, ponents, conferenciants, alliberats i CATALINA FONT.
Moltes gràcies a totes les persones que heu assistit en aquesta Jornada i a les persones alliberades de l’STEI Intersindical que heu ajudat en l’organització i la difusió d’aquesta Jornada, de forma especial també a na Catalina Font, no de bades és la meva germana gran. Gràcies Catalina!

Objectius de la Jornada assolits. Les primeres passes estan fetes. Encara ens en queden unes quantes més. Crec que entre ahir i avui i gràcies a la participació dels ponents i assistents els objectius de les Jornades es van assolint.

Campanya de llarga durada i a tot el territori. Els ENLLAÇATS ens hem proposat treballar durant tot aquest curs en aquesta campanya per un ESPAI D ECOMUNICACIÓ EN CATALÀ. A tot el territori i comptant amb la participació del màxim de professionals de la comunicació i responsables polítics per dur endavant aquest objectiu.

Importància de la creació d’espais de comunicació, reflexió, debat entre els professionals i fer avançar aquesta possibilitat necessària i imprescindible de tenir uns mitjans de comunicació propis en llengua i continguts.

RESUM DE LES PRIMERES CONCLUSIONS:

1.   Superar la fragmentació i la desigualtat en la normalització. EL MAPA. EL TERRITORI. LES TRES POTES DAMUNT EL MAPA. Hem de superar la fragmentació i la desigualtat en la normalització que hi ha a tot el territori. Ens centrarem avui en el Principat, Illes I PV, -sense oblidar CatNord, ni l’Alguer, ni la Franja- Fragmentació legislativa,
a.   tres lleis de normalització per una mateixa llengua, llei d’ús del valencià, requisit de català a cada territori diferent, Educació, mitjans de comunicació, administració (requisit i promoció de l’ús social)
b.   tres regulacions del requisit del català
c.   tres sistemes educatius amb la regulació d ela llengua a l’escola diferent.
d.   Tres mitjans de comunicació públics diferents i sense objectius comuns pel que fa a la llengua que compartim. Pantalla fosca al País valencià. TV3 i rac1 o Catalunya ràdio molts espectadors i oients, capaços de mobilitzar molta gent, la Marató i la Festa del club Super 3, la ràdio en català, supera àmpliament la ràdio en castellà, IB 3 es recupera de les imposicions d’en Bauzá.

Bona feina mestres a tot el territori per la NL del català. Sense deixar de millorar cada dia la feina que es fa dins el centres volem treballar per normalitzar l'entorn escolar on els mitjans de comunicació hi tenen un paper fonamental.

S’han de conèixer quines són les passes tècniques, legals i polítiques que s'han de fer per aconseguir la reciprocitat de les emissions de les televisions públiques en català i exigir el compliment de la legislació europea que recull LA CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES REGIONAL I MINORITÀRIES ratificada per l’estat espanyol i que possibilitat aquesta reciprocitat.

Consideram que el dret d’usar una llengua PRÒPIA regional o minoritària en la vida privada i pública constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa.

La protecció i la promoció de les llengües regionals o minoritàries en els diferents països i regions d’Europa representen una contribució important a la construcció d’una Europa basada en els principis de la democràcia de la diversitat cultural, en el marc de la sobirania nacional i de la integritat territorial.

Aprofitem les Jornades per recordar a l’estat espanyol el que té signat pel que fa a la reciprocitat:

ARTICLE 14. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS (Dedicat a la Catalunya Nord i a l’Alguer)  Les parts es comprometen: a) a aplicar els acords bilaterals i multilaterals existents que les vinculen amb 32 els estats on la mateixa llengua és usada de manera idèntica o pròxima, o a esforçar-se per concloure’n, si cal, per tal d’afavorir els contactes entre els parlants de la mateixa llengua en els estats implicats, en els àmbits de la cultura, de l’ensenyament, de la informació, de la formació professional i de l’educació permanent; b) en interès de les llengües regionals o minoritàries, a facilitar i/o a promoure la cooperació a través de les fronteres, especialment entre col·lectivitats regionals o locals en el territori de les quals s’usa la mateixa llengua de manera idèntica o pròxima.

Els mitjans de comunicació són constructors d'un marc de referències culturals i instruments de suport pedagògic que reforcen l’espai de la llengua, la cultura i la identitat que compartim.

Sabem que hi ha moltes incerteses per al nostre futur com a comunitat lingüística. Som conscients com deia la campanya de NL que EL CATALÀ ES COSA DE TOTS! Perills cadena ARTE una de les més importants d’Europa. En anglès i castellà. O emissores del EEUU...
La crisi econòmica que afecta els mitjans públics i privats. El nou sistema de comunicacions i l’aparició de les xarxes socials i nous dispositius d’accés a la informació afecta els mitjans de comunicació tal com ara els coneixem.
El poder de l’estat té molt clara quina ha de ser la llengua hegemònica i treballa a tots els nivells perquè sigui així i de forma especial, en el gran instrument de difusió i cohesió de la llengua, i de la comunitat lingüística catalana, que representen els mitjans de comunicació.
L’estat controla l’espai radioelèctric, en fa distribucions arbitràries i discrecionals i treballa per un estat monolingüe.
La lluita per l’hegemonia de la llengua al territori que li és pròpia, com ens deia el professor Gifreu, és una lluita irrenunciable. Les polítiques per la llengua s’han de convertir en accions centrals de l’exercici del poder.
Falta l’estudi de l’ús del català a les xarxes socials. Com s’exerceix el poder sobre les llengües avui. Si no es consideren a l’estudi les xarxes l’ús a les xarxes socials és una gran mancança.
Sense Estat no hi ha protecció de la llengua. Són els estats que fan de la llengua una veritat d’estat.
Els gran mitjans de l’estat ignoren el català la diversitat lingüística, ni tan sols un dels canals és amb llengües compartides.
IMPORTÀNCIA també de l’espai compartit la coordinació entre empreses per fer
Programes de producció pròpies
La industria de doblatge, compartir i rendibilitzar costos
Una nova actitud de l’estat davant la plurinacionalitat, la diversitat nacional i lingüística...
Necessitat de compartit per les majories de govern  d’energies i sinèrgies. Responsables de l’espai comú.

Constitució d’un Consell de l’espai de comunicació en català. Josep Gifreu ens proposa la creació d’un Consell que es pugui convertir en la instància central de la de la reconstrucció d’aquest espai, capaç de donar resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatius, cultural i lingüístic del català.
Ara és bon moment i és ara no cal que siguem independents. S’han d’obrir converses. Models d’acció coordinada davant la comunicació. Una via per superar aquest regne de taifes i que arribem a uns mínims per aprofitar els recursos que tenim.

Esborranys

Necessitat de promoure polítiques per normalitzar la situació del català entre la població. Falta consciència de País, que hi hagi demanda de premsa en català, que l’empresa privada també aposti per un producte de qualitat i en català.
Es necessiten l’ajuda de l’administració.
Hem de ser autònoms. No podem dependre dels canvis polítics. Formúles noves de finançament que ens garanteixin estabilitat Noves fórmules imaginatives de finançament.
El Sóller és un diari en català. Dóna petits beneficis. Publicació setmanal sostenible. Professional petit. La gent consumeix el producte. Vivim a un lloc esquizofrènic. El Sóller és rendible.
Val la pena fer-ho en català.

Joan Riera
Premsa en català no se sosté. L’ambient social no ho sosté. Editorial premsa ibèrica. Diari de Girona. L’Empordà i altres, no són rendible perquè el català aquí no té la mateixa força
10,1%
47% indiferent
Dades del cens 1.100.00 192.00 estrangers 20% de població de fora i empadronada.
Castellanoparlants i de segona generació tenen el castellà. Mal de fer sembrar en aquesta terra tan àrida
Problema de premsa privada 
Benjamí Villoslada

El món digital és un món nou. S’ha de canviar la manera d’entendre l’empresa. 

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.