traducció - translate - traducción

24.9.16

A TOTA MÀQUINA!


Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.


El procés català cap a la independència fa avançar moltes coses a gran velocitat. Aquesta setmana n’hem tingut bona mostra. Per exemple, la degradació de la “democràcia” espanyola, que a hores d’ara ja toca posar entre cometes, amb un exconseller Homs obligat a comparèixer sota amenaça de detenció davant del Suprem i un Javier De la Rosa protegit per la fiscalia anticorrupció a canvi d’informació contra l’independentisme. Però, no ens enganyem, que la ruptura vagi a tota màquina depèn en primer lloc de nosaltres: dijous i divendres tindrem l’oportunitat de donar el primer pas ratificant la solidesa del primer Govern independentista de la història. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
ETIQUETES: sediciótemps sedició
1,5. Aquesta setmana un digital espanyol desvetllavanous detalls de l’Operació Catalunya. Tot el joc brut que ens fan és perfectament imaginable. De fet, estaria bé (encara que no passarà) que algun dia se sabés quants diners s’estan abocant desbocats a intentar aturar la independència. Quanta gent tenen que viu ara mateix d’això. Si l’atur està baixant gràcies a l’engreix del CNI. No per suposat, però, resulta menys escandalós: el ministre de l’Interior amb un maletí al despatx farcit de bitllets i un agent de la policia política, creada des del cor mateix de l’Estat, que viatgen en un avió oficial, fins a Suïssa, per pagar a un confident una informació que suposadament ha d’enfonsar un adversari polític, però que finalment resulta falsa. D’autèntica monarquia bananera. I, naturalment, la premsa catalana del règim, gairebé ni piu, que hi ha temes molt més fonamentals com ara el pregó de Barcelona.


AFINAT. Corrupció a doble escala. Corrupció en la Fiscalia (suposadament) Anticorrupció, que decideix no investigar res, tot i que la mateixa Agència Tributària espanyola ha conclòs que el financer va cometre delicte fiscal en l’operació de compravenda de més de mil oficines del Santander en 2007. Com se sap, De la Rosa ha estat un testimoni clau en l’Operació Catalunya, el gran ventilador creat amb l’objectiu d’empastifar l’independentisme. Cal protegir-lo, retornar-li el favor, encara que sigui escandalós. Corrupció en els mitjans dependentistes catalans que decideixen obviar completament l’afer. Talment, com si, com en el cas dels fiscals, rebessin instruccions directes del Govern espanyol. Màrius Carol i Enric Hernández, al servei dels seus grups empresarials de comunicació estan molt entretinguts amb les seves coses. I, naturalment, la premsa catalana del règim, gairebé ni piu, que hi ha temes molt més fonamentals com ara el pregó de Barcelona.

ALTERNATIU. Francament, el contra-pregó de Toni Albà és una idea dubtosa que la histèria del seus contraris ha convertit en imprescindible. El més destacable és de quina manera retrata l’espai polític dels Comuns. El pregó alternatiu de la Mercè és exactament el que farien ells. De fet, ja li van fer a Trias en 2012. Perquè ells poden fer-lo, però a ells no se’ls pot fer. Només ells decideixen què és alternatiu i què no. No hi ha accions alternatives: són ells qui les fan així. Què és alternatiu? Allò que fan ells. Si alguna cosa caracteritza la casta arrecerada al poder és la seva total incapacitat d’entomar qualsevol mena de crítica. Per això costa molt d’entendre aquesta al·lèrgia histèrica de tot l’entorn encomunista a un acte de contra-programació del pregó oficial. Un pregó alternatiu no només no l’haurien de blasmar, sinó que fins i tot haurien d’integrar-lo al programa oficial.

BANCA. Ara fa un any érem en plena campanya electoral de les eleccions plebiscitàries del 27-S. Un dels episodis més lamentables es produí quan les patronals de les entitats financeres espanyoles van fer publicar un furibund comunicat contra la independència. Si no ho heu fet, us recomano la lectura del deliciós reportatge periodístic de l’ARA del cap de setmana passat sobre la gestació del document. Dibuixa sobretot la covardia dels responsables de la Caixa i el Banc Sabadell, defugint en tot moment donar la cara: no, xatos, aquí s’haurà de retratar tothom. S’apropa el dia D i les entitats financeres jugaran un paper vital en la desconnexió: qui se’n vulgui oposar caldrà que ho faci a cara descoberta. Ara fa un any vaig obrir compte corrent a una cooperativa de crèdit catalana que no va subscriure aquell comunicat vergonyós: potser no he guanyat en interessos, però sí molt en dignitat.

BOICOT. Com de costum, l’Estat espanyol ha desplegat aquesta setmana tots els seus mitjans de pressió per deixar sense veu Catalunya, ara, arran del viatge del conseller d’afers exteriors a l’Argentina. A diferència del ridícul de Xavier García Albiol celebrant la independència de Mèxic fa ara 206 anys, naturalment, feta de manera il·legal segons el marc constitucional espanyol del seu temps, i, evidentment, del tot unilateral, Romeva sí ha mostrat la mínima coherència exigible en participar en els actes de la commemoració del bicentenari de la plena sobirania Argentina amb la Declaració d'Independència de les Províncies Unides del Río de la Plata del 9 de juliol del 1916, independència en la qual, per cert, els catalans van tenir un paper rellevant. El conseller ha participat també en la commemoració del 130è aniversari del Casal Català de Buenos Aires, una de les entitats més veteranes de l’emigració catalana a Amèrica. 

CACERA. Entretant, la histèria del ministre García-Margallo escala a nivells delirants. Davant la receptivitat internacional a l’acció exterior catalana deu estar empassant contínuament. El regne d’Espanya, però, covard, només s’hi atreveix amb petits estats com Letònia: després d’haver provocat un conflicte internacional en acusar el seu ex primer ministre i actual vicepresident de la Comissió de cobrar per fer declaracions a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació (es pensen que tothom fa com ells), ara ha aprofitat la Diada per fer una nova passa en la seva cacera contra el dissident: inventar-se que el cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, va posar una estelada al balcó de l’edifici consolar, amb l’objectiu de traure’s de sobre la incomoda presència d’un reconegut independentista. Una vegada més, val tot per lluitar contra nosaltres. El món mira i pren nota. Confiem.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.1,5. Aquesta setmana un digital espanyol desvetllavanous detalls de l’Operació Catalunya. Tot el joc brut que ens fan és perfectament imaginable. De fet, estaria bé (encara que no passarà) que algun dia se sabés quants diners s’estan abocant desbocats a intentar aturar la independència. Quanta gent tenen que viu ara mateix d’això. Si l’atur està baixant gràcies a l’engreix del CNI. No per suposat, però, resulta menys escandalós: el ministre de l’Interior amb un maletí al despatx farcit de bitllets i un agent de la policia política, creada des del cor mateix de l’Estat, que viatgen en un avió oficial, fins a Suïssa, per pagar a un confident una informació que suposadament ha d’enfonsar un adversari polític, però que finalment resulta falsa. D’autèntica monarquia bananera. I, naturalment, la premsa catalana del règim, gairebé ni piu, que hi ha temes molt més fonamentals com ara el pregó de Barcelona.



AFINAT. Corrupció a doble escala. Corrupció en la Fiscalia (suposadament) Anticorrupció, que decideix no investigar res, tot i que la mateixa Agència Tributària espanyola ha conclòs que el financer va cometre delicte fiscal en l’operació de compravenda de més de mil oficines del Santander en 2007. Com se sap, De la Rosa ha estat un testimoni clau en l’Operació Catalunya, el gran ventilador creat amb l’objectiu d’empastifar l’independentisme. Cal protegir-lo, retornar-li el favor, encara que sigui escandalós. Corrupció en els mitjans dependentistes catalans que decideixen obviar completament l’afer. Talment, com si, com en el cas dels fiscals, rebessin instruccions directes del Govern espanyol. Màrius Carol i Enric Hernández, al servei dels seus grups empresarials de comunicació estan molt entretinguts amb les seves coses. I, naturalment, la premsa catalana del règim, gairebé ni piu, que hi ha temes molt més fonamentals com ara el pregó de Barcelona.

ALTERNATIU. Francament, el contra-pregó de Toni Albà és una idea dubtosa que la histèria del seus contraris ha convertit en imprescindible. El més destacable és de quina manera retrata l’espai polític dels Comuns. El pregó alternatiu de la Mercè és exactament el que farien ells. De fet, ja li van fer a Trias en 2012. Perquè ells poden fer-lo, però a ells no se’ls pot fer. Només ells decideixen què és alternatiu i què no. No hi ha accions alternatives: són ells qui les fan així. Què és alternatiu? Allò que fan ells. Si alguna cosa caracteritza la casta arrecerada al poder és la seva total incapacitat d’entomar qualsevol mena de crítica. Per això costa molt d’entendre aquesta al·lèrgia histèrica de tot l’entorn encomunista a un acte de contra-programació del pregó oficial. Un pregó alternatiu no només no l’haurien de blasmar, sinó que fins i tot haurien d’integrar-lo al programa oficial.

BANCA. Ara fa un any érem en plena campanya electoral de les eleccions plebiscitàries del 27-S. Un dels episodis més lamentables es produí quan les patronals de les entitats financeres espanyoles van fer publicar un furibund comunicat contra la independència. Si no ho heu fet, us recomano la lectura del deliciós reportatge periodístic de l’ARA del cap de setmana passat sobre la gestació del document. Dibuixa sobretot la covardia dels responsables de la Caixa i el Banc Sabadell, defugint en tot moment donar la cara: no, xatos, aquí s’haurà de retratar tothom. S’apropa el dia D i les entitats financeres jugaran un paper vital en la desconnexió: qui se’n vulgui oposar caldrà que ho faci a cara descoberta. Ara fa un any vaig obrir compte corrent a una cooperativa de crèdit catalana que no va subscriure aquell comunicat vergonyós: potser no he guanyat en interessos, però sí molt en dignitat.

BOICOT. Com de costum, l’Estat espanyol ha desplegat aquesta setmana tots els seus mitjans de pressió per deixar sense veu Catalunya, ara, arran del viatge del conseller d’afers exteriors a l’Argentina. A diferència del ridícul de Xavier García Albiol celebrant la independència de Mèxic fa ara 206 anys, naturalment, feta de manera il·legal segons el marc constitucional espanyol del seu temps, i, evidentment, del tot unilateral, Romeva sí ha mostrat la mínima coherència exigible en participar en els actes de la commemoració del bicentenari de la plena sobirania Argentina amb la Declaració d'Independència de les Províncies Unides del Río de la Plata del 9 de juliol del 1916, independència en la qual, per cert, els catalans van tenir un paper rellevant. El conseller ha participat també en la commemoració del 130è aniversari del Casal Català de Buenos Aires, una de les entitats més veteranes de l’emigració catalana a Amèrica. 

CACERA. Entretant, la histèria del ministre García-Margallo escala a nivells delirants. Davant la receptivitat internacional a l’acció exterior catalana deu estar empassant contínuament. El regne d’Espanya, però, covard, només s’hi atreveix amb petits estats com Letònia: després d’haver provocat un conflicte internacional en acusar el seu ex primer ministre i actual vicepresident de la Comissió de cobrar per fer declaracions a favor del dret de Catalunya a l’autodeterminació (es pensen que tothom fa com ells), ara ha aprofitat la Diada per fer una nova passa en la seva cacera contra el dissident: inventar-se que el cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, va posar una estelada al balcó de l’edifici consolar, amb l’objectiu de traure’s de sobre la incomoda presència d’un reconegut independentista. Una vegada més, val tot per lluitar contra nosaltres. El món mira i pren nota. Confiem.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.



Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.