traducció - translate - traducción

15.9.16

La Diada catalitza el procés |Ramón Cotarelo

"Hi ha una entesa de fons entre Podem i l'Estat espanyol que no es dóna en el cas de Puigdemont i els independentistes"
Foto: P. Duran
per Ramón Cotarelo 12/09/2016

El 2012, preguntat Rajoy sobre què pensava d'una Diada multitudinària, pacífica, democràtica i independentista, va respondre que allò era un "guirigall". La "majoria silenciosa" per descomptat, no esvalotava i no volia la independència. Quatre anys després, el "guirigall" segueix essent un impressionant exemple de voluntat popular civilitzada, ordenada, pacífica i democràtica en lluita per una Estat nou. Un dret inherent a tota nació com la catalana. Al seu torn, la "majoria silenciosa" ha deixat de ser "silenciosa", però no ha aconseguit ser majoria i gairebé aconsegueix no ser res. La manifestació convocada per la Societat Civil Catalana a favor d'Espanya com a unitat de destí en l'universal no va arribar a les dues dotzenes de participants, comptant els que sostenien les banderes. La convocada per En Comú Podem a favor de "referèndum pactat" amb l'Estat per comptes de la independència, segons sembla, es va quedar en uns tres-cents o quatre-cents pactistes o “pactadors”, que semblen pocs per convèncer cap Estat.

La immensa majoria de la ciutadania políticament mobilitzada va sortir al carrer per mostrar a les autoritats, als ciutadans espanyols i al món sencer la seva voluntat de constituir-se en Estat independent. Un fet que ha accelerat notablement el procés cap a la independència.

La nit de diumenge, la senyora Colau afirmava a la televisió amb Ana Pastor que la majoria ciutadana no es manifestava per la independència, sinó per un referèndum pactat amb l'Estat. En el trajecte de la manifestació no es van escoltar crits a favor del referèndum sinó de la independència, però ella ja ho havia dit a la televisió espanyola. Més o menys a la mateixa hora, Puigdemont anunciava que, vist l'èxit de la Diada, superada la qüestió de confiança, el dia 28 de setembre demanaria un referèndum a l'Estat. Des del punt de vista d'En comú Podem, es tractava d'una feliç rectificació del president. No cal jugar amb vies unilaterals que són carrerons sense sortida sinó que cal anar per la de la legalitat, amb un referèndum pactat per reformar després Espanya de cap a peus. Per fi, Puigdemont acceptava que el projecte d'En comú Podem era millor que el seu. Cert?

En absolut. Puigdemont no demanava negociar amb l'Estat un referèndum. Demanava fer un referèndum en considerar que és un dret de Catalunya. La negociació era secundària. I, si l'Estat no accedia, proposava eleccions constituents en el termini d’un any. És a dir, res a veure amb els plantejaments d'En Comú Podem. Una acceleració del procés i un manteniment del full de ruta cap a la independència, això que els de Podem i confluències consideren que és un inconvenient per a la "normalització" de la situació.

Molt més clar que l'esquerra no independentista ho veu el govern espanyol. Dilluns després de la Diada, el ministre Catalá ja anunciava que l'Estat espanyol mai acceptaria un referèndum a Catalunya, negociat o no negociat. Afegia, a més, que la intenció del govern era aplicar la legislació penal a tots aquells comportaments dels polítics independentistes que ho mereixessin. Ningú per sobre de la llei. Tots a complir-la i afrontar les seves responsabilitats si cometien algun acte il·lícit.Pura amenaça implícita a Puigdemont, Forcadell, Mas, Homs, Rigau, Ortega. I la llista va creixent.Amb això, Catalá contestava d'una sola vegada tant a Puigdemont com a Colau.

La resposta de Colau encara no ha arribat i és probable que no arribi, perquè hi ha una entesa de fons entre Podem i l'Estat espanyol que no es dóna en el cas de Puigdemont i els independentistes.

Per això, la resposta del president no es va fer esperar, el mateix matí de l'exabrupte del ministre de Justícia, Puigdemont va posar data a les eleccions constituents catalanes: la Diada de 2017. El procés de la independència tenia el terme a quo; la sentència del Tribunal Constitucional de maig de 2010, aniquilant l'Estatut, ja té també terme ad quem.


Share/Bookmark