traducció - translate - traducción

4.6.17

Bones notícies des de Venècia: la pressió, tota, sobre Rajoy

«Assenyala ja amb el dit qui serà el responsable d’una crisi política anunciada que sacsejarà no únicament l’estat espanyol sinó la Unió Europea sencera»

Imatge d'un dels plenaris de la Comissió Venècia
Per: Vicent Partal

La resposta de la Comissió de Venècia a la carta enviada pel president de la Generalitat és una bona notícia. Excel·lent. La Comissió Europea per la Democràcia mitjançant la Llei, que aquest és el seu nom oficial, hi diu unes quantes coses importants que cal remarcar.

En primer lloc, hi ha el fet que, com no podia ser altrament, accepta i reconeix l’esforç del Parlament de Catalunya per fer un referèndum acordat amb l’estat. I això, malgrat que la Generalitat de Catalunya, com hem explicat un miler de vegades, no té capacitat d’adreçar-s’hi.

La segona part del document, però, és la més interessant. La Comissió de Venècia recorda a la Generalitat que la relació amb la comissió mateixa i el referèndum s’hauria de fer d’acord amb les autoritats espanyoles, amb la constitució i amb les lleis aplicables.
Alguna gent interpreta això com un problema, com una trampa, però és tot el contrari. És normal que les institucions, qualssevol, diguen això. Perquè és normal que les constitucions i les lleis solucionen problemes, no pas que els provoquen. En conseqüència, no és normal que no es puga modificar la constitució espanyola per permetre el referèndum. I ací és on es trasllada tota la pressió sobre el govern del PP.

Quan el PP diu que el problema de fer el referèndum és que la constitució actual no permet de fer-lo, la qüestió que qualsevol observador internacional exposa immediatament és que, per evitar una crisi de conseqüències majors, cal canviar la constitució. Així de senzill i transparent. I, evidentment, cal canviar-la amb els vots de tots els qui volen evitar el problema, també del PP. Perquè si el PP no vota a favor de solucionar el problema de mètode, a favor del canvi de la constitució, aleshores queda molt clar que no hi ha un problema de mètode sinó que s’amaga, darrere un problema de mètode, una voluntat d’imposició antidemocràtica d’una part contra una altra. Simplement, no es voldria trobar cap solució democràtica a l’envit del Parlament de Catalunya i es faria servir la constitució no pas per facilitar una eixida democràtica sinó com a instrument de coerció. I no cal dir que la demostració empírica d’això seria d’una gran ajuda a l’hora de justificar la unilateralitat de la reacció catalana.

En aquest sentit, que la Comissió de Venècia reconega de manera emfàtica l’esforç català per a arribar a un referèndum acordat és una gran notícia perquè documenta qui està per solucionar el problema de manera democràtica en primer lloc. I en conseqüència, assenyala ja amb el dit qui serà el responsable d’una crisi política anunciada que sacsejarà no únicament l’estat espanyol sinó la Unió Europea sencera.

Font: Bones notícies des de Venècia: la pressió, tota, sobre Rajoy | VilaWeb

NO US HO PERDEU


El Estado español ya perdió la batalla


Por Germán Capdevila
Barcelona (INCAT-Nació.Digital).- El miedo ha cambiado de bando. Durante la campaña electoral de las elecciones plebiscitarias del 27-S, la estrategia del miedo fue ampliamente desplegada desde el unionismo para intentar desmovilizar el independentismo. Las amenazas fueron múltiples y variadas, desde la pérdida de las pensiones hasta la expulsión de la UE.

En 2017, el miedo se instaló en Madrid. En Cataluña ya no es una variable de peso, porque la ciudadanía sufre día a día las consecuencias de permanecer en España: pensiones en peligro, cercanías en quiebra, corredor mediterráneo parado, centrifugación de competencias autonómicas hacia Madrid vía judicial, amenazas al sistema educativo catalán, etcétera. La independencia es una opción válida para que las cosas dentro de España sólo pueden ir a peor.
El gran acierto del independentismo ha sido poner el referéndum en el centro del debate. Si sólo se habla de independencia, se puede reducir a una discusión ideológica. Cuando hablamos de votar para resolver un conflicto, el problema se sitúa en el ámbito estrictamente democrático. El Estado ha perdido la batalla por el relato y cualquiera de las medidas represivas que prepara no harán nada más que acelerar la independencia.
Por eso desde Madrid empiezan a hablar de golpe de Estado y de dictaduras. Por eso la prensa explica cuentos chinos sobre la situación futura del castellano en Cataluña o del presidente de la Generalitat nombrando jueces (tiene gracia que desde Madrid se hagan cruces). Tienen miedo. Se han quedado sin argumento y saben a ciencia cierta que el Gobierno y el Parlamento cumplirán con el mandato democrático otorgado por la ciudadanía.
En el plano internacional, es evidente que todo seguirá siendo un asunto interno del Reino de España hasta que Cataluña no decida dar el paso, pero provoca un nerviosismo creciente en La Moncloa que cada vez más estados europeos creen comisiones parlamentarias de seguimiento del proceso catalán. Es un hecho inédito que nos muestra que Europa y el mundo esperan que demos el paso para actuar según sus intereses. Pero tenemos que hacerlo nosotros, no lo harán ellos por nosotros.
Es posible que las respuestas represivas del Estado nos hagan pasar una temporada algo convulsa, pero la legitimidad catalana saldrá tan reforzada que los acontecimientos se sucederán con una velocidad no prevista. De hecho, ya lo estamos viendo. Aquellos que hasta ahora se habían mantenido en la equidistancia o la ambigüedad se ven obligados a tomar partido. No será la única sorpresa que veremos en las próximas semanas.-
crc

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.