traducció - translate - traducción

18.6.17

POLÍTIQUES SOCIALS A LA REPÚBLICA CATALANA

Resultat d'imatges de graffittis mobilització social
Totes les mobilitzacions, les recollides de signatures, les xerrades, els articles, els cartells, les reunions, el repartiment de samarretes ...  no es justifiquen per acabar fent una versió reduïda de l’actual Estat.

Que ningú es pensi que un cop aconseguida la República Catalana tot seran flors i violes i que la riquesa ens caurà del cel i viurem la mar de bé sense fer res. Qui vengui això està fent un flac favor al País. Perquè en un món competitiu, interconnectat, globalitzat, dominat per les grans multinacionals i amb l’expansió exportadora de grans països on regna el treball en condicions de semiesclavitud és difícil competir-hi. Però ho aconseguirem, amb transformació del teixit productiu orientat a la innovació, les noves tecnologies, l’esperit emprenedor que sempre ens ha caracteritzat, una política de repartiment de la riquesa i, sobretot, l’assenyada política d’inversions públiques que haurem d’exigir als nostres dirigents.
Perquè fer-ho pitjor que els de l’estat del qual encara formem part és difícil. Només cal citar algunes de les barrabassades que s’han fet. Com les ingents despeses de l’època Zapatero, l’anomenat “Plan Z”, al qual es calcula que s’hi van dedicar 12.000 milions d’euros, emprats a arreglar voreres, fer rotondes i altres obres públiques de dubtosa rendibilitat futura, endeutant el país simplement per disminuir les estadístiques d’aturats i fer veure que no hi havia crisi.
I coses pitjors es segueixen fent. Per citar només alguns exemples:
El negoci de la plataforma Càstor representarà al llarg de 30 anys uns costos de 4700 milions d’euros, suficients per cobrir 20.000 rendes garantides de 650 euros al mes durant els 30 anys.
La construcció del túnel de Pajares per disminuir una hora el viatge en tren entre Madrid i Astúries es calcula que costarà uns 3.100 milions d’euros, aplicables a cobrir, durant 10 anys, 86.000 ajuts a persones dependents, per un import de 300 euros mensuals.
El rescat de les autopistes radials es calcula que representaran una quantitat similar. Es podrien concedir 100.000 beques d’estudis universitaris o de formació professional per un import de 3200 euros durant 10 anys.
És bo concretar l’ús que podriem donar a aquestes despeses, perquè parlar de milers de milions no ens diu res. I així podem tenir una idea de la magnitud de la tragèdia que ens fan viure.
I molts més casos. Per no parlar de la ingent quantitat gastada en rescatar bancs…
I el més greu de tot: aquestes inversions ruïnoses per al país són el negoci d’uns quants: les empreses beneficiades i els polítics i partits que s’emporten la tallada.
Enllaçant amb el principi, que ningú es pensi que amb la independència la societat civil catalana haurà acabat la feina. Si volem fer un País millor caldrà estar amatents, participar i controlar les institucions, prioritzar les polítiques socials, ser implacables amb la corrupció i exigir transparència. Perquè tota l’activitat frenètica que hem fet, les mobilitzacions, les recollides de signatures, les xerrades, els articles, els cartells, les reunions, el repartiment de samarretes i tantes altres coses no es justifiquen per acabar fent una versió reduïda de l’actual Estat.

Posted in Poble-sec per la independència



Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.