traducció - translate - traducción

19.6.17

“Els alcaldes també ens l’haurem de jugar l’1-O”

 “Amb la data i la pregunta, hem de tenir clar que l’independentisme de cap de setmana s’ha acabat”

 “Les garanties les obtindrem la nit de la votació, quan sapiguem els índexs de participació i el resultat”

Miquel Buch, al seu despatx durant l'entrevista Foto: ANDREU PUIG
Deu anys de municipalisme
Miquel Buch és alcalde de Premià de Mar des de fa deu anys. Va accedir a l’alcaldia dos mesos abans de les eleccions del 2007 a causa de la mort del llavors alcalde, Jaume Batlle, en un accident a l’N-II. Amb poc temps per pensar-s’ho, un jove de 31 anys apareixia com a cap de cartell en les eleccions locals per CiU. Buch encara guarda aquell cartell al seu despatx d’alcalde i recorda com, llavors, la direcció del partit el va instar a fotografiar-se amb l’anell de casat ben visible al dit i amb corbata. “Em veien massa jove”, somriu. S’acosta la fotografia al rostre i torna a somriure. “Però el temps passa”, afirma. Té ratllats cadascun dels compromisos que apareixen en els programes electorals amb què s’ha anat presentant a les eleccions. “Fet”, recorden les ratlles. Ara, però, vol substituir els programes electorals per un llibre blanc: el que ha de definir com serà el nou país.
No sé si les eleccions locals seran el 2019, però jo ja soc més a prop del final que del principi
Tothom ha de tenir clar que ara ja no hi ha matisos, que és blanc o negre: o urnes o PP
De dubtes, n’hi haurà molts, però caldrà triar un bàndol: el dels que volen votar o el dels que ho prohibeixen

EMMA ANSOLA - BARCELONA

Miquel Buch és el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), entitat que aplega 929 dels 948 municipis de Catalunya. Des de fa deu anys, és alcalde de Premià de Mar i, com la majoria d’edils, ja té marcat en vermell l’1-O a l’agenda. Està pendent de conèixer el contingut de la llei de transitorietat jurídica que ha de presentar el govern els pròxims dies per saber quines seran les funcions dels ajuntaments el dia del referèndum. Amb tot, té clar que, tal com han fet expresidents, exconsellers i diputats, ara arriba el torn dels alcaldes.

Què li ha semblat l’anunci de la data i la pregunta?
Molt bé; normalitat absoluta. Era un compromís del president del govern i del Parlament i, per tant, és l’anunci que els compromisos s’executen.

Quin pes han de tenir els municipis a l’hora d’organitzar el referèndum?
Com en qualsevol altra mena d’eleccions: coordinem les meses electorals i, per proximitat amb el ciutadà, ajudem en els espais, la seguretat i la informació. No farem res de diferent respecte al que hem fet en eleccions anteriors.

Ja us heu reunit amb el govern per conèixer els preparatius o esteu en espera com la majoria dels ciutadans? Entén els que critiquen que se’ls demani un acte de fe?
No és un dogma de fe: ara hi ha lleis vigents i d’altres que entraran en vigor i marcaran les passes a seguir. Quan s’aprovin les lleis, nosaltres podrem actuar i saber quin és el nostre paper, que crec que no diferirà gaire del que fem en altres eleccions.

En el punt de mira ara hi ha els funcionaris i el paper que tindran en el referèndum. Com a alcalde i cap d’aquests treballadors, com ho veu?
Jo miraria de treure el focus dels treballadors públics de l’administració catalana. El problema no són ells, sinó el fet d’intentar exercir la democràcia amb plena llibertat en un estat que és demofòbic. Els treballadors no han de patir per res. Com hem fet fins ara, els que formin part de les meses electorals seran triats per sorteig aleatori i no pas per la seva condició de funcionaris. No se’ls escollirà pel seu lloc de treball. Paral·lelament, hi haurà, com sempre, un grup de persones que vetllaran per la transparència i el bon desenvolupament del referèndum, que seran voluntàries i ajudaran a coordinar les tasques que comporta la votació i que prèviament hauran estat acreditades pel govern. Després hi ha els secretaris municipals, que coordinen la feina, i la policia, que vetlla per la seguretat.

Quant a les urnes, els ajuntaments ja en tenen o esperen que el govern les adquireixi?
No tinc cap dubte que el govern podrà comprar urnes. Només faltaria que, com han fet altres comunitats autònomes, se’ns prohibís comprar-ne.

Creu que tots els ajuntaments de l’ACM s’hi implicaran?
Hi ha ajuntaments que ho tenen més fàcil a l’hora d’implicar-s’hi per una qüestió d’infraestructures. També hi ha localitats on agrada més el referèndum i d’altres on agrada menys. Però el marc referencial en què ens movem és el del 2014, quan vam arribar a tenir aprovades 900 mocions als ajuntaments en favor del dret a decidir. Aquest és el marc en què ens movem, i ara el que farem és exercir-lo.

En el context actual, amb expresidents de la Generalitat i exconselleres condemnats pel 9-N i dirigents del Parlament investigats, sent pressió?
Quan el govern ja ha marcat la data i la pregunta, crec que ens ha quedat clar a tot el país que l’independentisme de cap de setmana s’ha acabat. Anirem de manifestacions i participarem en la Diada, però ja n’hi ha prou, d’això. Quan veus que es condemnen presidents, consellers i tota una mesa per haver permès el debat, ja t’adones que hem d’anar més enllà de la manifestació de l’11 de setembre. Per tant, tots ens l’haurem de jugar, com se l’han jugat Mas, Forcadell, Homs, Corominas, Ortega, Rigau, Simó, Barrufet i Nuet. Si demanem al Parlament i al govern que se la juguin, els alcaldes i les alcaldesses també ens l’haurem de jugar, i no pas per fer trampes a res ni per ser més astuts, sinó per tal que els pobles que representem puguin exercir la democràcia de manera natural i transparent. Tinc clar que en algun moment els alcaldes també ens l’haurem de jugar.

Quin creu que serà l’obstacle més gran?
Tenint en compte que vivim en un Estat espanyol que ocupa el primer lloc en incompliments i està a la cua en independència judicial i seguretat jurídica, els obstacles són inexplorables. Vivim en un estat on, després de més de trenta anys, la democràcia sols floreix per a allò que interessa a l’Estat i no als ciutadans.

N’hi haurà prou amb una llei catalana de transitorietat jurídica perquè la ciutadania hi participi?
Cal que ens situem i pensem que hi ha un moment en què les lleis no s’adiuen amb el que vol la ciutadania. El 27-S s’apostava per fer un pas endavant en el dret a decidir. S’intenta negociar i no s’obté resposta. Fins a divuit vegades el Parlament ha demanat un referèndum, sense èxit, i ara el que cal fer és redactar una llei que doni resposta a aquesta majoria catalana que vol un camí nou. L’Estat espanyol no ofereix sortida, només impugna, fa trampes i amenaça, i el Parlament busca alternatives. Enric Millo actua amb amenaces; actua més com un governador civil que no pas com un delegat civil, i jo, en la mesura que puc, intento complir amb el que la ciutadania em demana.

Fins on arribarà? Desobeirà?
Per tal d’exercir la democràcia, fins al final. És que això és una cosa que ara em preguntes tu, però algun dia, tard o d’hora, m’ho preguntaran els meus fills o els meus nets. Jo vull mirar-los als ulls i dir-los que ens la vam jugar. I tant de bo surti bé i la majoria aposti per la independència, però, si surt que no, nosaltres ho acatarem igual i per ells també ens l’haurem jugat.

No hi ha cap línia vermella?
És que la línia vermella és la democràcia, i si algú l’ha traspassada és el govern espanyol. La línia vermella la marca l’exercici de la democràcia.

Barcelona forma part de l’ACM, i la gran pregunta és què farà l’alcaldessa l’1-O. Hi han parlat?
Encara no, però tothom ha de tenir clar que, ara i aquí, ja no hi ha matisos, que és blanc o negre: o estàs al costat dels demòcrates o dels no demòcrates, al costat de la gent o al costat del PP. Jo no m’imagino l’Ajuntament de Barcelona posant-se al costat dels que ocupen el primer lloc en incompliments judicials, dels que no deixen exercir la democràcia i s’inventen lleis.

Hi ha preocupació entre els ajuntaments de l’ACM ara que ha començat el compte enrere?
Hi ha dubtes, és clar, i intentem assessorar en tot el que podem. Hi ha ajuntaments de menys de 10.000 habitants amb problemes propis que anirem resolent. Hi ha certa inquietud i moltes ganes de conèixer el contingut de la nova llei; volem veure la cara a la nova criatura.

Però, més que el contingut de la llei, el més important no serà qui se la farà seva i qui la reconeixerà?
Sí, suposo que hi haurà informes jurídics del dret i del revés a favor i en contra, i segurament també hi haurà alcaldes que no faran cas de les lleis catalanes i que hauran de respondre davant la majoria de ciutadans que demanen canvis. De dubtes, n’hi haurà molts, però al final s’haurà de triar entre estar al costat de la ciutadania que vol votar o dels que ho prohibeixen. Jo cediré espais, i la Generalitat i l’ACM buscarem alternatives per als que no disposin de col·legis electorals.

Pel que fa al debat sobre el paper que tindran els funcionaris l’1-O, quin ha de ser, per exemple, el de la policia?
Hem de pensar que no tots els ajuntaments tenen policia local. Ells han d’actuar per garantir la seguretat del ciutadà quan hi ha actes que concentren gent, sigui un referèndum o un acte de La Marató de TV3.

I, si s’hi neguen, vostè ja té pensat què farà?
Independentment de la feina que es faci, i agradi més o menys a qui l’exerceix, si com a policia et reclamen hi has d’anar i, si cal, ho farem via decret, perquè per sobre de tot hi ha la seguretat del ciutadà.

Podem ja ha dit que participarà en el referèndum, però el considera una mobilització, ja que no hi ha garanties.
Els que demanen garanties les tindran quan la gent voti. Si la participació és mínima, doncs no n’hi haurà, però si Catalunya va en massa a votar, com el 9-N, tindrem tota la legitimitat per complir els nostres compromisos. No s’hi val a demanar garanties i reconeixement i no fer res per obtenir-ne. Tot això ho tindrem la nit de l’1 d’octubre. Estem parlant de democràcia i d’obrir nous camins legals per millorar el benestar de la gent, com s’ha fet abans amb lleis que promulgaven la desigualtat social. Hem de decidir si volem formar part de la revolució democràtica, i les garanties te les donarà la gent que nosaltres tenim l’honor de representar.

Com a ACM, tenen relació amb altres municipis de l’Estat espanyol o d’Europa? Han parlat del conflicte amb Espanya?
No, com a associació no tenim referents a l’Estat; sí que en té la Federació de Municipis. Nosaltres estem en contacte i treballem amb municipis europeus amb els quals estudiem models de governança diferents. Hem visitat ciutats a Itàlia, França Israel i Alemanya. Estem estudiant i rebent idees per al futur model de la Catalunya independent: altres mètodes, competències... Amb Itàlia, estudiem l’àmbit metropolità, i amb França, l’agrupació de municipis per temes sectorials com fan ells –per exemple, l’esport–, i no pas per qüestions territorials com fem aquí –per exemple, amb els consells comarcals–. Estem fent el que ja va fer Prat de la Riba per dissenyar el model català. I sí, també parlem de la situació a Catalunya, i el que trobem són mostres de suport. Els sorprenen conflictes com aquest al segle XXI.

D’aquí a dos anys, toquen municipals. S’hi tornarà a presentar?
En un hipotètic estat català, no sabem si hi haurà eleccions d’aquí a dos anys. És bo replantejar-se les coses, i més en un moment tan excepcional com el que vivim, en què se’ns permet escriure un llibre en blanc i dir com volem ser i, a més a més, tenim dret a equivocar-nos. I sí, jo faria eleccions com a molt tard el 2019, però al febrer vaig fer deu anys a l’Ajuntament i ja soc més a prop del final que del principi.








































Font:
El Punt Avui | Notícia
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/-/1171216-els-alcaldes-tambe-ens-l-haurem-de-jugar-l-1-o.html
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.