traducció - translate - traducción

20.10.17

L'ESTAT DE LES COSES


Està més sol Rajoy del que ens volen fer creure?
La setmana passada li van dir a Puigdemont, "demana 2 mesos de diàleg, si no aconseguim seure a Rajoy en una taula davant teu en aquest termini llavors declara el que vulguis però doneu-nos aquest temps, entretant frenarem Espanya perquè no us intervingui". Aquest és el temps real que s'han donat a Europa per resoldre això diplomàtica i pacíficament. Avui tots els líders han recalcat això, que esperen que es resolgui diplomàticament i dialogada. I això és pressió per a Espanya que, per ara, se segueix negant a negociar. Puigdemont ha avisat que només aixecarà la suspensió de la declaració abans d'aquest termini si Espanya escala a nivell de repressió posant en marxa el 155, tenen temps per fer-ho; dissabte consell de ministres extraordinari i reunió de la taula del senat. Setmana que ve constitució i reunió de la comissió del senat i cara al 30 a 31 ple del Senat amb l'aprovació de les mesures decidides. Com ja sabíem la tramitació de l'155 és molt més llarga i dilatada que aixecar la suspensió de la declaració d'independència, a més que obliga en certa forma el govern a ensenyar les cartes. Així que el Govern té encara bastants dies per seguir especulant en funció del que vagi fent el govern espanyol. Govern que sembla estar guanyant temps allargant els terminis del 155 doncs em fa l'efecte que no saben ni per on començar, conscients a més de la creixent pressió internacional perquè no ho apliquin.

Fixeu-vos en aquests detalls, la CUP resta callada, disciplinada i seguint l'estratègia del govern. Se'ls ha informat i saben que van bé. La premsa internacional advertint al govern espanyol que l'aplicació del 155 tindria severes conseqüències no només polítiques, també econòmiques. Eslovènia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda, sumin a aquests dos últims al club dels convençuts ja, s'han deixat fotografiar reunits per parlar de Catalunya. Una cimera en la qual, a pesar de Rajoy, la Merkel ha forçat a parlar del tema. El govern espanyol renyant fa dies Eslovènia i Bèlgica per haver-se sortit del guió mentre que una eurodiputada belga ha comparat Rajoy amb Erdogan per haver-los intentat intimidar. Avui Volswaguen (SEAT espanya) després de denunciar haver rebut pressions governamentals i monàrquiques per part d'Espanya per treure la seva seu de Catalunya ha abandonat la Cambra d'Espanya, i aquests alemanys ho saben tot. La catalana Mango ha fet el mateix. EScandalós per cert el tema de les pressions espanyoles a empreses perquè moguin les seves seus, roïnes fins al final.

A la UE molts països estan cansats de les estúpides i desagradables pressions de la diplomàcia espanyola però per cortesia segueixen callant, no per gaire temps més, tot arribarà en el moment oportú. Merkel públicament segueix donant suport a Espanya però de forma matisada, exigeix ​​una solució dialogada i diplomàtica, així que no se surt del guió imposat per ella mateixa. Però sembla que en privat fa temps que li deixa molt clar a Rajoy que si apliquen repressió en pla hardcore es quedaran sols, per això van dient els del PSOE (poli bo) que el 155 serà suavecito, solo la puntita. Ja, és clar, impossible controlar mossos i tv3 sense muntar un sidral. Passa que si Espanya es llança a la muntanya, llavors a Catalunya s'activaria la independència i començarien els reconeixements en cadena i els grans volen evitar aquesta situació caòtica i descontrolada que podria enfonsar les borses i qui sap quants horrors més. Un malson per a Merkel que, a més, necessita els Verds alemanys per formar govern. Romeva, ex del grup verd, es porta bé amb tots ells, Diplocat porta temps treballant-los. La veritat és que, per ser un tema que segons Espanya no estava a l'agenda ahir se'n va parlar i molt. Els copets a l'espatlla de Rajoy comencen a assemblar-se a aqueslls que fa la directiva d'un equip de futbol al seu entrenador el dia abans de acomiadar-lo.

Un darrer apunt. Es parla molt de l'inevitable veto espanyol a l'entrada de Catalunya a la UE però la veritat és que amb un 155 activat i Espanya reprimint amb duresa els catalans la UE estaria totalment legitimada per activar l'article 7 com a resposta i suspendre de dret a vot a Espanya, temporalment, just per admetre a Catalunya; en política tot és possible, menys per als mitjans espanyols, ja ho saben, els del referèndum impossible i altres falòrnies.

El problema d'Espanya és que s'ha enrocat tant en posicions anti-negociadores que asseure's a la taula amb el Govern seria una ferida mortal per al seu orgull. Perquè, clar, de què podria parlar-se a hores d'ara a la taula? Doncs de tres coses: dels termes de separació, de fer un referèndum acordat o de si ens podem quedar formalment a Espanya però com a estat lliure associat amb un blindatge de competències i tributació pròpia.

En un altre ordre de coses, Puigdemont s'ha mudat a Palau vigilat ara les 24h pel GEI (Grup Especial d'Intervenció) del qual es van convocar 24 noves places fa poc. la Fiscalia  ha trencat amb l'escola dels mossos i en Trapero s'ha tret les condecoracions de la polícia esanyola. Junta de Portaveus demà dissabte com a resposta al consell de ministres espanyol per preparar un ple, potser  molt especial. Senyals tots evidents de l'imminent divorci. Ah i Putin ha començat a parlar de Catalunya i a usar-la de palanca per al lseu contenciós amb Ucraïna i aquest és un altre que sap jugar. Com vaig dir, a poc a poc. Seguirem informant.


foto de Víctor García.

Pots seguir Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.