traducció - translate - traducción

10.10.16

Se'n van adonant

Els independentistes ja no són quatre gats que a més estan barallats, sinó que són molts i capaços d'entendre's en allò bàsic per tirar endavant una república


JORDI GRAU

Jordi GrauEl mateix dia que el Parlament aprovava que es faria un referèndum al setembre del 2017, tal com ha anunciat el president de la Generalitat de totes les maneres possibles, el Tribunal Constitucional instava la fiscalia (espanyola, of course) a actuar per la via penal contra la presidenta Carme Forcadell per haver deixat debatre i votar els diputats escollits per debatre i votar. I el Tribunal Suprem, en una molt explicable conjunció d'interessos, demanava el suplicatori per jutjar el diputat Francesc Homs pel seu paper clau en l'organització del 9-N. Mas, Ortega i Rigau saben la que els espera als tribunals, tot i que el sentit comú fa entendre que no van vulnerar cap llei. Tot en ordre, doncs.

Espanya, l'Estat espanyol vaja, ha descobert no fa tant que això de la independència és alguna cosa més seriosa que un delit del president Mas. Que hi ha molta gent al darrere i una majoria de 72 diputats al Parlament. I amb Puigdemont a la presidència de la Generalitat, s'han trobat amb un senyor que pot ser educat (encara que se li escapi una hòstia al faristol) però que també els pot cantar les veritats sense tallar-se ni un pèl. Això ho estan descobrint al Madrid polític.

Els independentistes ja no són quatre gats que al damunt estan barallats, sinó que són molts i, tot i que estan barallats, són capaços d'entendre's en allò bàsic per tirar endavant una república catalana. I certament cada vegada que a Madrid han volgut fer alguna cosa per aturar-ho, s'han equivocat més. El temps passa i es troben un Puigdemont que no només diu que vol portar la gent a votar, sinó que diu quan. I ja ha passat la qüestió de confiança i el debat de política general i ja només preguen perquè la CUP i Junts pel Sí es barallin pels pressupostos.

Em fa l'efecte que això no s'espatllarà. No n'hi ha prou que Albiol (que cada dia fa millor Millo) parli de finançament i de negociar amb Madrid. Allò es deia Estatut i ells se'l van carregar amb allò de “una firmita contra Catalunya”. Massa tard...

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.